Experts insten el govern català a accelerar la transició energètica: “Les conseqüències de no fer res seran molt més greus”

  • En un manifest, recorden que Catalunya es troba a la cua d'Europa en energies renovables i sobirania energètica

VilaWeb
Redacció
05.12.2022 - 15:06
Actualització: 06.12.2022 - 11:42

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Una vintena d’experts de l’àmbit científic, econòmic i empresarial han signat un manifest, amb el títol “Renovables, o una Catalunya a la cua”, en què insten el govern català a accelerar la transició energètica per assegurar la descarbonització del país el 2050. El manifest el signen personalitats de diferents àmbits de la societat civil, entre els quals, l’esportista Kilian Jornet, l’economista ambiental i membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya Mar Reguant, l’ecòleg marí Kike Ballesteros i la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca.

Els combustibles fòssils, encara hegemònics a Catalunya

Al document, els signants expliquen que els combustibles fòssils representen actualment un 69% del consum total de l’energia primària a Catalunya –és a dir, l’energia que una volta transformada ens permet de moure’ns, escalfar-nos i produir electricitat. “La crisi climàtica és conseqüència d’aquest ús abusiu de combustibles fòssils. Aquest passat estiu, n’hem experimentat els efectes en primera persona amb una onada de calor sense precedents que, combinada amb una sequera prolongada, ha ocasionat greus pèrdues en l’agricultura, secades massives de boscos, risc extrem d’incendis, reserves d’aigua en situació límit, el mar amb temperatures mai vistes i més de set-cents morts”, recorda el text.

Si bé el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) reclama de reduir anualment un 7,6% les emissions d’efecte hivernacle per evitar la desestabilització profunda del clima i els ecosistemes, el text recorda que el consum de combustibles fòssils es troba en un punt àlgid, i que els compromisos internacionals “tímids” condueixen el planeta cap a un sobreescalfament perillós de 2,8ºC.

“Som en l’etapa preliminar del que pot ser el repte evolutiu més gran de l’espècie humana i hem de fer molts preparatius”, continua el text. En aquest sentit, els signants asseguren que, si bé el decreixement material i energètic i la transformació integral de l’estil de vida actual és “indispensable” per a mitigar l’impacte del canvi climàtic, la transició energètica no es pot ajornar més. “Hem de fer-ho tot, i a la vegada: decréixer el consum d’energia i canviar radicalment la forma de generar-ne”, asseveren.

Les energies renovables, el nostre gran aliat

Així, recorden que les energies renovables són “el nostre principal aliat” a l’hora de fer front a tres crisis interrelacionades entre si: el clima, els preus i la contaminació atmosfèrica. “Malauradament, Catalunya és a la cua d’Europa i d’Espanya en sobirania energètica i energies renovables“, afegeixen. El greuge comparatiu amb altres països europeus de dimensions similars, com Bèlgica o Dinamarca, és especialment flagrant: “Amb menys sol tenen 6.000 i 8.000 MW de capacitat de producció fotovoltaica instal·lada; aquí tenim 455 MW“, recorden. La discrepància és substancial fins i tot en comparació amb l’estat espanyol, que el 2021 va generar un 46,7% de l’electricitat amb fonts renovables –contra menys d’un 17,5% en el cas de Catalunya.

Tot i aquest “enorme endarreriment”, el govern català continua compromès a fer el país neutre en carboni l’any 2050, cosa que significaria que el 97,5% de l’electricitat consumida seria d’origen renovable. En aquest sentit, els signants recorden que una de les solucions proposades més sovint per a fer front a aquest compromís és l’autoconsum energètic, mitjançant la instal·lació de plaques solars en cobertes i teulades. Tanmateix, això tan sols permetria de generar un 16% de l’electricitat que es consumirà a Catalunya l’any 2050, segons que explica el text. És a dir: per a arribar als objectius fixats, caldrà multiplicar per trenta-tres la capacitat actual de producció solar i eòlica al país.

“Les conseqüències de no fer res seran molt més greus”

Aquesta darrera dècada, a Catalunya s’han desestimat projectes de renovables amb una potència de 1.369 MW, pel cap baix, cosa que hauria permès d’estalviar més de 9,5 milions de tones de CO₂. Una de les raons principals rere aquestes desestimacions, segons que afirmen els autors del manifest, ha estat l’impacte paisatgístic i ambiental dels projectes proposats.

“És innegable que hi ha incerteses sobre els seus impactes en aspectes concrets de la biodiversitat, però tal com alerten Nacions Unides i l’IPCC cada grau compta, i les conseqüències de no fer res seran molt més greus“, diuen. I afegeixen: “Els impactes han de ser degudament avaluats i se n’ha de regular la correcció i seguiment, tot garantint l’aplicació de les millors tecnologies i coneixements existents. Però no poden esdevenir el pretext per a prorrogar encara més la transició energètica.” I recorden que, al ritme actual, Catalunya exhaurirà el pressupost de carboni restant per a mantenir l’escalfament global sota els 1,5°C en tan sols nou anys.

“El desplegament de renovables és perfectament compatible amb la conservació i millora dels nostres ecosistemes marins”, defensa Aniol Esteban, economista ambiental i biòleg marí, i també president de la Fundació Marilles. En aquest sentit, recorda que altres projectes amb un impacte ambiental molt més gran que les renovables sovint han passat desapercebuts: “Costa d’entendre l’oposició i mobilització en contra dels grans projectes de renovables i que al mateix temps hi hagi tan poca acció per a frenar el desenvolupament d’infrastructures gasístiques com el BarMar, les quals tindran impactes econòmics i ambientals més greus que els d’aquests projectes.”

És per això que els signants del manifest reivindiquen: “Només amb un aprofitament decidit del vent allà on més bufa i del sol allà on més irradia avançarem vers l’ineludible canvi que encarem com a civilització […] Els parcs eòlics i solars poden conviure amb les activitats agrícoles i ramaderes; i els parcs eòlics al mar poden ser compatibles amb el turisme i la conservació de la biodiversitat marina i de la pesca.” Demanen que totes les noves instal·lacions generin externalitats positives al territori com ara inversions, llocs de feina, nous tributs, o bé actuacions de millora ambiental. Tan sols els ingressos per taxes i lloguer que rebran ajuntaments i propietaris dels terrenys en què s’instal·lin aquests equipaments, diuen, podrien arribar a 10.000 milions d’euros fins el 2015.

“A vegades tenim la sensació que no fer res és l’opció més segura. En el cas de les renovables i la lluita contra el canvi climàtic, no fer res és sinònim de quedar-se molt enrere. No podem quedar-nos en un passat on pensem que les renovables són energies cares, poc eficients i lletges”, diu Mar Reguant. I afegeix: “Les renovables han evolucionat moltíssim i avui en dia són la font d’energia més barata i neta que tenim, i que a més pot ser un complement a la producció agrícola, per a evitar l’evaporació de l’aigua, i per a crear ombres a les ciutats.”

Els signants recorden que “la magnitud de la crisi climàtica és massa gran per a restringir el desplegament de les energies renovables a teulades i terrenys marginals. El risc de col·lapse social i econòmic és massa greu per a no emprendre la transició energètica de manera immediata i a gran escala.” I afegeixen: “És el nostre deure proveir-nos d’energia amb els recursos renovables a l’abast i deixar d’exportar els impactes de la producció d’energia a altres llocs.”

El manifest acaba dient: “La transició energètica no és una dicotomia entre un model centralitzat d’instal·lacions controlades per un oligopoli d’empreses, versus un model distribuït d’illes energètiques de participació comunitària. El futur de l’energia és un model híbrid, on conviuran comunitats energètiques locals amb productors i consumidors que intercanvien energia, amb un mercat energètic de gran abast regional i internacional.” I afegeixen: “Tenim el deure d’accelerar la transició cap a una societat lliure de carboni i alimentar l’esperança envers la capacitat col·lectiva de combatre la crisi climàtica.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes