04.08.2026 - 14:38
|
Actualització: 04.08.2026 - 17:40
L’informe anual de l’Europol sobre la situació i les tendències del terrorisme a la Unió Europea torna a fer referència enguany al cas català, després de dos anys d’absència. El document situa l’anomenat “extremisme separatista català” dins l’apartat dedicat al terrorisme etnonacionalista i separatista, però el descriu com un entorn “fragmentat, operativament dèbil i limitat en gran manera a activitats esporàdiques i simbòliques”.
L’agència policíaca europea afegeix que no hi ha indicis que el moviment tingui capacitat per a exercir una violència sostinguda o susceptible d’ampliar-se. L’informe de l’any 2023 va causar una forta polèmica perquè afirmava que els moviments independentistes català i basc eren els “més actius i violents”, tot i que el document no identificava cap grup concret ni detallava quins fets justificaven aquella caracterització.
La informació dels informes és aportada principalment pels estats membre i, arran de la controvèrsia, el govern espanyol va demanar a l’Europol que retirés les referències a l’independentisme català de l’apartat de terrorisme i que aclarís la diferència entre independentisme, extremisme violent i activitat terrorista. L’agència va acabar modificant la classificació i va anunciar canvis en la metodologia d’elaboració de l’informe. Entre més mesures, va incorporar una revisió per part de responsables d’unitats antiterroristes, experts i acadèmics, i va reforçar el procés de verificació del contingut amb els estats membres.
En els informes posteriors, les referències al cas català van desaparèixer. Ara, el document torna a introduir-lo, però no parla de l’independentisme català en conjunt, sinó específicament d’”extremisme separatista català”, sense tampoc especificar gaire més ni mencionar grups en concret.
Un augment de la violència al País Basc
L’informe també fa referència al País Basc, on diu que durant el 2025 hi va haver un augment de la violència dins l’”entorn separatista extremista basc”. Segons l’Europol, aquesta activitat va implicar sobretot actors joves provinents d’ambients independentistes pròxims a la ultraesquerra. Tanmateix, el document tampoc no concreta en aquest fragment quines accions van motivar aquesta valoració ni les qualifica explícitament d’atemptats terroristes.
En canvi, dedica més espai a l’activitat separatista corsa, especialment al Front d’Alliberament Nacional de Còrsega i a noves estructures clandestines vinculades a sectors juvenils. En aquest cas, sí que esmenta detencions relacionades amb presumptes accions explosives i incendis reivindicats pel FLNC. L’informe també analitza l’activitat del Partit dels Treballadors del Kurdistan, especialment pel que fa al finançament, la propaganda, el reclutament i les connexions amb xarxes de criminalitat organitzada.
Una categoria controvertida
L’Europol defineix el terrorisme etnonacionalista i separatista com aquell que es fonamenta en motivacions relacionades amb el nacionalisme, l’ètnia o la religió. Segons l’agència, els grups separatistes aspiren a crear un estat propi dins el territori d’un altre estat o a annexionar un territori a un país diferent.
El capítol, però, no es limita a descriure atemptats o organitzacions terroristes. També inclou activitats de propaganda, mobilització, captació i finançament. Això fa que la simple inclusió d’un moviment o entorn dins aquest apartat no impliqui necessàriament que l’Europol el consideri una organització terrorista. En el cas català, el document parla únicament d’”extremisme separatista”. Amb tot, el fet que la referència torni a aparèixer dins l’apartat sobre terrorisme pot a causar controvèrsia sobre la informació aportada per l’estat espanyol i sobre els criteris emprats per l’Europol per a classificar-la.
