Europa

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

TEMA DEL DIA
Conflicte.
Europa no està còmoda amb la manera com s’ha gestionat el conflicte entre Catalunya i Espanya, en la judicialització del conflicte i l’absència de sortides polítiques. Aquest malestar s’ha palesat més judicialment que no políticament, per la disciplina amb què els estats tracten ‘qüestions internes’ dels seus veïns. La sentència del Tribunal de Luxemburg sobre la immunitat dels eurodiputats catalans ha estat la culminació de la derrota judicial espanyola, una ‘humiliació’, en paraules del vice-president espanyol, Pablo Iglesias, que li van costar una reprimenda del Consell General del Poder Judicial espanyol.

Les pressions polítiques es fan més discretament. Només Bèlgica i Eslovènia han expressat obertament la preocupació sobre què passa a Espanya respecte de Catalunya. Fins ara, el govern espanyol havia negat sempre que rebés pressions; ans al contrari, deia que per allà on anava només rebia felicitacions, cosa que és falsa. Però avui, per primera vegada, el govern espanyol ha admès que Europa reclama al govern espanyol una solució negociada al conflicte. La vice-presidenta Carmen Calvo, una de les peces clau del futur diàleg amb el govern català, ha reconegut que Europa els fa arribar ‘que cal arreglar alguna cosa’. És tota una novetat que la número dos del govern de Pedro Sánchez reconegui les pressions d’Europa.

Calvo ho ha fet per a negar que la rebaixa de les penes pel delicte de sedició al codi penal, que permetrien d’escurçar les penes de presó als dirigents independentistes, formin part de la negociació amb el govern català. Però negant aquest fet n’ha reconegut un de molt més important. Si Europa pressiona per ‘arreglar alguna cosa’, tard o d’hora el govern espanyol haurà de negociar seriosament amb el govern català una solució de fons. L’argument que era un conflicte intern ja es va fer miques fa anys, però la pressió perquè la UE no es pronunciï continua essent molt forta. Calvo no ha volgut precisar a quina institució es referia, però evidentment parla de la UE. Algunes altres institucions, com el Consell d’Europa, ja van manifestar preocupació per la politització de la justícia amb l’informe Greco. També han emès opinions crítiques envers Espanya el grup de defensa dels drets humans de l’ONU i Amnistia Internacional.

La resposta del govern espanyol ha estat sempre de menystenir oficialment aquestes opinions, però a la fi es demostra que fan forat. Espanya ha tornat a rebre una rebregada important en l’Examen Periòdic Universal (EPU) que l’ONU fa cada cinc anys per avaluar el nivell de compliment dels drets humans als estats membres. Dels 192 estats que poden formular preguntes –l’ONU la formen 193 estats, però Espanya no pot preguntar-se–, 117 han demanat la paraula per preguntar sobre la situació política espanyola. Les intervencions han tingut més o menys intensitat, però ha estat especialment dura la de Suïssa, que ha retret a Espanya no haver fet net del franquisme. El reconeixement internacional de l’independentisme ja és una realitat; n’és una prova que el PSOE mateix hagi hagut d’adaptar el relat. Com que ja no poden dir que és un problema intern, ara diuen que Catalunya s’ha convertit en una preocupació per a Europa, no en una oportunitat. Veurem què acaba dient Europa.

MÉS QÜESTIONS
Soler s’exclama perquè el País Valencià rep un 12% menys que la resta de comunitats. El finançament continua despertant les queixes del Consell. El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha explicat que els lliuraments a compte per al 2020, anunciats pel govern espanyol, que en el cas del País Valencià pugen a 9.564 milions d’euros, i 776 milions més amb la liquidació del 2018, són completament insuficients per a compensar l’infrafinançament. Ha recordat que el País Valencià continua rebent un 12% menys que la mitjana de les comunitats autònomes, tot i reconèixer l’esforç del govern espanyol per a accelerar els terminis per a fer públics els lliuraments a compte de les comunitats. Pel conseller, aquestes xifres avalen la decisió d’incloure al pressupost de la Generalitat la partida reivindicativa de 1.325 milions. Els recursos totals que percebrà el País Valencià el 2020 són 11.322 milions d’euros, un 6,8% més que l’any anterior, dels quals els 9.564 milions ja esmentats es refereixen a lliuraments a compte i són una pròrroga de la quantitat comunicada al reial decret llei 13/2019, per la qual cosa hauran de ser actualitzades quan s’aprovi els pressupost de l’estat espanyol del 2020, i 1.849 milions corresponen a la liquidació del 2018.

Dalmau porta a Brussel·les el pla d’habitatge de la Generalitat. El vice-president i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, ha presentat a Brussel·les el Pla de l’Hàbitat 20-30 de la Generalitat, que serà el full de ruta cap a un hàbitat just, verd i saludable. L’ha presentat en el Sherpa Project, impulsat per la Generalitat amb l’objectiu de promoure i facilitar la rehabilitació energètica dels edificis dels governs regionals a l’àrea mediterrània. Ha anunciat que la Generalitat havia auditat més de quinze edificis, entre col·legis, hospitals, instituts i centres de salut, per a planificar la rehabilitació energètica d’una manera més eficient. Dalmau ha explicat que el 2019, segons el diagnòstic, 88.000 famílies valencianes necessitaven ajuda per a accedir a un habitatge. Per això es proposa que abans del 2030 es creïn 32.000 habitatges socials nous. A més, assegura que l’objectiu del Consell és tenir ciutats i comunitats sostenibles, perquè els edificis són responsables del 40% de les emissions de CO2, i el consum i les emissions mitjanes de calefacció i refrigeració per habitatge és quasi catorze vegades superior a les àrees fredes que a la costa. Per això ha proposat de reduir el consum d’energia primària d’un 35% per a aconseguir els objectius de l’Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia per al 2030.

Les Balears recuperen el trànsit de mercaderies amb la península. Les dificultats de proveïment que han tingut les Illes Balears durant la tempesta Glòria comencen a desaparèixer. Dimarts a la nit es va reobrir el trànsit de mercaderies al port de Palma i ja hi han arribat tres vaixells, carregats d’aliments, que han estat repartits a les grans superfícies, com ara Mercadona, que havien exhaurit el producte fresc. Però encara es nota la manca d’alguns productes. Les grans superfícies són les més afectades per l’aturada de l’activitat. Eroski calcula pèrdues de prop d’un milió d’euros per culpa del temporal. Els transportistes creuen que fins a la fi d’aquesta setmana no s’haurà recuperat plenament la normalitat. Pel que fa a les altres Illes, a Menorca continua faltant fruita i verdura i la carn hi escasseja, perquè fa quatre dies que no hi arriben mercaderies.

El temporal agafa desprevingut el govern i col·lapsa Andorra. Les fortes nevades que han caigut a Andorra han col·lapsat la xarxa viària de tot el país i molts ciutadans s’han queixat que no han funcionat els serveis per a retirar la neu, cosa que ha dificultat els desplaçaments en vehicles privats i amb transport públic. Molts usuaris s’han queixat que han hagut d’esperar dues hores o tres el pas d’un bus a Ordino i també hi ha hagut crítiques pels retards dels vehicles de transport escolar. La caiguda d’arbres ha motivat talls de trànsit en diversos punts de la xarxa viària, la carretera de la Plana i Prada Casadet, per exemple. El govern ha reconegut que hi ha hagut descoordinació en els dispositius mobilitzats per la nevada i que s’ha actuat tard perquè no esperaven que les precipitacions fossin tan intenses, segons que han fet saber el ministre portaveu, Eric Jover, i el titular de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, durant la conferència de premsa posterior al consell de ministres. Pel que fa a la meteorologia, es preveu que les nevades s’allarguin fins demà i que les màquines llevaneu treballin durant tota la nit. Per evitar cues, l’executiu ha demanat a la gent que faci servir el transport públic, que sigui previsora i que eviti de conduir amb vehicles privats si no és estrictament necessari. Així mateix, el govern ha informat que s’anul·la l’esquí escolar de demà.

LA XIFRA
5 morts ha causat ja el temporal Glòria, tots al País Valencià. Tres han mort per hipotèrmia a Gandia, Moixent i Carcaixent. Així mateix, s’ha recuperat un cos a Callosa d’en Sarrià i un altre entre la runa d’un edifici esfondrat a Alcoi. Podeu seguir en directe per VilaWeb totes les incidències que origina la llevantada arreu dels Països Catalans.

TAL DIA COM AVUI
El 22 de gener de 1891 naixia Antonio Gramsci. Teòric marxista i fundador del Partit Comunista Italià, va morir empresonat pel règim feixista de Mussolini.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.