05.09.2026 - 21:40
La tensió geopolítica creixent entre Europa i els EUA del president Trump ha fet adonar a molta gent de la dependència exterior del nostre continent, un problema que cal resoldre ràpidament. En aquest divorci com més va més clar, les tecnològiques nord-americanes, que tenen alguns dels principals directius donant suport públic a l’administració Trump, són al punt de mira de les accions de governs i empreses per assolir una sobirania tecnològica europea. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ho deia obertament al juny en la proposta del paquet europeu de sobirania tecnològica, un conjunt de mesures per a enfortir les capacitats de la UE en fabricació de xips, intel·ligència artificial, el núvol i programari de codi lliure: “No ens podem permetre de dependre d’altri per a les tecnologies que mantenen en funcionament els nostres hospitals, les nostres xarxes elèctriques i els nostres serveis.” Aquests darrers mesos, institucions europees, governs i empreses privades han emprès un seguit d’accions per deixar d’emprar la tecnologia d’empreses dels EUA.
Els plans de la UE per als xips
Abans de la tensió actual amb els EUA, el 2023 va entrar en vigor la llei europea de xips. La percepció de dependència tecnològica dels EUA no és d’ara, sinó de fa anys. L’objectiu d’aquesta llei era reforçar la recerca i el lideratge tecnològic. Cal dir que, paradoxalment, l’empresa neerlandesa ASML és la líder mundial indiscutible en les màquines de fabricació de xips d’última generació. Tanmateix, aquest lideratge no ha significat que el nostre continent sigui capdavanter en la fabricació de xips: les màquines d’ASML s’exporten principalment als productors asiàtics. En relació amb això, l’objectiu de la UE és que els xips també es fabriquin a Europa, amb l’objectiu d’augmentar la producció significativament en l’horitzó del 2030. Per fer-ho possible, la UE vol donar resposta a la manca d’experts al nostre continent i tenir la capacitat d’atreure nou talent. Alhora, vol garantir una cadena de subministrament de les matèries primeres necessàries per a la fabricació de semiconductors. En aquest context, governs europeus com el català han desenvolupat plans propis per a contribuir a aquests objectius. Ací també cal incloure la candidatura catalana per a situar a Móra d’Ebre una de les cinc gigafactories d’intel·ligència artificial promogudes per la Comissió Europea.
Tanmateix, en el context geopolític actual, amb un enfrontament creixent tant amb els EUA com amb la Xina, juntament amb la importància creixent de la IA, la Comissió Europa ha proposat una nova llei de xips 2.0. L’objectiu és que els semiconductors més moderns per als centres de dades d’intel·ligència artificial es desenvolupin i fabriquin a la UE, de manera que es creï un ecosistema de regions europees que col·laborin entre si i mantinguin contacte amb els sectors econòmics que facin servir aquestes tecnologies, amb capacitat d’atendre’n les necessitats. Un aspecte no pas menor de darrera hora és que la Xina pot haver aconseguit d’igualar les capacitats de les màquines litogràfiques d’ASML, segons alguns experts. Això permetria a les empreses tecnològiques xineses de prescindir completament de la tecnologia europea, ser-ne un competidor internacional i, fins i tot, esdevenir el dominador absolut, seguint la mateixa estratègia que ha fet servir amb plaques solars, bateries, cotxes elèctrics i fabricació de dispositius electrònics.
Amb la nova llei, la Comissió també vol eliminar un dels entrebancs reiterats a la UE que afecta molts sectors: escurçar els terminis per a obtenir els permisos administratius per a la construcció de noves fàbriques i reduir-los a un màxim de dotze mesos. La nova proposta de llei també introdueix els “grans desafiaments”: estableix objectius estratègics per a la Unió, com ara la capacitat de fabricació de xips per IA, sense renunciar a les tecnologies més capdavanteres per a competir amb els EUA i la Xina. Un altre objectiu de la Comissió és estimular la demanda de xips europeus per als centres de dades del nostre continent, les gigafactories de IA i els serveis del núvol, just en un moment en què hi ha una “febre d’or” per a construir-ne arreu del món.
Per una autonomia europea al núvol, la IA i els serveis digitals
Els xips europeus han de ser la base per al desenvolupament de serveis digitals propis. El núvol i els centres de dades, com dèiem, són el punt de mira de les institucions i governs europeus. Amb la nova llei es vol triplicar la capacitat europea en centres de dades en l’horitzó del 2030, amb 100.000 xips de IA disponibles per a desenvolupar models d’última generació, els anomenats “models de frontera”. I això es vol fer respectant els objectius climàtics i la transició energètica, ara que s’ha vist què passa als EUA, on els grans centres de dades de IA tenen un gran impacte ambiental i econòmic sobre famílies i empreses. L’electricitat s’hi ha encarit i la contaminació atmosfèrica hi ha augmentat, perquè s’hi han construït grans centrals de gas fòssil per a generar l’electricitat necessària.
Els centres de dades europeus per a intel·ligència artificial són clau per a mantenir una autonomia estratègica continental en àrees com la ciència, la sanitat, la defensa o sectors industrials essencials. L’última baula de tota aquesta arquitectura és el programari i els serveis. La Comissió es decanta pel programari lliure com a via per a enfortir la independència digital europea en àrees com el núvol, la IA, les tecnologies d’internet, la ciberseguretat i els xips. La UE vol encoratjar governs i empreses que adoptin solucions europees de programari lliure, amb estàndards oberts i interoperables, bo i afavorint la creació d’un ecosistema continental i evitant el model nord-americà d’un oligopoli format per grans gegants tecnològics.
El Parlament Europeu abandona Google
Enmig de tots aquests plans dissenyats per les institucions europees aquests darrers anys, la situació geopolítica actual de confrontació creixent amb els EUA ha estat el detonant de moviments de gran simbolisme. Per exemple, al juny el Parlament Europeu va abandonar el cercador de Google i va optar pel cercador francès Qwant als navegadors Firefox i Edge dels dispositius dels funcionaris i membres parlamentaris. Els francesos havien optat inicialment per la tecnologia del cercador Bing de Microsoft, però ara han desenvolupat un índex de cerca propi, en col·laboració amb Ecosia, un altre cercador europeu, amb l’objectiu d’independitzar-se també dels nord-americans.
La Comissió Europea també ha aprovat una despesa de 180 milions per a contractar serveis de núvol europeus (com ara Clarence Cloud), o Mistral, la IA francesa i l’única europea que, ara per ara, pot competir amb els EUA i la Xina. Una altra de les accions simbòliques ha estat la del Tribunal Penal Internacional (TPI), amb seu a l’Haia, als Països Baixos. Havent vist que l’administració Trump ha aplicat sancions a funcionaris i jutges d’aquesta institució, el TPI ha abandonat el Microsoft Office i ha optat per l’Open Desk, desenvolupat pel Centre Alemany de Sobirania Digital de l’Administració Pública. Precisament el paquet ofimàtic de Microsoft, juntament amb el de Google, és un dels objectius principals per a la sobirania tecnològica europea i on s’adrecen moltes de les accions d’administracions i empreses. Segons Wired, pel cap baix dotze companyies europees tecnològiques desenvolupen l’Euro-Office, una alternativa col·laborativa al Microsoft Office i el Google Docs.
Al govern francès, milers de treballadors han abandonat també les eines ofimàtiques nord-americanes i ara fan servir LaSuite, un programari lliure “sobirà” creat pel Ministeri de Transformació Digital. A Àustria, l’exèrcit també ha abandonat el Microsoft Office i ha optat pel LibreOffice sobre Linux, amb l’objectiu declarat d’enfortir la sobirania digital, mantenir la independència en termes d’infrastructura i assegurar-se que les dades són processades internament. Pel LibreOffice també hi han optat el Ministeri de Digitalització de Dinamarca, o el land alemany de Slesvig-Holstein. Aquests últims també han traslladat el correu a Open-Xchange i Thunderbird, a més d’emprar NextCloud i, doncs, prescindir de tecnologia Microsoft. També volen canviar el sistema de telefonia per una alternativa de programari lliure. A Berlín planegen que el 2032 hauran traslladat el 70% del programari a alternatives lliures per reduir la dependència de la tecnologia dels EUA. A Baviera, el ministre d’Afers Digitals va anunciar al maig que abans de l’abril del 2027 abandonarien el Microsoft Office.
Tornant als Països Baixos, el 2026 la ciutat d’Amsterdam, el Banc Central neerlandès i el govern central han abandonat GitHub, emprat per a desenvolupament de programari, i s’han decantat per la solució de programari lliure Forgejo. La Universitat de Groningen, per pressió dels treballadors, ha aprovat un pressupost per a abandonar els productes de companyies tecnològiques dels EUA d’ací al 2030. Ara com ara, fa proves pilot, com emprar la IA de Mistral. En col·laboració amb 120 institucions educatives del país, també prova NextCloud. El govern neerlandès ha declarat que treballa per tenir un servei de núvol sobirà. Airbus, que té la seu a la ciutat neerlandesa de Leiden, ha reconegut que també estudia de traslladar alguns sistemes a un núvol sobirà europeu. En declaracions a The Register, executius de la companyia han afirmat: “Necessitem un núvol sobirà perquè part de la informació és extremadament sensible des d’un punt de vista nacional i europeu. Volem assegurar-nos que aquesta informació roman sota un control europeu.”
A l’estat francès, el 2025 la ciutat de Lió va començar a optar per eines de programari lliure per abandonar la tecnologia de Microsoft, “no dependre de programari dels EUA i tenir una veritable sobirania tecnològica”. L’Escola Politècnica també ha abandonat el paquet ofimàtic de Microsoft. A escala estatal, a començament del 2027 tots els serveis governamentals començaran a emprar l’eina de conferències Visio, que forma part de LaSuite i que ja és emprada per 40.000 funcionaris. LaSuite també serà emprada per 80.000 treballadors dels Fons d’Assegurança Mèdica francès.
L’Agència Europea de Defensa, per una altra banda, ha creat l’Espai Europeu de Dades d’Intel·ligència Artificial per a la Defensa, amb l’objectiu que els països europeus comparteixin de manera segura informació confidencial de defensa, amb una plataforma que s’ha de crear abans del 2030. I en l’àmbit econòmic, al Regne Unit uns quants bancs volen crear una alternativa europea a Visa i Mastercard, perquè a hores d’ara pràcticament tots els pagaments dels ciutadans europeus depenen d’aquestes dues companyies nord-americanes. De fet, un dels jutges del TPI sancionats per l’administració Trump va reconèixer que un dels principals maldecaps que tenia era que no podia fer compres per internet perquè les seves targetes de crèdit havien deixat de funcionar.
Tornant a la UE, a Finlàndia han decidit d’abandonar els servidors d’Amazon per allotjar la plataforma electoral. “La situació política internacional ha canviat”, diuen, en referència al nou govern de Trump. Els EUA han deixat de ser un aliat fiable per a la majoria dels països europeus. I a les xarxes socials, X ha estat al capdavant de la polèmica, especialment per l’activitat política del propietari, Elon Musk. Tot i que ja hi ha l’alternativa europea Mastodon, als EUA va néixer Bluesky, també amb un protocol descentralitzat com Mastodon, que permet diversos servidors arreu del món. Ara, la iniciativa Eurosky, amb seu als Països Baixos, ha aprofitat l’arquitectura oberta de Bluesky per crear un servidor europeu, amb el portal mu.social (disponible en català), amb l’objectiu declarat d’allotjar les converses i dades dels usuaris fora de l’àmbit de les lleis dels EUA. De fet, Eurosky va molt més enllà de Bluesky, i vol crear alternatives europees a xarxes socials com Instagram, plataformes de blocs, repositoris de programació, creadors de pàgines web o eines per a investigadors. Els usuaris de Bluesky poden traslladar-se a Eurosky sense haver de crear un nou usuari. I independentment que hagin traslladat l’usuari o no, poden fer servir el portal mu.social per entrar a la xarxa Bluesky.
Tot i aquestes accions, les institucions europees han reconegut que deslliurar-se de les grans tecnològiques dels EUA i assolir una sobirania europea completa és pràcticament impossible. A més, caldrà veure per quines plataformes i programari optaran els ciutadans als seus dispositius. Canviaran a alternatives europees?
