Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Avui hem sabut les dades de l’activitat econòmica del segon semestre. I, com s’esperava, han estat tan espectaculars com negatives. La caiguda del PIB a Catalunya respecte al trimestre anterior ha estat del 15,6% i a l’estat espanyol del 18,5%, ambdues molt lluny de la davallada registrada a la Unió Europea, on ha estat del 12,1%. La primera conclusió és òbvia: ens allunyem una mica més d’Europa. Ara, cal dir de seguida que són avenços que no tenen en compte què ha succeït al juny i, per això, són susceptibles de canvis importants. També cal dir que les metodologies emprades per l’Idescat i l’INE són diferents, la qual cosa no evita que ambdues institucions avisin del feble grau de fiabilitat de les dades presentades i de la possibilitat de canvis importants quan es publiquin les definitives. De fet, les dues institucions insisteixen molt en les seves presentacions en aquest punt. La pregunta que ens fem és si el resultat final serà millor o pitjor del que han publicat avui. Vet aquí la qüestió.

Pel que fa a Catalunya, l’avenç del PIB ens diu que ha anat menys malament que a l’estat espanyol –per tres punts percentuals– en la taxa intertrimestral i, pel que fa a la taxa interanual, la diferència es redueix a dos punts: a Catalunya ha estat del -20,1% i a l’estat, del -22,1%. Són xifres espectaculars, inimaginables, molt pitjors de les registrades en la crisi anterior.

De fet, en el segon trimestre tots els sectors econòmics presenten taxes de variació negatives, que reflecteixen la intensa recessió econòmica, a conseqüència de la crisi causada per la covid-19 i les mesures derivades de l’estat d’alarma. La millora de la situació sanitària a partir del mes de maig ha permès d’eliminar progressivament les restriccions de mobilitat i, per tant, normalitzar força l’activitat dels agents econòmics, però que no s’ha aconseguit en tots els sectors.

Segons que explica l’Idescat, l’evolució de la indústria mostra una taxa interanual del -22,1%, però amb impactes força diferents segons les branques d’activitat. Així, d’una banda, destaca la intensa reducció d’activitat de les indústries afectades per la interrupció parcial del transport de mercaderies i la ruptura de les cadenes globals de subministrament (fabricació de material de transport) i per la forta reducció de la seva demanda (refinació de petroli). Altres branques estratègiques de l’economia catalana (com l’alimentació, la química i la farmàcia) mostren una caiguda de l’activitat més moderada, perquè inclouen activitats essencials que en molts casos no s’han vist tan afectades pel confinament. Finalment, hi ha un conjunt d’activitats que van tenir caigudes d’activitat importants al mes d’abril i que, tot i que encara tenen taxes de creixement negatives, a partir del mes de maig ja mostren una tendència a recuperar-se. Són, per exemple, les arts gràfiques, els productes metàl·lics, la maquinària i els equips elèctrics.

Per la seva banda, el sector dels serveis mostra la davallada d’activitat més important que ha tingut en tota la sèrie disponible (-18,9%). Un dels factors que explica aquesta evolució és la situació dels subsectors relacionats amb el turisme, ja que fins al juny les fronteres han estat pràcticament tancades i s’ha restringit al màxim la mobilitat entre comunitats autònomes per motius turístics. Això ha generat una paràlisi en l’activitat del trànsit aeri, l’hoteleria i les agències de viatges, i ha condicionat molt negativament l’evolució de la restauració i de les activitats artístiques i culturals. També s’hi han vist afectats un conjunt de sectors que són proveïdors de serveis a les empreses com, per exemple, la publicitat, els serveis tècnics i les activitats relacionades amb l’ocupació. L’explicació que en fa l’Idescat em sembla molt correcta.

En canvi, afegeix, hi ha un conjunt de branques que han mantingut un grau d’activitat notable respecte de l’any anterior, com ara les activitats de telecomunicacions, informàtica i correus i, dins dels serveis, destaca el comportament dels serveis prestats per les administracions públiques, que han augmentat el valor afegit.

A l’estat espanyol, les coses han anat si fa o no fa, però una mica més malament. El -18,5% intertrimestral de caiguda s’ha de comparar també amb Itàlia, on ha estat del -12,4%, i França, amb un -13,8%, i també amb Alemanya, amb un -10,1%. I si mirem les taxes interanuals, sobre el segon trimestre del 2019, la cosa és semblant. En aquest cas, la davallada del PIB estatal és del 22,1%, gairebé el doble que Alemanya, que té un -11,7%, però menys espectacular amb el cas de França, amb un -19%, i Itàlia, amb un -17%. Em resulta curiosa la ‘revifada’ d’Itàlia, després de totes les coses negatives que se n’havien dit.

L’economia de l’estat s’ha allunyat un pas important dels seus veïns en un trimestre on tot ha anat malament, des del punt de vista sanitari i econòmic. Per una banda, el nombre de morts és dels més elevats, mentre l’economia, ja ho veiem. Les coses no s’han fet bé, ni per una banda ni per una altra. I potser el més greu de tot en el cas de l’economia és que la sortida ‘natural’ que esperàvem per al tercer trimestre –la recuperació amb l’arribada de turisme– ara com ara pinta molt fosca. Si l’estiu acaba com ha començat, la reactivació que s’albirava per al tercer trimestre s’haurà ajornat i no sabrem quant de temps.

L’anàlisi de les dades no aporta més novetats que el volum de les baixes sobre el trimestre passat a cada epígraf. El consum familiar ha caigut d’un 21%; la inversió, d’un 22%; les exportacions, d’un 33%… I per sectors, la indústria ho ha fet d’un 18%, la construcció d’un 24% i els serveis, globalment, d’un 19%, però amb diferències substancials entre subsectors, on destaca el comerç, el transport i l’hostaleria, amb un -40% i l’oci i activitats artístiques, amb un -34%.

Bé, aquesta és la situació a l’estat espanyol. Cal afegir que el deute públic ha crescut molt de pressa –això passarà factura– i, pel que fa a la feina, ja vam veure l’EPA fa un parell de dies i l’INE afegeix que la qüestió important són les hores treballades de menys, no les persones, sobretot pels problemes de definició. En termes interanuals, les hores treballades decreixen d’un 24,8%.

En definitiva, un panorama, a l’hora de marxar de vacances, preocupant, molt preocupant…

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.