01.09.2026 - 19:33
|
Actualització: 01.09.2026 - 22:32
Els Estats Units han llançat una nova onada d’atacs contra l’Iran i Teheran hi ha respost amb míssils i drons. Ara com ara, no s’han detallat els objectius de la represàlia ni els possibles danys que hagi causat. Associated Press ha informat que l’operació iraniana ha començat unes quantes hores després dels bombardaments nord-americans.
Today at 12 p.m. ET, U.S. forces began striking Islamic Revolutionary Guard Corps (IRGC) targets in Iran. The strikes follow recent attempted attacks by the IRGC against commercial shipping in the Strait of Hormuz and against American service members deployed to the region.
— U.S. Central Command (@CENTCOM) September 1, 2026
El Comandament Central de l’exèrcit nord-americà (CENTCOM) havia anunciat que atacava objectius del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica al sud de l’Iran. Segons Washington, els bombardaments responen als darrers intents iranians d’atacar vaixells comercials a l’estret d’Ormuz i membres de les forces nord-americanes desplegades a la regió.
Mitjans iranians han informat d’explosions a Konarak, Bandar Abbas i l’illa de Qeshm. També se n’han registrades a Jask, Chabahar, Minab i Sirik, segons fonts recollides per Axios. De moment, no hi ha cap balanç verificat de víctimes ni dels danys causats.
El president nord-americà, Donald Trump, ha qualificat els atacs de grans i contundents i ha amenaçat l’Iran amb una ofensiva encara més intensa si hi responia. Trump també ha explicat que un dels objectius principals havia estat impedir que Teheran reconstruís els sistemes de radar destruïts durant els bombardaments anteriors.
La Guàrdia Revolucionària havia promès una resposta immediata. El seu portaveu, Hossein Mohebbi, havia advertit que els Estats Units lamentarien els nous atacs, segons que ha recollit Al Jazeera. Poc després, Fars i Tasnim han anunciat el començament dels llançaments de míssils i drons.
L’escalada arriba després de l’intercanvi de foc de diumenge. L’exèrcit nord-americà va atacar dos llançadors de coets a l’illa iraniana de Larak, a l’estret d’Ormuz, que, segons Washington, podien ser emprats per col·locar-hi mines. L’Iran va respondre amb míssils contra les bases de King Hussein i Al-Azraq, a Jordània, que acullen forces nord-americanes. Les autoritats jordanes van dir que els projectils havien estat interceptats, i els Emirats Àrabs Units van assegurar que havien abatut un dron iranià. Eren els primers atacs directes entre tots dos països d’ençà del final de juliol.
Dos petroliers atacats a l’estret d’Ormuz
La tensió també ha augmentat a la mar. Dos superpetroliers carregats amb cru saudita van ser atacats dilluns al vespre amb projectils d’origen desconegut quan travessaven l’estret d’Ormuz, prop de la costa d’Oman. Són el Sidr, amb bandera saudita, i el Senegal Prosperity, amb bandera liberiana. Tots dos transportaven prop de dos milions de barrils de petroli i les tripulacions en van sortir il·leses. Reuters assenyala que ningú no n’ha reivindicat els atacs.
En paral·lel, els Estats Units han informat que, fins a l’1 de setembre, les seves forces havien desviat 84 vaixells comercials, n’havien inutilitzats tres i n’havien abordats dos per fer complir el blocatge naval contra els ports iranians. Washington presenta l’operació com una mesura per a protegir la navegació, però Teheran considera que és un setge il·legal i reivindica el control de l’estret.
Les dades independents mostren que el trànsit continua essent molt reduït. Dilluns solament cinc vaixells van travessar l’estret, per sota de la mitjana de catorze dels deu dies anteriors, segons dades de Kpler recollides per Reuters. Cap no era un petrolier ni un vaixell de gas natural liquat, tot i que aquestes xifres no inclouen les embarcacions que naveguen amb els transponedors apagats.
Abans de la guerra, per l’estret d’Ormuz passava prop d’una cinquena part del petroli comercialitzat mundialment. Els nous atacs i la incertesa sobre la navegació han fet pujar més d’un 4% el preu del cru.
Malgrat l’escalada, el president iranià, Massud Pezeixkian, ha dit que Teheran encara està disposat a reprendre l’acord provisional signat al juny si Washington també en compleix els compromisos. Trump, en canvi, ha posat en dubte que sigui possible de recuperar aquell pacte, que preveia la reobertura de l’estret, la retirada del blocatge nord-americà i l’inici de noves negociacions.
