‘Et dec, et devem molt’, carta de Carles Duarte a Lluís Puig

  • Carta del Carles Duarte a Lluís Puig, que és a l'exili des del 30 d'octubre · 'Cartes per la llibertat' és un espai de VilaWeb per a expressar la solidaritat amb els presos polítics i exiliats i, alhora, per a fer conèixer qui són

VilaWeb
Carles Duarte
19.04.2018 - 22:00

Hble. Sr. Lluís Puig
Conseller de Cultura

Estimat Lluís,

Com saps, tots dos som de la tardor del 59 i, encara que les nostres trajectòries són prou diferents, perquè el meu món ha estat sobretot el de la paraula escrita i la biblioteca, i el teu el de la música i la cultura al carrer, m’he sentit sempre molt a prop teu, perquè tots dos ens estimem la vida i ens sentim profundament units al present i al destí del nostre país.

Les nostres afinitats són configuradores i essencials. T’he percebut com un home de cor i de llum, perquè ets franc, lliure, honest, valent i optimista, perquè la teva manera de ser et duu espontàniament a interessar-te pels altres, pel camí que construeixen, pels seus projectes,… Ets un esperit alhora compromès i generós.

Ens hem trobat sempre dins dels escenaris culturals i hem coincidit sovint en àmbits on la nostra sintonia ens ha permès de treballar amb un tarannà i uns objectius comuns. Al Departament de Cultura hi has fet una labor intel·ligent, tenaç, apassionada, fecunda. El sector de la cultura popular n’és ben conscient. I vas assumir la responsabilitat d’encapçalar el departament en unes circumstàncies històriques.

Vivim una etapa política alhora esperançada i exigent, que posa a prova la fermesa de la nostra voluntat. Són temps que requereixen coratge i solidaritat, fer pinya i assumir riscos. I en això, com en tantes altres qualitats, has esdevingut un referent de dignitat per a tots nosaltres.

La veu de Catalunya ressona clara i forta perquè hi ets, perquè hi sou. Personalment trobo a faltar l’oportunitat de reprendre les converses compartides i d’obrir-ne de noves, de col·laborar per tirar endavant tants reptes que compartim. Els nostres ideals no canvien ni vacil·len.

Per combatre les nostres conviccions recorren a la injustícia i a l’odi. Diuen que els ofèn que duguem llaços grocs. El que els fereix és la nostra determinació i la seva arrogància, que els impedeix d’entendre i d’acceptar la naturalesa democràtica i pacífica del procés que Catalunya ha emprès des de la catastròfica sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut.

T’escric per transmetre’t el meu afecte, el meu suport i la meva gratitud. Et dec, et devem molt. Sóc conscient de l’enorme sacrifici personal i familiar que assumeixes en defensa de tots els qui creiem en Catalunya com una República i amb aquests mots et vull fer arribar una abraçada ben forta que, travessant valls i cims, fonent en un sol cel les nostres mirades, ens dugui a celebrar aviat el teu retorn i la llibertat que anhelem.

Carles Duarte i Montserrat

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any