Estupefacció als Estats Units per l’intent de Trump de forçar els parlaments estatals a canviar el resultat de les eleccions

  • El president busca explotar els forats de la llei per alterar el resultat oficial en la votació del Col·legi Electoral

VilaWeb
Rudof Giulani, explicant les possibilitats que l'equip de Trump encara contempla
Redacció
20.11.2020 - 15:43
Actualització: 20.11.2020 - 16:25

Els Estats Units no es recuperen del xoc. L’actual president, Donald Trump, ha desvelat la jugada que té per intentar de mantenir-se en el poder, una volta fracassades les reclamacions judicials i els recomptes. Trump intenta ara de forçar que alguns parlaments estatals menystinguin el resultat de la votació i votin per ell al Col·legi Electoral. Això és legal, però no ha passat mai a la història i obriria una crisi constitucional de dimensions colossals.

Tot plegat té l’origen en el complicat sistema electoral dels Estats Units. L’elecció del president dels Estats Units no la fan de manera directa els electors sinó els estats, els cinquanta estats, reunits en l’anomenat Col·legi Electoral. Per això, el dia de les eleccions s’hi fan cinquanta eleccions simultànies, una a cada estat, que donen a cada estat un guanyador. I aquest guanyador, amb l’excepció de Maine i Nebraska, es queda amb tots els vots del Col·legi Electoral que corresponen a l’estat, fins i tot si es guanya per un sol vot de diferència. El nombre de delegats al Col·legi Electoral de cada estat el determina la població. D’aquesta manera, els qui menys en tenen aporten tres delegats i, per tant, tres vots, i Califòrnia, que és qui en té més, rep 55 vots.

Seguint la tradició, aquests delegats o compromissaris s’han de reunir a les capitals dels respectius estats el primer dilluns després del segon dimecres de desembre, enguany serà el dia 14, i enviar el resultat al congrés. El congrés, al seu torn, es reuneix la primera setmana de gener, fet que aquesta vegada és previst que sigui el dia 6, i confirma el nou president, que pren possessió el dia 20 del mateix mes.

Encara que les eleccions es fan per decidir qui són aquests electors i per qui voten en la majoria dels estats, el cas és que la majoria de les constitucions dels estats consideren acceptable que els membres designats per votar al Col·legi Electoral no votin el candidat que ha guanyat les eleccions. I no hi ha cap regla federal que indiqui el contrari. No sol passar, i encara menys tenir conseqüències legals, però en les darreres eleccions, les que Hillary Clinton va perdre davant Trump, un membre del Col·legi Electoral de Minnesota va votar Bernie Sanders encara que estava obligat a votar Hillary Clinton. La llei de Minnesota indica que, si passa això, l’elector és substituït per un altre i el vot anul·lat, tal com va passar. Però hi ha estats on això no passa.

A Califòrnia, Nou Mèxic i Carolina del Sud l’elector que votés per un candidat contrari al triat pel vot popular podria acabar a la presó, però el seu vot seria comptat com a vàlid i en disset estats més no hi ha prevista cap pena ni l’anul·lació del vot, si es dóna aquesta circumstància. És a dir, que en aquests estats, encara que hi hagi guanyat Biden, és constitucionalment legal que els vots vagin a Trump.

I la cosa encara es complica més, perquè el mètode d’elecció d’aquests compromissaris és diferent a cada estat i, en alguns, són nomenats pel parlament estatal. I aquí és on hi ha la clau de la maniobra de Trump.

L’actual president intenta que diversos parlaments estatals amb majoria republicana decideixin que els representants que acudeixin al Col·legi Electoral votin per ell, encara que els electors hagin votat per Biden. Se sap, concretament, que ho ha demanat a Michigan, on els republicans dominen les dues cambres del parlament estatal i ho ha d’haver demanat a altres estats, perquè necessitaria més vots per a guanyar, atès que Michigan només té setze electors. La situació és la mateixa a Geòrgia i Pennsilvània, on les dues cambres són en mans dels republicans.

El simple fet que se sàpiga que el president dels Estats Units preveu una possibilitat com aquesta ha deixat el país en estat de xoc. Sense aportar-ne proves, Trump afirma, especialment per mitjà de Rudolf Giuliani, que li han robat les eleccions; i en aquest context, presenta operacions com la del Col·legi Electoral no pas com el quasi cop d’estat que significaria sinó com la manera de restaurar allò que hauria estat robat.

Molts republicans importants ja se n’han desmarcat en públic, dient que, tot i que la rebuscada llei electoral americana permetria de fer una maniobra com aquesta, políticament seria intolerable. D’ací al 14 de desembre, però, la tensió pot anar augmentant i portar a una crisi institucional com no s’hauria vist mai als Estats Units.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any