El relleu estrany i sobtat de Martínez Bravo, la consellera a qui va esclatar l’escàndol de la DGAIA

Ahir al matí, a les 8.30, el president Salvador Illa començava la setmana al Palau de la Generalitat de Catalunya fent un anunci important sobre el seu executiu. En una declaració, el president explicà que Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials i Inclusió, havia renunciat al càrrec. El seu substitut és Raúl Moreno, fins ara secretari general de la conselleria, que avui mateix ja participarà en el consell executiu.

L’anunci –publicat primer per El Periódico pels volts de les 7.30– es va fer en plena eufòria pel mundial i amb pràcticament tots els mitjans de comunicació encara centrats en la victòria de la selecció espanyola. És un context que relegava el relleu a una notícia de segona. Ara bé, la dimissió de Martínez Bravo no és un canvi anecdòtic. I, a més, arriba dos dies abans de l’aprovació del dictamen de la Comissió d’Investigació de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) del parlament, que es va publicar dilluns passat.

Un mandat turbulent

Martínez Bravo era la consellera de Drets Socials, un dels departaments més delicats perquè és el que es relaciona amb més gent vulnerable. Era la consellera a qui va esclatar l’escàndol de la DGAIA i, poc després, es va veure obligada a impulsar-ne una refundació. També va haver d’afrontar el cas de la violació d’una menor tutelada per la dins una xarxa de pederàstia.

A Martínez Bravo també li va tocar de navegar enmig de l’informe de la Sindicatura de Comptes que assenyalava que Drets Socials havia malgastat, pel cap baix, 167,5 milions d’euros de prestacions socials entre el 2016 i el 2024. Era també la consellera que va haver de demanar perdó als joves ex-tutelats per la reclamació de quantitats desorbitades de diners pels pagaments indeguts.

El mandat de Martínez Bravo ha estat turbulent i el seu final, sobtat. Durant aquests dos anys en el càrrec, l’ex-consellera ha viscut a cavall entre Barcelona i Madrid, on té família. Deixa el càrrec per motius personals i té previst de tornar a l’àmbit acadèmic. Martínez Bravo era una consellera independent i ara Illa catapulta Raúl Moreno, un home del PSC, al capdavant de Drets Socials. L’oposició creu que el canvi és un símptoma clar de feblesa del govern, amb el rerefons del CEO, que pronostica un desgast per als socialistes.

DGAIA, refundació i joves ex-tutelats

La sortida de Martínez Bravo arriba solament tres dies abans de l’aprovació del dictamen de la comissió d’investigació sobre la DGAIA, un document que radiografia les mancances del sistema de protecció a la infància.

Les conclusions de la comissió assenyalen que la DGAIA arrossega “problemes estructurals i de governança” –cosa que el mateix departament ha reconegut en reiterades ocasions– que han limitat la seva capacitat de resposta i han acabat afectant els drets dels infants i adolescents tutelats. El dictamen admet que el sistema ha sofert una pressió extraordinària, especialment per l’arribada de menors immigrants sense referents, però conclou que aquesta situació no explica per si sola el deteriorament d’un model que ja acumulava mancances estructurals.

El PSC defensa una lectura diferent de la de la resta de grups. Els socialistes admeten que el sistema de protecció a la infància arrossega problemes estructurals i que cal continuar introduint-hi millores, però refusen la idea que el diagnòstic de la comissió sigui el d’un fracàs de la gestió del govern actual. La tesi del PSC és que moltes de les mancances detectades són fruit d’una situació acumulada durant anys que s’ha anat agreujant per diversos factors.

En aquest mandat, Martínez Bravo ha afrontat uns quants desafiaments. A tall d’exemple, el maig de l’any passat va anunciar la refundació de la DGAIA arran de l’escàndol dels abusos sexuals a una nena sota la guarda de l’administració catalana i les irregularitats contractuals amb entitats del tercer sector. Entre les mesures més importants, es va determinar que la nova direcció deixés de gestionar la contractació i les prestacions i que fossin assumides per unes altres direccions generals del departament.

I, el maig d’enguany, Drets Socials va anunciar que no tornaria a licitar la gestió de les prestacions destinades als joves ex-tutelats a la unió temporal d’empreses (UTE) Resilis Mercè Fontanilles, assenyalada per l’escàndol de pagaments indeguts als joves dins la DGAIA. La consellera va explicar que, a partir del gener, Drets Socials assumiria directament una part de les funcions i automatitzaria processos.

El maig del 2025, la Sindicatura de Comptes va assenyalar Resilis per pagaments indeguts per valor de 4,7 milions d’euros a joves ex-tutelats. Malgrat això, Drets Socials va prorrogar el contracte. Durant aquests anys, el departament va pagar diners que no s’havien d’haver pagat perquè els beneficiaris no complien els criteris exigits. Després, la Generalitat va reclamar a joves ex-tutelats el retorn de prestacions econòmiques. La consellera Martínez Bravo va reconèixer que era un error i, finalment, el parlament va condonar el deute al novembre.

Crítiques de l’oposició i un CEO que reflecteix desgast

El relleu de Martínez Bravo ha alimentat les crítiques de l’oposició. ERC, Junts, la CUP i els Comuns coincideixen a dir que el canvi és insuficient i que evidencia la feblesa d’un govern que acumula uns quants fronts oberts. Per als partits de l’oposició, la sortida de Bravo i l’entrada de Raúl Moreno no resolen el problema de fons: una gestió que consideren desgastada i un executiu que necessita una remodelació més profunda. I hi ha un altre ingredient que engreixa la pressió de l’oposició: el CEO, que pronostica una baixada del PSC dels 42 escons actuals a 36-38. El resultat del CEO, a més, fa perillar el tripartit d’esquerres, perquè la suma del PSC, ERC i els Comuns, que ara arriba a la majoria absoluta de 68 escons, balla entre els 64-69.

La secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ha pronosticat que el relleu de Drets Socials “no serà el darrer canvi”. ERC considera que el govern d’Illa es troba en una situació “bastant precària” per a afrontar els principals envits del país i han posat el focus també en Salut i Territori. Alamany ha recordat que la consellera de Salut, Olga Pané, acumulava tres mesos de baixa, i que la titular de Territori, Sílvia Paneque, podria abandonar el govern si finalment encapçalava la candidatura del PSC a Girona a les pròximes eleccions municipals. ERC ha vinculat aquesta situació a la negociació del pressupost del 2027. Segons Alamany, abans de demanar als republicans que s’asseguin a parlar dels comptes, Illa haurà “d’endreçar” el seu executiu.

Junts també ha considerat que el relleu de Martínez Bravo era insuficient i l’ha definit com un “canvi cosmètic”. El portaveu del partit al parlament, Salvador Vergés, ha defensat una remodelació més profunda perquè, a parer seu, el problema no és únicament de Drets Socials sinó del conjunt del govern. Vergés ha acusat l’executiu d’Illa “d’acumular crisis” i considera que Moreno no és un actor aliè al passat recent del departament, atès que fins ara ocupava la secretaria general i, per tant, era corresponsable de la gestió de Bravo.

La CUP també ha criticat el relleu. El secretari general de la formació, Non Casadevall, considera que evidencia que el govern “sembla que esperi que, no fent res, les coses es resolguin soles”. Per la CUP, l’executiu continua actuant amb normalitat malgrat les protestes socials i les reprovacions parlamentàries. “És un canvi que no veiem que sigui un canvi”, ha resumit Casadevall, que ha acusat Illa d’incapacitat per a donar resposta a les demandes que arriben del carrer.

Els Comuns han aprofitat el moviment a Drets Socials per recuperar una de les seves principals reivindicacions: dividir el macrodepartament que dirigeix Sílvia Paneque. La presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, considera que Territori, Habitatge i Transició Ecològica concentra massa àmbits –habitatge, infrastructures, transport, energies renovables– perquè els pugui assumir una única consellera.

Raúl Moreno, un home de partit entrenat a Santa Coloma de Gramenet

Fins ara, el departament era dirigit per una consellera independent, però el president Illa ara hi ha col·locat un dirigent amb una llarga trajectòria dins el PSC. Raúl Moreno no és un desconegut per al partit: és militant socialista d’ençà del 1998, ha ocupat unes quantes responsabilitats orgàniques i actualment és el secretari de Polítiques Socials dels socialistes catalans.

Moreno arriba a la conselleria després d’haver estat la mà dreta de Martínez Bravo durant dos anys com a secretari general del departament. El seu recorregut polític ve de molt abans. Va començar la seva trajectòria a la Joventut Socialista de Catalunya, on va militar a partir del 1996 i en va ser primer secretari entre el 2006 i el 2009. També va formar part de l’executiva nacional del PSC durant les etapes de Pasqual Maragall i José Montilla.

La seva carrera institucional va estretament vinculada a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), d’on ha estat regidor dotze anys al costat de Núria Parlon, ara consellera d’Interior. A l’ajuntament va assumir diferents responsabilitats, entre les quals, la de tinent de batlle de Via Pública, Urbanisme i, posteriorment, Benestar Social i Famílies. El 2015 va fer el salt al parlament, on va exercir com a diputat fins a l’agost del 2024.

Abans d’entrar en política, Moreno havia desenvolupat la seva activitat professional en l’àmbit social. És graduat en educació social per la Universitat Oberta de Catalunya i té estudis de geografia a la Universitat de Barcelona, a més de formació especialitzada en coordinació i gestió de programes i serveis per a la joventut i en promoció de la participació ciutadana. A partir de mitjans dels anys noranta va treballar com a dinamitzador sociocultural i educador social en diverses entitats i empreses del sector.