Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Aquest estiu ha estat insòlit. La pandèmia de la covid-19 ha forçat a canviar la manera de fer turisme. La dificultat per a viatjar fora del país, les restriccions i distàncies de seguretat han fet de la natura la destinació més atractiva. Rius, muntanyes i gorgs de tot el país han rebut més visites que mai. Fa pocs dies, un vídeo viral d’una cua al cim de la Pica d’Estats va disparar la preocupació per la massificació de la natura.

Martí Boada, doctor en ciències, geògraf i naturalista de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB explica que el retorn multitudinari a la natura és motivat pels mesos de confinament, que havien fet que ens n’allunyéssim. ‘Tanmateix –afegeix– també és una qüestió econòmica: l’ecoturisme ha esdevingut l’alternativa al turisme de platja i costa.’

A parer seu, les conseqüències ambientals d’aquest fet són diverses i poc evidents, però a llarg termini poden ser molt perjudicials: ‘Un dels danys més greus són els actes incívics, com ara no recollir les deixalles. A més, la presència humana espanta la fauna local, que acaba abandonant l’ecosistema. El soroll humà els causa una gran tensió, una pèrdua de tranquil·litat ambiental que afecta la nidificació i la reproducció. L’indret també és víctima de l’erosió. Cada pedra que baixa cap avall no retorna i això degrada el relleu.’

Regular accessos per a un turisme natural sostenible

El perjudici ambiental que causa la massificació fa que ens preguntem com es pot aconseguir un turisme natural sostenible. En parlem amb  Eduard Cayon, president del Centre Excursionista de Catalunya (CEC): ‘Que hi hagi centenars de persones en tan poc espai implica una agressió per a l’indret natural.’ Per evitar aquests danys, proposa de regular els accessos. Diu que ja es va fent, però que s’ha d’ampliar a més zones.

Efectivament, molts espais han començat a organitzar-se per evitar una massificació nefasta. El Parc Natural de l’Alt Pirineu ja ha anunciat que hi regularà l’accés per evitar el deteriorament. Al País Valencià, alguns sectors del riu Xúquer limiten l’afluència de públic. El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, també. Igualment, l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient d’Andorra (APAPMA) exigeix una regulació del nombre de visitants.

El naturalista Martí Boada també demana que es limiti l’accés aviat: ‘Cal no superar la capacitat de càrrega d’un espai natural i que sigui sostenible. Un gorg per exemple, aguanta un nombre concret de persones. També es pot proposar un pagament simbòlic que vagi destinat a la restauració de l’indret.’ I acaba dient: ‘De la mateixa manera que la Sagrada Família té regulats els accessos, els llocs naturals amb un valor social tan gran també s’han de regular. A més, d’una manera urgent, perquè això creix de dia en dia.’

El perill de la inexpertesa

A banda les conseqüències ambientals de les visites en massa a la natura, també hi ha més riscs que interpel·len directament els visitants i que n’afecten la seguretat. Cayon ho explica: ‘Tothom té el dret de visitar la natura, però per a fer una excursió cal formació. La gent fa cerques per internet i creu que ja estan preparats, però hi ha grans perills. En cotes altes la temperatura pot baixar sobtadament i causar una hipotèrmia. Et pots perdre o pots caure des d’una alçada considerable. L’equipatge també és fonamental; portar un calçat o una roba adequada és imprescindible.’

Els rescats de muntanya, per exemple, al Principat han crescut d’un 20% després de la fi del confinament, segons dades dels Bombers de la Generalitat. S’ha passat dels quatre rescats o cinc dels estius anteriors als 20 dels caps de setmana. El nombre de rescats també ha augmentat respecte de l’any passat. Entre el gener i l’agost del 2019 se’n registraren 685 i enguany any la xifra ha estat de 726. Pot semblar que no és un gran augment, però cal tenir en compte que hi ha hagut un confinament de més de tres mesos.

Rescat muntanya

Comparativa del nombre i classe de rescats al Principat dels anys 2019 i 2020.
Font: Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments.

Els cos de bombers suggereix d’adoptar mesures preventives durant l’activitat al medi natural i abans. Recorden que és de vital importància planificar la sortida: consultar la previsió meteorològica i preparar un bon equipament, a més de tenir una condició física i psíquica adequada al nivell d’esforç.

Un cop a l’indret, els bombers recomanen de fixar punts de referència, enviar la ubicació per mitjà d’aplicacions de missatgeria i tenir a mà el mòbil per a trucar al 112 si cal.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.