Esther Bejarano, una de les últimes supervivents d’Auschwitz, s’ha mort a noranta-set anys

  • Va ser fundadora del Comitè Internacional d'Auschwitz i va dedicar la seva vida a lluitar contra el feixisme i l'antisemitisme

VilaWeb
Europa Press / Redacció
10.07.2021 - 17:28
Actualització: 10.07.2021 - 19:17

Esther Bejarano, una de les últimes supervivents de l’Holocaust, s’ha mort a Hamburg a noranta-set anys, segons que ha anunciat el Comitè Internacional d’Auschwitz que ella mateixa va contribuir a fundar. Bejarano va emigrar a Israel després de la Segona Guerra Mundial, però va tornar anys després a Alemanya i va dedicar la seva vida a la lluita contra el feixisme i l’antisemitisme. Va néixer el 1924 a Saarlouis, al sud-oest d’Alemanya, i va ser deportada primer a un camp de treballs forçats a Brandenburg, fins que l’abril del 1943 la van deportar a Auschwitz, amb tan sols divuit anys.

Allí, malgrat que mai no havia tingut cap acordió a la mà, va aconseguir dominar l’instrument, va passar a formar part de l’orquestra femenina del camp, i així va poder salvar la vida. “Em vaig dir: ‘He d’aconseguir de fer-ho, en cas contrari moriré'”, explicava. Bejarano relatava sovint com va ser testimoni dels crims a les cambres de gas i com sofria cada dia, creient que ella seria la següent. “No hi va haver cap dia que no tingués por.” Més tard va ser traslladada al camp de concentració de Ravensbrück. Durant el setge de l’exèrcit de la Unió Soviètica, els nazis van obligar-la a participar en una de les anomenades Marxes de la Mort, durant la qual va aconseguir escapar. Quan es va acabar la guerra es va assabentar de la mort dels seus pares i de la seva germana.

El seu pare va creure fins al final que “els alemanys no permetrien que Hitler romangués al poder molt de temps”, i per això li resultava intolerable veure avui “que la gent no recobra el sentit comú i que no ha après res d’aquella època”. Bejarano considerava que una de les raons de l’oblit és la falta d’informació sobre les atrocitats comeses pel nacionalsocialisme, i estava convençuda que la majoria dels criminals nazis van poder continuar amb una vida normal després de la guerra. Per això, fins una edat molt avançada, va fer presentacions i conferències en escoles narrant els horrors del nazisme.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any