El president Carles Puigdemont continua la seva ronda europea per internacionalitzar el cas català. Ahir va anar a Suïssa, després del pas per Bèlgica i Dinamarca. Ahir es va tornar a fer palès que Puigdemont desperta interès allà on va: més de cinquanta mitjans i vuitanta periodistes el van anar a escoltar en un debat al Festival de Cinema de Drets Humans de Ginebra. Un debat que es va fer després del film Espanya, a un pas de la crisi nerviosa. I es podria dir que el tracte i les intervencions van ser tan favorables a Puigdemont que el debat també es podria haver titulat ‘Xavier Vidal-Folch, a un pas de la crisi nerviosa’, perquè, efectivament l’únic unionista present al debat, el periodista d’El País Vidal-Folch, en més d’una ocasió va perdre els nervis i els arguments davant els companys de taula. Els altres ponents van ser l’ex-presidenta de Suïssa Micheline Calmy-Rey i el professor universitari Nicolas Levrat.

Entre els assistents, Pau Llonch, Mireia Vehí, Agustí Alcoberro, Txell Bonet, Quim Torra, Betona Comín, Laura Masvidal i membres de la comunitat catalana de Suïssa que, barrejats amb suïssos, van gairebé omplir les quatre-centes butaques de la sala principal. Quatre-centes persones més seguien el debat en una altra sala. Puigdemont, allà on va, omple. El debat va durar una hora i mitja, es va fer en francès i es pot veure sencer ací:

La càlida presidenta Micheline Calmy-Rey
La persona que potser va tenir unes paraules més amables per a Catalunya va ser tota una ex-presidenta de Suïssa, la senyora Micheline Calmy-Rey: ‘M’hauria agradat que fos un debat a Barcelona o Madrid. Però Ginebra ja és una ciutat important. Parlem de drets humans, ací. I estem preocupats per la violència contra la gent que només volia votar. O expressar els seus punts de vista. […] Em costa d’acceptar la idea d’una llengua, una nació. Ara, després del que he vist a Escòcia, Catalunya, o Còrsega veig que són moviments identificats contra la globalització, però favorables a la UE, i no pas contra els altres estats. Volen cooperar-hi. Crec que són fenòmens interessants.’

La senyora Calmy-Rey, clau en la independència de Kossove fa anys, va fer un apart amb Puigdemont davant de tothom només d’acabar l’acte. I si la política són gests, aquest en va ser un. També és veritat, però, que la seva intervenció final, en què defensava que Espanya i Catalunya seguessin i parlessin tots dos sols, vist el fracàs de la UE, va decebre una mica una audiència que cercava precisament mediadors en un conflicte, i no pas que es deixin Catalunya i Espanya sols, i a banda. Dit això, també és cert que l’ex-presidenta suïssa va ser molt clara en un aspecte: ‘Els independentistes han de poder formar govern, perquè han guanyat les eleccions. Això és una condició prèvia. Primer de tot, això’, cosa que va arrencar els aplaudiments del públic.

Nicolas Levrat, possible professor d’Anna Gabriel
El professor Levrat, de la Universitat de Ginebra (que possiblement serà el professor d’Anna Gabriel en el seu doctorat suís) també va mostrar una mirada amable amb els catalans. D’entrada, va definir el nacionalisme català d’obert: ‘Tots sabem els abusos del nacionalisme durant el segle XX. Vam reconstruir Europa contra això. Però avui veiem fenòmens interessants, com ara Escòcia i Catalunya, que és gent que volen un projecte nacional, cert, però no pas aquell tipus de nacionalisme tancat. És un nacionalisme obert.’ I encara més contundent fou el professor en una entrevista feta per VilaWeb minuts abans de l’acte: ‘Amb els empresonaments que ha fet, Espanya ha trencat el seus compromisos amb els drets humans.’

Xavier Vidal-Folch, l’unionista solitari
Enmig d’aquest panorama, l’únic unionista del debat, el periodista d’El País Xavier Vidal-Folch, es va endur alguns xiulets de la sala, es va embrancar en discussions amb els altres ponents i fins i tot des del públic li van recriminar la línia editorial del diari. Els xiulets van sonar quan Vidal-Folch va dir ‘la transició espanyola s’ha fet de manera meravellosa’. I els xiulets, els va respondre amb un sec: ‘Si algú vol parlar, que agafi la meva cadira.’ Després va deixar anar un ‘Franco és mort i enterrat’, que va rebre una resposta contundent de Puigdemont: ‘Sí, Franco és enterrat en un monument nacional que es pot visitar cada dia, per nou euros la entrada. Els republicans, en canvi, no són enterrats en cap monument.’ Fins i tot el moderador va comentar la tensió que havia dut la paraula ‘Franco’. Fos com fos, Vidal-Folch va poder enviar el seu missatge, també, i que es podria resumir amb aquesta idea: els policies pegant l’1-O és un fet molt criticable, però els independentistes van protagonitzar un cop d’estat legalista aprovant les lleis de desconnexió.

El president Puigdemont, còmode
Pel que fa a Carles Puigdemont, va estar força còmode en el debat i va tornar a reivindicar que la qüestió catalana no tracta de banderes ni de violència. Va tornar a reivindicar el gest de no fer baixar la bandera espanyola el 27 d’octubre, quan s’havia declarat la independència i molts volien veure-ho: ‘Vaig decidir de no fer baixar la bandera espanyola, jo. Va ser conscient. Al final la bandera espanyola és una part important de Catalunya. Un símbol. No és un bon començament fer baixar un símbol important per a molts dels meus compatriotes.’ Sobre la violència, Puigdemont va dir: ‘Si l’única manera d’arribar a la independència és amb violència, seria un fracàs col·lectiu. Els catalans han demostrat ser un moviment no violent. I a Europa haurem de demostrar que no solament es pot arribar a la independència amb violència. La violència de l’1-O va ser inacceptable. Que un jutge enviï a presó preventiva  líders pacífics, també.’

Conferència de premsa
Però Puigdemont potser es va guardar els millors titulars per a la conferència de premsa de després, davant la premsa de tot el món, i passades les deu del vespre, quan els treballadors del festival ja havien arrencat la música màquina i la festa al bar del cinema. Dins, la conferència de premsa era intensa: ‘A Suïssa hi tenen expertesa i seria un privilegi comptar amb la mediació de gent tan compromesa. Però perquè hi hagi mediació l’han d’acceptar totes dues parts. Sempre hi ha hagut rebuig de l’altra part. […] Jordi Sànchez no pot ser president per problemes legals? No. No pot ser president per problemes il·legals. És il·legal que no pugui ser escollit president. […] No tinc un gran futur com a periodista. Ho sé.’

I sobre la investidura, va refermar que compta amb Jordi Sánchez… i també amb la CUP. ‘No s’entendria que els independentistes no poguessin elegir un independentista’. Avui hi ha d’haver una reunió Puigdemont-Anna Gabriel per a parlar-ne.

La conferència de premsa es pot veure sencera ací:

Resumint, ahir Puigdemont (i Vidal-Folch) va poder comprovar que la causa catalana s’entén molt millor a Suïssa que no pas a Espanya. Molt millor. Si se cercava comprensió, es va trobar, sens dubte. En canvi, si el debat amb Puigdemont cercava també alguna oferta de mediació suïssa, potser no va arribar. I potser tampoc no era el lloc, sinó que caldrà trobar-lo en les discretes reunions que el president té aquests dies.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de Vilaweb