Què implica l’estat d’alarma?

  • L'última vegada que es va activar, l'exèrcit va supervisar que els controladors aeris vaguistes acudissin al lloc de feina

VilaWeb
Redacció
13.03.2020 - 15:27
Actualització: 13.03.2020 - 16:07

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha decretat l’estat d’alarma arran de l’expansió del coronavirus 2019 a l’estat espanyol, però especialment a la Comunitat de Madrid. L’estat d’alarma és una mesura extraordinària i s’aplica, ara, en un cas que no té precedents clars, amb milers de persones confinades arreu de la península. Sánchez ha dit que demà anunciaria les mesures que es prendran, però us expliquem què implica aquesta mesura d’excepció.

L’article 116.2 de la constitució espanyola diu que el govern, previ acord del consell de ministres, pot declarar l’estat d’alarma a tot el territori o només en una part, en cas de ‘catàstrofes, calamitats o desgràcies públiques, tals com terratrèmols, inundacions, incendis urbans i forestals o accidents de gran magnitud’, però també, com és el cas, quan hi hagi ‘crisis sanitàries, com ara epidèmies i situacions greus de contaminació’.

L’estat d’alarma no pot durar més de quinze dies. Un cop exhaurit el període, només es podrà prorrogar si el congrés de diputats espanyol s’hi avé. Seria la cambra, que establiria aleshores l’abast de la pròrroga i les condicions.

Quines mesures es poden aplicar durant l’estat d’alarma?

Ho desenvolupa la llei orgànica 4/1981. Durant les setmanes d’estat d’alarma, l’executiu espanyol podrà regular i limitar la circulació de persones i vehicles, confiscar tota mena de béns de manera temporal, intervenir i ocupar indústries com ara fàbriques, explotacions o locals, llevat de domicilis privats, també provisionalment. A més, pot limitar l’ús de serveis i del consum de productes de primera necessitat. La llei també dóna marge al govern perquè ‘imparteixi les ordres necessàries per a assegurar’ que els serveis funcionin i hi hagi abastiment.

A efectes pràctics, l’executiu de Sánchez pot prendre el control immediat de ‘totes les autoritats civils’ públiques i funcionaris a les zones on s’apliqui l’estat d’alarma. Això inclou els Mossos d’Esquadra, que a partir d’aleshores restarien ‘de manera directa sota les ordres de l’autoritat competent’. La llei estableix que els servidors públics podrien haver d’oferir ‘serveis extraordinaris per la seva durada o bé la seva naturalesa’. I afegeix que resistir-se a obeir les ordres de l’autoritat que es designi per a gestionar la crisi serà motiu de sanció. Si la desobediència fos d’un funcionari, se’l podrà suspendre immediatament de l’exercici dels seus càrrecs, i se li obrirà un expedient disciplinari. Si la desobediència la perpetren autoritats, les seves funcions seran traslladades ‘a l’autoritat competent’.

L’autoritat competent és el moll de l’os de la qüestió. Podria ser el mateix president Sánchez, un ministre o algun càrrec creat especialment per a la situació, però l’executiu espanyol també podria designar els governants de les comunitats autònomes com a competents.

Un únic precedent a l’estat espanyol

L’única vegada que s’ha aplicat l’estat d’alarma a l’estat espanyol va ser durant el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero, que el va fer servir per a combatre la vaga de controladors aeris d’Aena, l’any 2010. Aleshores, el govern socialista va enviar un burofax personalitzat a tots els treballadors per a ordenar-los que es presentessin al seu lloc de feina, on l’exèrcit supervisaria que complissin les seves funcions. De fet, el vice-president espanyol d’aleshores, Alfredo Pérez-Rubalcaba, va informar que, mentre durés la mesura d’excepció, els controladors aeris serien ‘sotmesos al codi penal militar’. En conseqüència, la majoria dels controladors aeris van incorporar-se al seu torn corresponent als centres de control, i això va permetre obrir l’espai aeri i que els aeroports comencessin a recuperar la normalitat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any