Amenaces, insults, vexacions, detencions violentes, pallisses en una entrada de metro i, fins i tot, violacions de domicili són la cara més fosca de l’estat d’alarma. En catorze dies de confinament, els cossos policíacs de l’estat espanyol han detingut unes 1.300 persones i n’han denunciades més de 150.000 per haver vulnerat les restriccions de mobilitat. Tanmateix, les dades no poden eclipsar que alguns agents han aprofitat l’estat d’alarma per convertir-lo en un estat policíac.

Preguntat pels excessos, el director adjunt operatiu de la policia espanyola, José Ángel González, va contestar que no es podia ‘elevar l’anècdota a categoria’. Però la veritat és que la xarxa va plena d’imatges, sobretot de la policia espanyola i de policies municipals, menystenint qualsevol protocol d’actuació i abusant de la força i humiliant ciutadans.

Tot plegat, mentre l’alta comissionada dels Drets Humans, Michelle Bachelet, ha fet diverses crides a la comunitat internacional perquè gestioni la pandèmia del coronavirus 2019 respectant els drets fonamentals, de manera que els decrets d’emergència no emparin ‘l’acció repressiva amb el pretext de protegir la salut’.

Thais Bonilla, portaveu de la plataforma Defender a Quien Defiende, on s’integren NovactIrídia, l’Institut de Drets Humans de Catalunya i altres organitzacions d’arreu de l’estat espanyol, recorda que els excessos policíacs no són un fet inèdit. A més, denuncia l’error de no haver derogat la llei mordassa perquè en l’actual situació d’estat d’alarma fa que alguns agents es creguin intocables. ‘La llei dóna més veracitat a la paraula de la policia que a la del ciutadà i això és un pou d’injustícies’, explica.

Per això, recomana que, sempre que sigui possible, s’enregistri qualsevol situació d’abús, vexació o agressió, perquè les proves documentals permeten de desmuntar el relat de la policia. ‘Desmenteixo fermament que la llei mordassa prohibeixi o impedeixi enregistrar o fotografiar agents de policia’, afegeix.

A més, recorda que els agents de policia són persones formades i preparades per tractar situacions tenses com l’actual. ‘Tenen el monopoli de la força, no poden perdre els nervis i posar-se a insultar i pegar. Entenc que, fins i tot, alguns agents poden tenir por de la malaltia, però això no els eximeix de res’, denuncia Bonilla, que retreu a la policia que faci gala de les seves actuacions a Twitter.

Una vintena de casos

La plataforma Defender a Quien Defiende monitora i analitza totes les denúncies d’excessos policíacs que es fan a la xarxa i ha enviat una carta al ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, en què es detallen quatre casos clars de mala praxi i li exigeixen que activi els canals d’investigació interns per depurar responsabilitats.

Bonilla admet que la via interna és una instància opaca que no sol donar resultats, per això de moment la plataforma treballa de manera directa amb una vintena d’afectats per agressions o sancions administratives. ‘Principalment, passa a Madrid, per part de la policia espanyola, però també tenim situacions que involucren policies locals’, detalla.

Consells per a evitar els abusos de la policia

La Plataforma en Defensa de la Llibertat d’Informació (PDLI) ha publicat un recull de recomanacions i consells sobre com actuar en cas de ser víctima d’un abús de la policia. En aquest sentit, l’organisme recorda que, malgrat la situació d’excepcionalitat, els drets fonamentals continuen vigents i els agents han d’anar ben identificats.

  1. Si és possible, quan se surti al carrer, fer-ho amb càmeres ocultes i aparells d’enregistrament amagats. No evitareu els actes de maltractament, però com a mínim en recopilareu proves.
  2. Enregistrar un policia no és cap delicte ni cap infracció administrativa. Només és sancionable publicar l’enregistrament quan pugui posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents, de les instal·lacions protegides o l’èxit d’una operació.
  3. El maltractament de persones interceptades o detingudes és un delicte contra la integritat moral.
  4. Si s’enregistra la policia des d’una finestra o balcó per documentar un possible abús policíac, és important captar el número d’identificació de l’agent.
  5. La geolocalització de les imatges pot facilitar la localització dels maltractadors.
  6. Ningú pot ser obligat a ensenyar a la policia les imatges captades pel seu mòbil. Si un agent ho fa, comet un delicte de revelació de secrets.
  7. Els agents tampoc no poden exigir que esborrem les fotografies del nostre mòbil. Si ens obliguen a eliminar-les o ho fan ells, és un delicte de danys informàtics.
  8. Ningú no pot ser obligat a lliurar a la policia la contrasenya del seu mòbil, ni a desblocar-lo mitjançant identificació biomètrica. No revelar aquestes claus forma part del dret de guardar silenci de qualsevol investigat.

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.