15.10.2016 - 13:48
L’històric Aplec del Puig, que es celebra el darrer diumenge d’octubre i que ha estat una de les trobades més populars del valencianisme serà organitzat aquest any per Esquerra Republicana, en la convocatòria que es fa a la Muntanyeta de la Patà. Compromís seguirà organitzant l’acte que es fa de manera simultània a l’esplanada del Monestir.
El PSAN, que n’era l’organitzador des dels anys vuitanta, va anunciar l’any passat l’aturada de les seues activitats i no va organitzar l’acte a la Muntanyeta, espai natural que, a més, havia estat greument afectada per una epidèmia que va malmetre la major part de la vegetació.
Després del parèntesi d’un any sense Aplec independentista Esquerra Republicana acaba de fer pública la convocatòria del mateix. En l’acte prendran la paraula el periodista Francesc Viadel i el diputat a Madrid Gabriel Rufian, entre més.
El President d’Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà ha explicat avui que ‘organitzant aquest aplec, prenem el relleu d’una organització degana de l’independentisme com és el PSAN, però també reivindiquem l’herència d’aquells valencianistes de preguerra que van plantar la llavor d’un valencianisme que en aquell moment, com ara, tenia vocació de masses’.
Tot i que hi va haver un primer aplec precursor dels actuals aplecs, l’any 1915 de fet l’Aplec del Puig és una tradició que es va posar en marxa els primers anys seixanta, en ple franquisme. El 1964 diversos col·lectius nacionalistes van decidir instaurar la jornada recordant que el rei Jaume I va acampar en aquesta població de l’Horta Nord com a pas previ a l’entrada a València i per això van fer per primer vegada el camí a la inversa, des de València a El Puig. Prèviament el 1960 s’havia convocat un aplec a Llíria, que va ser seguit per un a Alcoi, un a Castelló i un a Bocairent, aquest darrer ja impedit per la Guàrdia Civil.
Sota el franquisme l’Aplec va patir diverses vegades prohibicions, que encara es repetirien durant els primers anys vuitanta, en plena transició. Els independentistes del PSAN van decidir mantenir-lo en solitari quan la resta de partits se’n van desentendre i no seria fins el 1991 que altres col·lectius tornarien a sumar-se.
