30.07.2026 - 19:05
|
Actualització: 30.07.2026 - 19:58
El cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, ha anunciat que l’executiu presentarà al setembre una proposta concreta per avançar en la despenalització de l’avortament. Ho ha explicat després de reunir-se al Vaticà amb el secretari d’estat de la Santa Seu, el cardenal Pietro Parolin.
Espot ha dit durant la presentació del reglament sobre el referèndum amb la Unió Europea que el govern ja té “les coses força clares” i que, després de la trobada, sap “fins on pot arribar”. Segons que ha explicat, l’objectiu és impulsar una modificació del Codi Penal que permeti avançar en els drets de les dones sense posar en risc el sistema institucional andorrà. El cap de govern ha assegurat que té “la íntima convicció” que la proposta en què treballa l’executiu serà compatible amb el manteniment del coprincipat. La singularitat institucional d’Andorra, amb el bisbe d’Urgell com a copríncep episcopal i cap d’estat, ha condicionat durant anys qualsevol intent de modificar la legislació sobre l’avortament.
Espot ha descartat que la reforma pugui comportar la legalització de l’avortament. “No podem caminar cap a la legalització”, ha dit. Amb tot, ha defensat que “entre la legalització i la despenalització hi ha una finestra d’oportunitat” que el govern vol aprofitar. També ha deixat clar que l’executiu no esperarà el vistiplau explícit de la Santa Seu. Segons Espot, seria poc realista confiar que el Vaticà avalés formalment una reforma d’aquesta mena, atesa la doctrina de l’Església catòlica.
“Si algú espera l’aprovació explícita del Vaticà, va errat”, ha advertit. El govern, ha afegit, ha d’actuar amb responsabilitat i garantir que la proposta no comprometi l’ordre constitucional ni la continuïtat del model institucional. La reunió amb Parolin ha servit, segons Espot, per delimitar amb més precisió el marge jurídic i polític de la reforma. El cap de govern ha dit que després de la trobada té més reforçada la convicció que es pot presentar una proposta que millori els drets de les dones sense trencar l’equilibri del coprincipat.
La modificació s’hauria de presentar al Consell General a partir del setembre. Espot ha assegurat que hi ha prou temps perquè es pugui aprovar abans no s’acabi la legislatura.
Una proposta rebaixada amb els anys
El govern andorrà manté fa anys converses amb la Santa Seu per trobar una fórmula que permeti despenalitzar l’avortament sense alterar l’equilibri institucional. Els primers contactes polítics específics per cercar aquest encaix es remunten, pel cap baix, a començament del 2022.
Les negociacions han avançat lentament per les dificultats jurídiques, l’oposició doctrinal del Vaticà a l’avortament i el canvi de pontificat arran de la mort del papa Francesc i l’elecció de Lleó XIV. El govern havia anunciat inicialment que volia tenir el text preparat el 2024 i aprovar-lo el 2025, però els terminis s’han anat ajornant.
La proposta també ha perdut abast respecte del plantejament inicial. El maig del 2024, Espot defensava un model que havia d’incloure la despenalització de les interrupcions de l’embaràs fetes fora d’Andorra, l’acompanyament de les dones per part dels serveis públics i el rescabalament de les despeses per la Caixa Andorrana de Seguretat Social. L’avortament continuaria sense poder-se practicar dins l’estat, però l’administració havia de facilitar-ne l’accés a Catalunya o Occitània i assumir-ne totalment o parcialment el cost. Aquesta via pretenia compatibilitzar un avenç material en els drets de les dones amb una fórmula que no posés en risc la figura del copríncep episcopal.
El març del 2025, Espot encara parlava de crear un servei públic d’acompanyament i seguiment, però ja limitava la compensació econòmica a les dones en situació de vulnerabilitat. A començament del 2026, les expectatives es van reduir encara més. El ministre de Relacions Institucionals, Ladislau Baró, va admetre que el canvi de pontificat havia complicat les converses amb la Santa Seu i va anunciar que la proposta ja no inclouria el reemborsament de la CASS. El model passava a consistir essencialment a eliminar la responsabilitat penal de la dona que avortés fora d’Andorra.
Espot diu ara que el govern ja coneix el marge de què disposa, però encara no ha concretat si la proposta del setembre es limitarà a despenalitzar les dones o si també protegirà els professionals sanitaris que les informin, les acompanyin o les derivin a centres de fora del país. Tampoc no se sap si el text recuperarà cap forma d’acompanyament mèdic o de cobertura pública. Aquest serà un dels elements principals per determinar si la reforma implica un canvi efectiu en l’accés a l’avortament o si es limita a eliminar la pena prevista pel Codi Penal.
Posicions diferents entre els partits
Les formacions polítiques andorranes mantenen posicions diferents sobre l’abast de la reforma. Demòcrates per Andorra, el partit d’Espot, defensa d’avançar tant com sigui possible en els drets de les dones, però posa com a límit que no es produeixi cap ruptura del coprincipat.
El Partit Socialdemòcrata proposa una reforma més àmplia: avortament lliure fins a les catorze setmanes de gestació i, fins a la setmana vint-i-dos, en casos de violació, malformació o inviabilitat fetal i risc per a la salut de la dona. La seva esmena al Codi Penal va ser rebutjada aquest juliol amb els vots de la majoria i d’Andorra Endavant. Concòrdia es va abstenir. Concòrdia també defensa la despenalització i havia proposat d’introduir al Codi Penal una disposició provisional mentre esperava que el govern concretés el seu model. La formació ha criticat l’executiu perquè considera que hi havia fórmules compatibles amb el sistema institucional que no s’han arribat a materialitzar.
Andorra Endavant, en canvi, va votar contra la proposta socialdemòcrata. La formació no ha presentat fins ara una alternativa comparable a les del PS o Concòrdia, però la seva posició parlamentària l’ha situat al costat de la majoria en el rebuig d’una despenalització àmplia incorporada directament al Codi Penal.
