—Vau estudiar a Catalunya, heu treballat al País Valencià i feu política a les Illes, on vau néixer. Sou com una consellera dels Països Catalans. Expliqueu-nos aquesta història.
—Als anys vuitanta, quan vaig estudiar la carrera, hi havia molt poques possibilitats per estudiar periodisme, i la més lògica era la UAB de Barcelona. Hi ha molta tradició a Menorca d’anar a estudiar a Barcelona. Quan vaig acabar la carrera, havia fet unes coneixences de companys valencians, era el 1988, em van dir que al País Valencià s’estava ‘posant en marxa una ràdio i una televisió pública i em van enviar els documents per a les oposicions. M’hi vaig presentar, les vaig aprovar i me’n vaig anar cap allà. He treballat allà, primer a Ràdio 9, després a la televisió , i he fet feina fins que em van fer fora arran de l’ERO. Enmig de tot això m’he fet novel·lista, i bé, aquest estiu, després de les eleccions i d’aquest canvi tan esperat en els dos territoris, em van cridar els amics de MÉS per Menorca per si volia assumir aquesta responsabilitat. I vaig dir que sí.

—Com a independent, com es viuen aquestes primeres setmanes d’un govern de coalició? Us marquen molt la pauta els partits? Què fa un independent quan aterra en un govern de coalició?
—Mira, quan em van cridar de MÉS em van dir que ho intentés fer el millor possible. Que el sentit comú que pugui tenir l’apliqui jo a les decisions que prendrem. A més, he tingut molta sort, perquè en el fons estem construint aquesta conselleria, en realitat no existia: cultura estava afegida a educació, transparència i participació no existia, ho estem construint amb un equip de gent molt especialitzat. I encara més poètic: saps on es troba la conselleria?

—Digueu.
—En unes oficines que hi ha al Palma Arena. Idò, això és molt poètic. El símbol de l’opacitat dels darrers governs del PP. A pocs metres hi ha la conselleria, amb tot de gent jove fent feina. Cada dia, quan arribam a fer feina, veim aquest monstre d’oficines amb les prestatgeries encara buides i pensam: Som aquí per fer alguna cosa diferent del que s’ha fet fins ara. I en realitat és això. Som tots independents, gent que tenim ganes de fer feina, i de posar en marxa aquesta maquinària. Anam contents al consell de govern, amb molta il·lusió.

—Vau viure en pròpia pell el tancament de RTVV, i ara com a consellera sou responsable d’IB3. Quin model de mitjans públics voleu impulsar?
—Un dels motius pels quals la gent de MÉS em va oferir aquest càrrec era per això. Van considerar que tenia l’experiència de Canal 9. Ara és una situació un poc estranya, en què el model lingüístic no s’adapta a cap llibre d’estil ni a cap model ni acadèmia ni res, és a dir, que el model lingüístic d’IB3 s’ha de canviar de dalt a baix. Ja hem fet el primer pas: hem anat a la Universitat i hem tractat sobre l’autoritat lingüística, que l’ha de tenir l’acadèmia, la universitat.

—També cal resoldre alguns aspectes institucionals a IB3…
—Sí, i tant. Dels nou membres del consell de direcció, sis tenen el càrrec caducat des del mes de març i no s’ha renovat. Tots nou eren del PP, i això és una irregularitat. Per tant, jo crec que els polítics han de llevar les mans de les televisions i els eraris públics. Per tant, des del govern demanem als partits del parlament consens. Que es posin d’acord, primer, per posar ordre institucional per triar un nou consell de direcció i un nou director, que es compleixin les normes bàsiques de normalitat i pluralitat.

—Aquests han de ser els criteris bàsics per al nou model?
—S’ha de fer un nou model de ràdio i televisió que garanteixi la pluralitat, que sigui una ràdio de totes les illes, perquè si bé IB3 no ha arribat a ser un monstre com Canal 9, però IB3 té un problema, que no és un problema si li sabem treure partit, és que és un territori petit però dividit en illes. Cada illa té una idiosincràsia diferent i al mateix temps formen part d’un mateix. i això s’ha de gestionar molt bé. IB3 ha de servir per vertebrar les Illes, justament. Com a espectadora, ara per ara em fa l’efecte que no compleix aquest paper. És una de les coses que hauríem de fer.

—Hi ha molta feina a fer…
—D’una altra banda, els serveis informatius els porta una productora externa. Em fa l’efecte que els serveis informatius ha de formar part del cor, del nucli, d’una televisió pública, i han de tornar a la direcció de la radiotelevisió pública. I ha de ser una RTVV despolititzada, és a dir, amb els polítics fora de la TV, amb criteris tan bàsics com els periodístics. Un conseller no ha de sortir a la tele perquè ha fet una inauguració, per exemple.

—Una de les primeres decisions que heu pres és el reingrés a l’Institut Ramon Llull. Què n’espereu de reconnectar-vos-hi?
—Ho has dit molt bé: reconnectar. És el que dèiem abans de l’aïllament. Em sembla que l’IRL, a hores d’ara, és una institució que està molt ben assentada i fa una feina molt reconeguda de difusió a l’estranger i, per tant, que els nostres creadors han de tenir una veu en plena igualtat amb els altres creadors de l’àmbit lingüístic català, no poden estar aïllats i fer la guerra per la nostra banda. Si unim esforços, si anam junts a l’exterior, ens reforçam els uns als altres. Em sembla que això és fonamental.

—Aquesta última legislatura s’ha parlat molt del desballestament de l’educació, però en quin estat trobeu la indústria cultural, la creació, els artistes, les associacions… En quin estat està la cultura després del pas de Bauzá?
—Els creadors hi són. El que passa que, tal vegada, no tenen el ressò ni el suport institucional que haurien hagut de tenir. Justament tenen tradició de saber navegar molt bé contra el poder establert. No crec que ningú hagi deixat de pintar, escriure, per tenir el govern que tenim. Probablement, la gent ha deixat de publicar o han tingut menys espais per exposar la seva obra, o els grups de teatre han tingut menys espais per a representar. Però la gent ha continuat creant. Hi són, només hem d’intentar treure’ls a la superfície i enllustrar-los. És una de les coses que farem des de la direcció general de Cultura. Mostra a la gent que aquí hi ha gent molt interessant que fa coses molt interessants.

—La llengua ha rebut atacs forts de l’anterior govern, a través de l’educació però també en general. Quins àmbits cal actuar de maner prioritària?
—Per començar, tenim una direcció general de política lingüística que abans no hi era. Una de les primeres decisions amb què es treballa és el canvi de la llei de funció pública. L’anterior govern va reformar-la perquè el català no fos requisit, això és duríssim. És com dir que el català no serveix per a res. Si l’arracones de la funció pública és que és prescindible. Per tant, una de les primeres mesures que els serveis jurídics ja estudia.

—Hi ha altres àmbits d’actuació prioritària?
—Sí. Per exemple, la llei de comerç. Ja sabem que som una comunitat eminentment turística, que vénen de tot el món i que els establiments turístics, els comerciants, han de poder posar cartelleria en anglès, alemany o castellà. Però també en català. Perquè si parlam de la cultura com a font d’atracció turística, els visitants tenen dret de sabre que t’atendran en qualsevol llengua i que seran atesos perfectament però també que aquí hi ha una llengua i una cultura diferent de l’espanyola. Només amb això ja farem molt de camí.

—També teniu, entre les vostres funcions, participació i transparència. En l’acord de govern es preveu l’aprovació d’una llei de transparència i bon govern…
—És fer evident que governarem d’una altra manera. Volem incidir sobretot en la publicitació (ús dels cotxes oficials, agendes dels consellers… els ciutadans tenen dret a sabre amb qui es reuneixen o s’entrevisten els consellers per després saber com es prenen les decisions. És una cosa complicada, ho sabem, però també és un repte. Si aconseguim això, els polítics podrem recuperar una mica del crèdit que els ciutadans ens han llevat amb tanta raó.

—La transparència és una de les armes que tenen els països per fer front a la corrupció. Precisament venim d’una sèrie de casos que han posat sobre sospita la classe política.
—Sí, porta a la generalització que tots els polítics són iguals. Em sembla que des d’aquesta conselleria hem d’intentar és demostrar que no tots els polítics són iguals. Al mateix temps, l’acord de govern també preveu una oficina d’anticorrupció. No es podrà fer de seguida, però ja hi treballam.

—L’acord de govern també diu que es vol impulsar la llei de consultes. De quina mena de consultes?
—Sincerament, no hem tingut temps de mirar-nos-ho encara. Però sobretot als consells insulars, que són els qui prenen les decisions més pròximes als ciutadans. Seria una llei que afectaria consells insulars, però de moment, la direcció general de transparència està treballant per posar en marxa, primer, el portal de transparència, i la resta vindrà més endavant. En tan pocs dies no hem tingut temps.

—Sou autora d’unes quantes novel·les, no sé si aquest paper com a consellera interromp temporalment la vostra tasca d’escriptora o podreu fer-ho però des d’una perspectiva diferent…
—Ara hi ha moltes coses que passen per davant de la literatura, però jo normalment quan escric tenc molt poca imaginació, de manera que cont coses que m’han passat o que pens que m’han passat. M’imagín que quan s’acabi aquest parèntesi tindré moltes històries per a contar.