Espanya ocupa el lloc 56 del rànquing mundial en llibertat electoral després d’obtenir una puntuació de 69,22 sobre 100 a l’Índex Mundial de Llibertat Electoral (IMLE) 2018 que ha publicat la Fundació per a l’Avenç de la Llibertat. D’aquesta manera, Espanya se situa a la cua de l’Europa occidental en llibertat electoral juntament amb Alemanya i Bèlgica, que obtenen les posicions 64 i 85, respectivament. Els tres països queden classificats a la franja de llibertat electoral ‘acceptable’. Tots els altres països de l’Europa Occidental han obtingut llocs molt més elevats en el rànquing, per exemple Dinamarca (6è lloc), Portugal (7è lloc) o el Regne Unit (9a posició). El rànquing el formen un total de 198 països d’arreu del món.

Segons l’estudi, en el cas espanyol, el factor que llastra la puntuació és el seu pobre acompliment a l’apartat del sufragi passiu -les barreres d’accés a l’activitat político-electoral-, on Espanya cau fins al lloc 127 del món, mentre que obté una puntuació alta en sufragi actiu (lloc 32). Hi ha cinc països europeus que suspenen: Armènia (118è lloc a escala mundial), Rússia (134è) i Turquia (135è) obtenen l’etiqueta de llibertat electoral ‘insuficient’, mentre Bielorússia (163è) i Azerbaidjan (168è) mostren una llibertat electoral ‘baixa’.

Irlanda, guanyadora absoluta
Entre els països de l’entorn d’Espanya, destaca Irlanda com la guanyadora absoluta de l’Índex Mundial de Llibertat Electoral 2018, l’únic país del món que supera els vuitanta punts i aconsegueix la classificació d”altíssima’ llibertat electoral. La segueixen per aquest ordre Islàndia, Suïssa i Finlàndia, i entre els deu primers països hi ha Dinamarca (6è lloc), Portugal (7è lloc), el Regne Unit (9a posició) i Lituània (10è lloc).

Bons nivells a tot el continent americà
A la resta del món, tot el continent americà destaca pels seus bons nivells de llibertat electoral. A l’Amèrica Llatina, només Cuba (186è lloc), Veneçuela (102è) i Hondures (108è) suspenen a l’IMLE 2018 al costat de Guyana, Belize i algunes illes del Carib. Destaquen, en canvi, les altes puntuacions de països com Uruguai (12ºè lloc), Xile (17a posició) i molt especialment la República Dominicana, que queda en el 8è lloc d’aquest rànquing mundial.

Els Estats Units obtenen una nota de llibertat electoral ‘alta’ amb la seva 44a posició. A Oceania, Austràlia se situa al lloc 5 i Nova Zelanda al 39, mentre que els continents africà i asiàtic registren, en general, els pitjors resultats de l’estudi. Algunes excepcions són Sud-àfrica (51è lloc) o Japó (54a posició). Índia aconsegueix una encomiable 20a posició però es deu sobretot a l’excel·lent ordenament, almenys formal, del seu sistema de sufragi actiu, un subíndex que el gegant asiàtic encapçala a l’Índex Mundial de Llibertat Electoral.

Els règims, a la cua del rànquing mundial
Els pitjors nivells de llibertat electoral es registren en els règims on els processos electorals ni tan sols compleixen unes mínimes exigències de credibilitat. Així, tanquen l’IMLE 2018 països com Corea del Nord (lloc 190), Xina (192), Aràbia Saudita (197) i, en darrer lloc, Brunei (198è). La Fundació per a l’Avenç de la Llibertat ha encarregat la realització d’aquesta primera edició de l’Índex Mundial de Llibertat Electoral al professor José Antonio Peña, de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. El consell científic inclou catorze professors i especialistes de nou països. L’estudi, elaborat amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Xile, ha identificat 55 indicadors bàsics per elaborar els quatre grans subíndexs que componen el principal: desenvolupament polític, llibertat de sufragi actiu, llibertat de sufragi passiu i apoderament de l’elector. Està previst que el gener de 2019 es publiqui la segona edició de l’Índex Mundial de Llibertat Electoral.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]