TEMA DEL DIA
Barrar el pas.
Espanya és conscient que la seva ofensiva político-judicial contra l’independentisme necessita l’aval de la UE. No només el suport institucional actual, sinó una complicitat més activa dels seus socis, sobretot quan els casos arribin a mans de la justícia europea, una vegada superat el recorregut als tribunals espanyols. La batalla que es lliura ara al Suprem espanyol acabarà al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TDEH). En un moment en què l’independentisme ha reforçat la tasca d’internacionalització amb Anna Gabriel a Suïssa, que s’afegeix a la que ja fa Carles Puigdemont des de Bèlgica, l’estat espanyol ha decidit de moure fitxa.

Dins aquesta estratègia, cal emmarcar la reunió que hi ha hagut aquest dijous al Palau de la Sarsuela entre Felipe VI i el president del Tribunal d’Estrasburg, Guido Raimondi. Oficialment, la reunió s’ha fet aprofitant la visita de Raimondi a Espanya per a participar en el segon seminari conjunt entre el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional. Però en el context actual, ningú no dubta que la situació de Catalunya ha estat damunt la taula. Els presos polítics catalans preveuen de recórrer contra el seu empresonament al Tribunal Europeu de Drets Humans, que examinarà les causes quan s’hagi exhaurit la via interna.

Mentrestant, Rajoy també treballa per sortir de l’aïllament europeu col·locant dirigents del PP en llocs estratègics que l’ajudin a tallar qualsevol via susceptible de ser usada per l’independentisme. La primera fitxa que va moure no li va sortir del tot bé, perquè el seu candidat al TEDH, Francisco Pérez de Los Cobos, ex-president del Tribunal Constitucional espanyol, no va superar les proves, oficialment perquè no sabia idiomes, però algunes fonts expliquen que no va agradar la seva posició radical contra el conflicte català. Finalment va entrar la magistrada María Elósegui Itxasso, de tendència conservadora també, però no tan fidel a l’aparell polític de la Moncloa.

La segona jugada de Rajoy ha estat situar De Guindos de vice-president del Banc Central Europeu, un candidat menys preparat que el seu rival irlandès, Philip Lane, però que per pressions polítiques es va acabar retirant. Segons algunes fons Alemanya és l’aliat clau, que suposadament va avalar De Guindos en canvi que Espanya doni suport a un candidat alemany quan s’acabi el mandat de Mario Dragui. I la tercera jugada ha estat col·locar la valenciana Clara Martínez Alberola de cap de gabinet del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que començarà a exercir el dia 1 de març. Afí al PP, ja treballava en el gabinet de Juncker, des d’on ha maldat per impedir qualsevol contacte dels presidents de la Generalitat –primer Mas i després Puigdemont– amb el president de la Comissió.

Probablement, aquests peons ajudaran Rajoy a tancar algunes portes de la UE a l’independentisme, però, com s’ha demostrat, Europa en té moltes, de portes, i no tots els països estan disposats a avalar la repressió judicial que Espanya aplica als dirigents catalans. El govern de Rajoy ja ha tingut tensions diplomàtiques més o menys soterrades amb Brussel·les pel cas Puigdemont, i ara en pot tenir amb Suïssa: avui el ministre d’Interior espanyol, Alfonso Dastis, visiblement molest, ha advertit Suïssa de les possibles conseqüències diplomàtiques en cas de donar asil polític a Gabriel.

MÉS QÜESTIONS
Negociacions aturades.
Les negociacions entre Junts per Catalunya i ERC s’han tornat a interrompre avui, quan eren a punt d’entrar en la recta final. El paper de la vice-presidència i qui l’ocuparà ha enfrontat novament les dues formacions, que no volen parlar de ruptura, però si que admeten dificultats. Esquerra vol una vice-presidència reforçada amb les competències de portaveu del govern, la secretaria de Comunicació i el CTTI, tal com va avançar ahir ‘L’última‘, i això significaria buidar de competències el Departament de Presidència, que correspon a Junts per Catalunya i, per tant, no ho accepta. A més, el grup de Puigdemont vol que la vice-presidència l’ocupi Oriol Junqueras, en la mateixa línia que el president de la Generalitat sigui Jordi Sànchez. L’objectiu de Junts per Catalunya amb aquests nomenaments és ‘visualitzar el conflicte’ perquè tot fa pensar que el jutge Pablo Llarena no els deixarà sortir de la presó per ocupar el càrrec. En la reunió d’avui, segons fonts presents, Esquerra no ha confirmat que sigui Junqueras el candidat a vice-president i ha deixat oberta la porta que l’ocupi un altre dirigent republicà, una possibilitat que no ha agradat JxCat, perquè aleshores previsiblement seria la persona més destacada de l’executiu autonòmic. I aquí s’han aturat les converses, amb retrets mutus de deslleialtat, tot i que cap de les parts descarta que es puguin reprendre aviat. El portaveu d’Esquerra, Sergi Sabrià, ha demanat ‘generositat’ als seus interlocutors, que s’han estimat més guardar silenci públicament. En teoria, l’acord s’havia d’anunciar la setmana que ve, però ningú no veu pas tancat el calendari, tal com estan les coses.

Ofensiva contra el català arreu dels Països Catalans. El govern espanyol ha confirmat que l’ofensiva contra el català abastarà tots els Països Catalans. El ministre d’Educació, Cultura i Esport espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha anunciat que l’executiu pretén donar un ‘tractament comú’ a l’ensenyament del castellà a tots els territoris de l’estat on hi ha llengües cooficials. Després d’anunciar la setmana passada la intenció de suprimir la immersió, avui ha explicat que es reuniria ‘amb la comunitat educativa i amb les forces polítiques’ per a estudiar com incloure el castellà en el sistema educatiu no només a Catalunya, ‘sinó a totes les comunitats que tenen llengües cooficials’. Tot i que no les ha esmentades, l’ofensiva inclou el decret pel català a la Sanitat que impulsa el govern balear i la intenció del govern valencià d’introduir el català com a requisit a la funció pública.

Un mes de polèmiques pel TGV Castelló-Madrid. Avui fa un mes que es va inaugurar solemnement la connexió de Castelló i Madrid per mitjà d’un tren de gran velocitat amb un acte institucional presidit per Mariano Rajoy. La teoria era que el nou traçat havia d’escurçar el temps entre Castelló i València, però això no ha estat així. Encara més, els retards han sovintejat molts dies. Les vies entre Castelló i València, amb la instal·lació del tercer fil, no permeten que el TGV València-Castelló sigui realment de gran velocitat. A la pràctica, ara s’ha de circular més lentament que abans de les obres. A més, fer circular trens de gran velocitat compartint vies amb trens de rodalia, regionals, Euromed i mercaderies empitjora la situació d’una de les línies més saturades de tot l’estat espanyol.

Blasco, a judici. El jutjat d’instrucció número 21 de València ha obert judici oral a l’ex-conseller de Solidaritat Rafael Blasco i 23 persones més, acusades d’irregularitats en subvencions a ONG i en la construcció d’un hospital a Haití que no va arribar a edificar-se. A final de gener, la secció segona de l’audiència ja va confirmar el processament dels acusats amb la incorporació a la causa de tres persones més, entre les quals Fernando Darder, president de l’ONG Esperanza Sin Fronteras. Són peces del cas Cooperació instruïdes fins fa sis mesos pel jutjat d’instrucció número 21 de València per delictes de prevaricació, suborn, associació il·lícita, malversació, encobriment, frau de subvencions, emblanquiment i falsedat documental.

Desglaç entre el govern andorrà i els funcionaris. El govern andorrà i els sindicats han fet avui la primera reunió per parlar per la vaga de funcionaris que va començar dilluns. Tot i la desconfiança, totes dues parts han cedit en alguna cosa: l’executiu introdueix a la llei les propostes de millora que demanen els sindicats, com ara els horaris, i els sindicats s’avenen a negociar només alguns aspectes i a no començar de cap i de nou. La reunió ha servit per a començar el desglaç, però no per a desconvocar la vaga, que es manté.

LA XIFRA
3.620 places
turístiques corresponents a 574 habitatges s’han donat de baixa després de sis mesos de vigència de la llei que regula el lloguer turístic. Ho ha anunciat la vice-presidenta del govern balear, Bel Busquets, en una compareixença al parlament.

TAL DIA COM AVUI
El 22 de gener de 1931
Francesc Macià va tornar de Bèlgica, on era exiliat a causa dels fets de Prats de Molló. Quan va caure la dictadura de Primo de Rivera, va poder retornar a Catalunya. Hi ha llocs i fets de la història que sembla que es repeteixin.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]