TEMA DEL DIA
El Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg (TEDH) ha tornat a condemnar la justícia espanyola per no haver garantit un judici just a Arnaldo Otegi. El tribunal constata la falta d’imparcialitat de la presidenta de la secció quarta de l’Audiència espanyola, la magistrada Ángela Murillo, durant el judici en què s’acusava el dirigent de l’esquerra abertzale de reconstruir un partit polític, Batasuna, per obrir un procés de pau al País Basc. No era pas jutjat per cap atemptat ni cap assassinat, sinó per haver volgut menar l’esquerra abertzale cap a vies pacífiques i democràtiques. Condemnat a deu anys de presó, en va complir més de sis. En un estat democràtic normal, la sentència del TEDH seria un escàndol i implicaria dimissions o peticions d’explicacions dels partits polítics. Però a Espanya ja fa temps que la unitat de l’estat passa per damunt de l’estat de dret. A dos ministres, Josep Borrell i Fernando Grande-Marlaska, els ha faltat temps per a assegurar que la sentència no afectaria la justícia espanyola.

Otegi va ser detingut per ordres del jutge Baltasar Garzón el 2009. El judici es féu el 2011 i va ser condemnat a deu anys de presó i d’inhabilitació per pertinença a ‘banda terrorista’. Quan el Suprem va rebaixar la pena, va sortir de la presó, l’1 de març de 2016. El recurs a Estrasburg l’havia presentat el 14 de gener de 2015 i el TEDH ha dictat sentència el 6 novembre de 2018. Gairebé quatre anys després. Ara només podrà recórrer contra la inhabilitació, però els anys de presó no els hi tornarà ningú. El cas Otegi demostra que quan Estrasburg dicta sentència, el mal ja és fet. El TEDH és un tribunal sense capacitat sancionadora i, a tot estirar, pot posar multes a l’estat per a indemnitzar l’afectat. No té capacitat sancionadora perquè els seus membres són escollits per l’Assemblea del Consell d’Europa, però a proposta dels estats, que no ho permeten. Les sentències són reparacions morals i poca cosa més. A hores d’ara, el desprestigi de la justícia espanyola a Europa és tan fort que no li ve pas de les sentències del TEDH. A aquest desprestigi, hi ha contribuït molt el rebuig a l’extradició del president Puigdemont i la resta de membres del govern exiliats per part de les justícies alemanya, belga, britànica i suïssa –en el cas de Marta Rovira i Anna Gabriel.

Però Espanya ja ha demostrat que està disposada a assumir-lo, aquest desprestigi. Quan la justícia europea va dir que no hi havia delicte de rebel·lió no es van pas modificar ni una coma les acusacions de la fiscalia general de l’estat contra els dirigents independentistes. I a hores d’ara la justícia espanyola ja sap que Estrasburg dictarà una sentència contrària, però l’única cosa que fan és intentar que arribi com més tard millor, dilatar el procés. Com que a Estrasburg només s’hi pot recórrer havent esgotat les instàncies estatals, que a Espanya és el Tribunal Constitucional, aquest tribunal accepta generosament tots els recursos que presenten les defenses dels presos polítics. Habitualment, el TC refusa el 98% dels recursos que s’hi presenten, però, en canvi, en el cas dels dirigents independentistes, el grau d’acceptació és del 100%. No és pas una generositat fruit de la set de fer justícia, sinó una maniobra per a dilatar el recurs dels encausats a Estrasburg. El TC no té termini per a pronunciar-se, de manera que la presentació del recurs al TEDH s’eternitza i la resposta, com s’ha vist avui, pot sortir quan els dirigents independentistes ja hagin complert condemna.

L’independentisme ha de prendre nota de la lentitud del TEDH i de la seva incapacitat de sancionar. La cosa més lògica és que una sentència negativa del TEDH impliqués la sanció al jutge instructor o la invalidació de la causa, però no és el cas. Per tant, recolzar tota l’estratègia de la defensa dels dirigents independentistes en la confiança que un dia llunyà Europa els absoldrà és arriscat. Si el TEDH acaba dictant una sentència contra la justícia espanyola, carregarà de raó l’independentisme però no podrà esborrar els anys que els dirigents hauran passat a la presó. Si les penes són altes, com demana la fiscalia, i el TEDH anés de pressa, encara podrien ser a la presó i aleshores sí que se’n podria modificar la situació.

MÉS QÜESTIONS
El congrés espanyol torna a ajornar la reforma de l’estatut valencià.
Nou ajornament de la reforma de l’estatut, blocada d’ençà de fa set anys al congrés espanyol. Ara, en teoria, durant poques setmanes. La reforma havia d’arrencar a final d’octubre, però sembla que no serà fins a principi de desembre. Ho han anunciat els portaveus dels cinc grups parlamentaris a les Corts després de la Junta de Síndics. Segons que ha indicat el síndic socialista, Manolo Mata, la decisió ha vingut de Madrid. En la reunió de la ponència que discutirà les esmenes presentades, també hi participarà una delegació del parlament valencià, integrada per quinze diputats. Els grups polítics van acordar fa poques setmanes unànimement aquesta xifra per tal de reproduir el model establert actualment en les diverses comissions parlamentàries. Entre les propostes que s’hi volen incloure, hi ha la d’una disposició addicional que fa referència a l’equiparació de les inversions de l’estat espanyol amb el pes demogràfic, tal com tenen els estatuts català i andalús.

La Universitat de València oferirà el 46% de classes en català el curs vinent. La Universitat de València oferirà, pel cap baix, un 46% de les classes en català durant el curs 2019-2020, segons els criteris per a l’elaboració de l’Oferta de Curs Acadèmic (OCA), aprovats pel consell de govern. El Pla d’Increment de la Docència en Valencià vigent indica que cada any s’ha d’augmentar l’oferta d’un 3%, fins a arribar al 50% el 2022. El punt ha estat presentat pel vice-rector d’Ordenació Acadèmica i Professorat, Ernest Cano, que ha remarcat que els canvis dels criteris de l’OCA han estat mínims, cosa que ha celebrat, perquè consagra un ‘marc estable’ per a organitzar la docència sense daltabaixos. Segons el document aprovat, el nombre d’hores ofertes de docència en català de cada titulació no pot ser inferior al 46% sobre el total no impartit en una llengua estrangera; i sempre que d’una assignatura se n’ofereixi més d’un grup, en llengua no estrangera, almenys un ha de ser en català. En les titulacions en què hi hagi un grup i prou, almenys un 46% de la docència que no s’imparteixi en una llengua estrangera s’ha d’oferir en català. El grup s’ha d’oferir com a bilingüe català-castellà, amb l’especificació de l’idioma en què s’imparteix cada assignatura i subgrup.

Armengol ja no garanteix l’aprovació del REB per a aquest novembre. El Règim Especial per a les Balears (REB) que negocien els governs balear i espanyol no acaba de tancar-se. L’arribada del PSOE a l’executiu espanyol havia de donar, en teoria, un impuls definitiu per superar els entrebancs de l’etapa Rajoy, però no sembla que les coses vagin prou bé. La presidenta Francina Armengol ha insistit que continuen les negociacions amb el govern de Pedro Sánchez fins que no s’hagi aconseguit el nou REB que inclogui les mesures que reclama l’executiu balear. Ha dit que la previsió és tancar l’acord el mes de novembre, però no ho ha garantit. Els grups de l’oposició –el Partit Popular, el Pi i Ciutadans– li han recriminat que no convoqués la ponència per explicar l’estat de les negociacions. Han dit que estaven preocupats per les informacions que deien que la Moncloa rebutjava un nou REB. Armengol els ha demanat lleialtat i responsabilitat i ha dit que les negociacions no es difonen, sinó que es fan, es tanquen i després s’expliquen.

El PP vol més militars espanyols a les Illes amb l’excusa de les emergències. Els grups del PP al congrés i al senat espanyols han presentat una proposició no de llei i una moció, respectivament, instant el govern espanyol a dotar les Balears d’una unitat efectiva de la Unitat Militar d’Emergències (UME), amb presència permanent, per ‘facilitar la seva intervenció i reduir el temps de reacció en casos de risc greu per a la població’. També demanen ‘que es doti urgentment les Illes de les infrastructures, recursos i mitjans necessaris que permetin el seu desplegament ràpid i efectiu, atesa la seva condició d’arxipèlag’. El PP destaca el cas de les Canàries que, per les dificultats arran del caràcter insular, compta avui amb dos destacaments permanents de l’UME. D’ençà que es va fundar, l’UME ha actuat gairebé 500 vegades, de les quals només 13 a les Balears: 11 amb motiu d’incendis forestals i 2 per inundacions amb greus repercussions, com les recents al Llevant de Mallorca.

Una conferència sobre el Tractat dels Pirineus obre els actes de la Diada de Catalunya Nord. Una conferència sobre el Tractat dels Pirineus a la Casa de la Generalitat a Perpinyà ha inaugurat els actes de la Diada de Catalunya Nord. La conferència, amb el títol ‘El fet català entre França i les Espanyes’, ha anat a càrrec del professor i historiador Raimon Sala-Athaner. Amb motiu dels 359 anys del tractat, pel qual les monarquies espanyola i francesa van dividir Catalunya, l’historiador ha explicat les tensions polítiques i socials que això ha implicat per a Catalunya Nord. Els actes centrals de la diada es faran dissabte, amb una manifestació organitzada pel Col·lectiu 7 de Novembre que sortirà de la plaça de Catalunya a les 16.00. En acabat, a les 18.00, hi haurà un acte polític al Castellet. L’ANC organitza autocars des del Principat per assistir-hi.

LA DATA
El 21 de desembre el govern espanyol es reunirà a Barcelona. El president Pedro Sánchez s’havia compromès a fer-ho abans d’acabar l’any. La data coincideix amb el primer aniversari de les eleccions autonòmiques fetes sota l’aplicació de l’article 155.

TAL DIA COM AVUI
El 6 de novembre de 1264 Jaume I va emprendre la conquesta militar de la taifa de Múrcia.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb