Espanya, apartada de les maniobres aèries al Bàltic mentre creix la indignació a Estònia

  • L’OTAN s'implica en la investigació de l'incident en què un caça espanyol va disparar un míssil a l'espai aeri estonià

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
08.08.2018 - 19:01
Actualització: 09.08.2018 - 11:52

Estònia està escandalitzada amb l’incident que va protagonitzar ahir un caça de l’exèrcit espanyol, un Eurofighter que va disparar un míssil aire-aire quan feia uns exercicis militars a l’espai aeri estonià juntament amb un altre avió espanyol i dos Mirage 2000 francesos. Va ser al sud del país, i el míssil no va causar destrosses ni víctimes ‘gràcies a Déu’, en paraules de Jüri Ratas, el primer ministre. Ratas ha parlat amb el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, a qui ha demanat ‘que es prengui l’incident molt seriosament’ perquè a Estònia estan ‘molt preocupats’. A més, el ministre de Defensa estonià, Jüri Luik, ha anunciat que Espanya romandrà temporalment apartada de les maniobres militars aèries al Bàltic fins que no s’aclareixi l’incident.

Mentrestant, Portugal substituirà Espanya, segons que ha informat Luik en declaracions al diari estonià Postimees. ‘És un incident extremadament estrany i molt lamentable. La cosa més important és garantir la seguretat i esbrinar què ha passat.’ L’exèrcit d’Estònia, en col·laboració amb l’exèrcit espanyol i també amb la participació de l’OTAN, han obert una investigació per a determinar què va passar. De moment, l’explicació del govern espanyol ha estat que el míssil es va disparar per accident. Ho ha dit en un comunicat en què ha detallat que l’incident va ocórrer durant l’operació de policia aèria del Bàltic, on participa el destacament espanyol Vilkas Bap-47, amb la base aèria a Siauliai, a Lituània. Un portaveu de l’exèrcit estonià ha explicat que han localitzat l’indret on es va disparar el míssil, i que el primer avís que van tenir que havia passat alguna cosa ‘va ser quan el pilot va alertar els companys que hi havia hagut un error’.

El primer ministre havia dit abans, en un escrit al Facebook: ‘La missió de seguretat de l’OTAN és molt important i una part necessària de la seguretat nacional d’Estònia. Malgrat això, hem de tenir sempre al cap la seguretat dels nostres civils. L’incident alarmant d’avui no ha tingut conseqüències, però és extremadament lamentable.’

Espanya és un dels estats que participen en la missió de l’OTAN als països bàltics, Estònia, Letònia i Lituània, per a reforçar la presència militar pel temor de la proximitat de Rússia i les maniobres que pugui fer-hi. L’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol José Manuel García-Margallo va arribar a vincular la presència d’un esquadró aeri espanyol al Bàltic amb el fet que aquests països no donessin suport a la independència de Catalunya: ‘Nosaltres no tenim la preocupació per Rússia que tenen els països bàltics, els romanesos, els polonesos o els hongaresos. Ells, per tant, exigeixen una enorme fermesa respecte de Rússia. Nosaltres no tenim aquesta preocupació, però l’entenem, la compartim i, com a socis, donem suport a les accions. I encara més: tenim un esquadró aeri a la mar Bàltica.’

El míssil
El míssil disparat és un AMRAAM aire-aire que es va començar a fabricar als EUA el 1991. És un míssil de 3,7 metres de llarg, amb un diàmetre de 18 centímetres. Pesa 152 quilos, una vintena dels quals són explosius allotjats al cap del míssil. Pot abastar una distància de 19 quilòmetres i pot arribar a una velocitat de 4.900 quilòmetres per hora. El cost és d’uns 400.000 dòlars.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any