Irene Lozano va al senat francès a insultar els independentistes catalans i en surt malparada

  • Un senador socialista francès para els peus a la cap d'España Global quan provava de vincular l'independentisme amb l'extrema dreta

VilaWeb
Redacció
03.10.2019 - 17:35
Actualització: 03.10.2019 - 21:41

La carta que cinquanta-dos diputats francesos van signar contra la repressió espanyola a Catalunya, juntament amb el manifest en favor dels drets i llibertats fonamentals que van signar quaranta-un senadors, no va agradar al govern espanyol. Fins al punt que la secretària d’estat per a España Global, Irene Lozano, va demanar de comparèixer al senat francès. Fou el 19 de setembre, davant la comissió d’Institucions Europees.

Malgrat els esforços de Lozano per dibuixar l’independentisme com un moviment egoista i d’extrema dreta, un senador socialista ben coneixedor de la situació política va parar-li els peus i va rebatre-li els arguments. Ho palesa l’acta de la reunió, publicada a la web del senat francès. Va anar així:

Lozano comença la intervenció parlant de les ‘campanyes de desinformació’ dutes a terme pels independentistes. ‘Som conscients que a França poden persistir prejudicis sobre Espanya que vénen de l’època de la dictadura’, diu. I afegeix: ‘El que hi ha en joc a Catalunya no és ni la llibertat ni la democràcia: és el desafiament general de l’auge dels nacionalismes a Europa. En aquest cas, és un nacionalisme del tot clàssic, de naturalesa egoista, d’una regió que desitja guardar els seus recursos per a ella i no compartir-los més amb les altres regions espanyoles i europees.’

A més, Lozano insisteix que el problema entre Catalunya i Espanya no és per raó de descentralització –’Espanya és el segon país més descentralitzat del món’, diu–, sinó que sorgeix arran de la crisi econòmica del 2008, com un moviment de malestar i antielits, que ella vincula amb el nacionalisme aïllacionista pro-Brexit. Diu, concretament, que el nacionalisme català ‘és un nacionalisme perifèric, però també va lligat a les pors identitàries’. ‘Les pors davant la incertesa econòmica van llançar la població als braços d’aquest nacionalisme que és antieuropeu.’

I clou la primera intervenció repetint alguns dels arguments del PSOE sobre l’independentisme i la suposada divisió que de la societat catalana que ha originat.

El senador informat

Simon Sutour, senador socialista i un dels signants del manifest, no accepta els arguments de Lozano; i li respon esmentant l’augment de l’independentisme i lamentant que la meitat de Catalunya no sigui representada al Parlament Europeu, per la impossibilitat de Puigdemont, Junqueras i Comín de prendre possessió de l’acta d’eurodiputats.

A partir d’aquí, li recorda el procés de reforma de l’estatut i les retallades que va fer-hi el Constitucional. I li diu que el govern espanyol té la capacitat d’influir en la justícia, tot posant com a exemple el fet que es permetés el trasllat dels presos polítics a presons catalanes. Lozano li respon que fou una decisió judicial.

Després d’un breu intercanvi de parers, el senador fa referència al judici del procés, del qual demostra estar al cas. Tot i deixar clar que és un afer que afecta Catalunya i Espanya, afirma que els senadors no en poden quedar al marge. Sutour li retreu que el fiscal Zaragoza anunciés la publicació de la sentència abans del 12 d’octubre i li etziba: ‘Francament, tenim el sentiment que els dirigents independentistes ja han estat condemnats.’

Així mateix, esmenta el cas de Valtònyc i la situació dels membres del govern català a l’exili. Es demana per què no han estat extradits automàticament i per què diversos tribunals han rebutjat les peticions de la justícia espanyola. I afegeix: ‘No som víctimes d’una campanya de desinformació dirigida pels independentistes. Ningú no ha forjat la meva opinió. Conec Espanya. Conec bé Barcelona. I els meus col·legues cosignataris també: puc assegurar-vos que no ha estat el nou delegat de la Generalitat qui ens ha influït! Afegeixo, pel que fa al Tribunal, que no es poden recórrer les decisions.’

Dit això, Sutour li expressa el desig que els problemes polítics es resolguin políticament. I rebla: ‘La justícia i la policia no han resolt mai eficaçment els problemes polítics.’

Els atacs de Lozano

Per a respondre a Sutour, la secretària d’estat espanyola reitera que l’independentisme català desinforma. ‘Promou certs fets i n’oculta uns altres’, tot afirmant que així s’ha presentat a Europa. ‘Aquesta desinformació és particularment eficaç amb persones molt lligades a la comunitat històrica de refugiats polítics espanyols.’ Destaca la importància que comprenguin que el nacionalisme català ‘no té res de progressista, que és reaccionari i egoista, com tots els nacionalismes de la resta del món’.

Acte seguit, Lozano prova de fer paral·lelismes entre el creixement electoral de l’independentisme i el de la Lliga Nord a Itàlia, l’extrema dreta a França o el moviment pro-Brexit al Regne Unit. També defensa la justícia espanyola –tot i reconèixer-li un biaix conservador– i que Puigdemont, Junqueras i Comín no hagin pogut prendre possessió de l’escó del Parlament Europeu.

És en aquest moment que Sutour li respon que no es pot comparar l’independentisme amb l’extrema dreta. I li recorda que va ser gràcies als seus vots que Pedro Sánchez va poder guanyar la moció de censura contra Mariano Rajoy.

Lozano mira de reforçar el seu argument recordant que ERC va votar contra el pressupost espanyol i que això va originar la convocatòria d’eleccions a l’estat espanyol. El senador, al cas de la política espanyola, li recorda que en aquesta ocasió els republicans volien votar a favor d’investir Sánchez. ‘Això és el que diuen’, respon Lozano.

Arribats aquí, el debat no continua perquè hi intervé el president de la comissió, Jean Bizet. Subratlla que, tenint en compte la importància dels aspectes de política interna, a la comissió no li correspon de prendre posició sobre la qüestió. I recorda que sempre han estat ‘extremadament clars’ sobre la possibilitat que la UE reconegui la independència de Catalunya: ‘D’acord amb l’article 49 del tractat de la Unió Europea, només els estats poden demanar l’adhesió a la UE.’

Una hora i cinc minuts després, es tancava la reunió.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any