Què implicaria la sortida d’Espanya de l’espai Schengen i com ens afectaria a l’hora de viatjar o a la residència?

La crisi de Ceuta, causada per l’entrada de desenes de milers de persones en un sol dia, ha fet que uns quants estats de la Unió Europea hagin reclamat mesures migratòries contundents. La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha anunciat la suspensió de l’espai Schengen amb Espanya, la ministra d’Interior finlandesa, Mari Rantanen, ha reclamat directament que l’estat espanyol sigui exclòs de Schengen, perquè considera que ha incomplert l’obligació de protegir-ne la frontera exterior, i la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, també ha instat a “valorar totes les opcions”, inclosa una eventual suspensió de la cooperació Schengen amb Espanya.

Àustria també ha advertit que podria recuperar els controls fronterers i els Països Baixos, Suècia i Alemanya han exigit al govern espanyol que reforci la protecció de la frontera exterior europea.

Però què vol dir exactament “suspendre Schengen”? Caldria passaport per a viatjar? Què passaria amb els permisos de residència?

Schengen no és la UE ni equival a la lliure circulació

Primer de tot, cal distingir tres conceptes que es poden confondre: pertànyer a la Unió Europea, formar part de l’espai Schengen i tenir dret de lliure circulació.

Schengen és un territori sense controls fronterers sistemàtics entre els estats participants, que es compensen amb unes normes comunes a les fronteres exteriors, una política compartida de visats i de bases de dades policíaques. Actualment en formen part vint-i-nou estats: vint-i-cinc de la Unió Europea i quatre que no en formen part, Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa. En canvi, Irlanda i Xipre no són dins de Schengen tot i ser de la UE.

Però el dret dels ciutadans de viatjar, residir i treballar en uns altres estats membres no prové de Schengen, sinó de la ciutadania europea i dels tractats de la UE. Per això, restablir controls fronterers no equival a suprimir la llibertat de circulació. Ras i curt: la frontera pot tornar a tenir policies i controls però els ciutadans europeus no perden el dret de travessar-la.

Quines mesures poden prendre els estats?

Cap govern no pot suspendre unilateralment la pertinença d’un estat a Schengen ni expulsar-lo de l’espai. El que sí que poden fer els estats és restablir temporalment controls a les seves fronteres interiors. El codi de fronteres Schengen permet de fer-ho quan hi ha una amenaça greu per a l’ordre públic o la seguretat interior.

Ara, Itàlia ha anunciat que estableix controls amb l’estat espanyol. Aquesta mena de controls no són inusuals. Arran de la crisi migratòria del 2015, Alemanya va recuperar els controls a la frontera amb Àustria; Àustria, a les fronteres amb Hongria i Eslovènia; Dinamarca, als passos amb Alemanya; Suècia, als ports i al pont d’Øresund, i Noruega, als ports amb connexions amb Dinamarca, Alemanya i Suècia.

En referència a això, l’estat francès fa temps que manté controls temporals als passos terrestres amb l’estat espanyol, justificats per amenaces relacionades amb el terrorisme, la criminalitat organitzada, el tràfic de persones i els moviments migratoris irregulars. Ara París ha ordenat de reforçar-los. El dispositiu inclou controls als passos viaris i ferroviaris i també els anomenats controls en profunditat, que no es fan necessàriament damunt la fronterera administrativa, sinó en carreteres, estacions i trens o en punts habituals com el peatge de la A-9 del Voló.

Així que la policia francesa pot demanar la documentació, inspeccionar vehicles, comprovar les dades dels viatgers i verificar la situació administrativa dels ciutadans d’estats de fora de la UE.

Què pot fer la Unió Europea?

També es podria arribar a una situació en què les institucions europees recomanessin a un estat o uns quants de restablir temporalment els controls a les seves fronteres interiors. Això permetria de coordinar aquests controls, tant al conjunt d’una frontera com solament en determinats punts. Es tracta d’un procediment europeu formal i d’últim recurs. El Consell recomanaria quins estats podrien restablir-los, en quines fronteres i durant quant de temps. Després, serien aquests estats els encarregats d’aplicar-los.

Ja hi ha un precedent. L’any 2016, arran de les deficiències detectades a la frontera exterior grega i dels moviments secundaris de migrants, el Consell va recomanar controls coordinats a Alemanya, Àustria, Dinamarca, Suècia i Noruega. Aquell cas mostra que la resposta europea no consisteix a expulsar formalment un estat de Schengen, sinó a permetre que uns altres membres recuperin temporalment els controls per protegir el funcionament general de l’espai.

Per viatjar, n’hi hauria prou amb el DNI o caldria passaport?

Els ciutadans de l’estat espanyol podrien continuar viatjant a qualsevol estat de l’espai Schengen, tant per carretera com per via aèria o marítima, i en tindrien prou amb un DNI vigent. Restablir els controls fronterers, doncs, no significa exigir-los automàticament el passaport, sinó obligar-los a identificar-se en travessar la frontera.

Fins i tot si Itàlia, França o Àustria restablissin controls complets, els ciutadans espanyols continuarien sent ciutadans de la UE i conservarien el dret de desplaçar-se als altres estats membres. Fins i tot en l’hipotètic i inèdit cas que l’estat espanyol fos exclòs de Schengen, els efectes pràctics per als ciutadans europeus podrien assemblar-se als dels viatges a Irlanda: es mantindrien el dret d’entrada i de residència, però caldria passar un control fronterer i presentar un DNI vigent.

Així doncs, l’efecte seria sobretot pràctic: un passatger que volés de València a Roma podria haver de fer cua, sistemàticament, davant la policia italiana i presentar la documentació. Igualment, una persona que anés amb cotxe de la Jonquera a Perpinyà podria ser aturada a la frontera administrativa o uns quants quilòmetres més endavant.

Els controls afectarien la residència o els estudis?

No. Els controls fronterers no alterarien els permisos de residència ni els drets de les persones que viuen, estudien o treballen legalment en un altre estat de la UE. Un ciutadà que visqués a Ceret i treballés a Figueres, o a l’inrevés, ho podria continuar fent. De la mateixa manera, un ciutadà alemany resident a Palma o un ciutadà italià establert a Barcelona podria continuar vivint-hi amb normalitat. Igualment, un estudiant Erasmus no perdria la plaça, el dret d’estada ni la cobertura del programa perquè es restablissin controls fronterers.

Per tant, els residents transfronterers, els ciutadans europeus establerts en un altre estat i els estudiants podrien continuar vivint, treballant o estudiant on ho fan. L’efecte seria sobretot pràctic: haurien de portar la documentació i els desplaçaments quotidians podrien ser més lents i incòmodes.

Com afectaria Andorra?

Andorra no forma part de l’espai Schengen, tot i que manté una circulació molt fluida amb l’estat espanyol i francès i coordina bona part de la seva política documental amb els països Schengen. Per tant, un reforç dels controls no modificaria l’estatut jurídic d’Andorra ni els permisos de residència andorrans.

Sí que podria tenir conseqüències pràctiques. Un resident d’Andorra que anés cap a Tolosa de Llenguadoc, Fraga o qualsevol altre punt d’Europa podria trobar més controls, cues i comprovacions documentals. Els ciutadans andorrans continuarien podent entrar a l’espai Schengen sense visat per a estades curtes, amb el passaport vigent. L’efecte seria, per tant, indirecte: més temps de trajecte i més controls per als residents, els treballadors fronterers, els transportistes i els turistes.

Què passaria amb els ciutadans de fora de la UE?

Un ciutadà d’un estat de fora de la Unió Europea que hi resideixi legalment no basa el seu dret de viatjar en la ciutadania europea, sinó en el passaport, una exempció de visat, un visat Schengen, un visat de llarga durada o un permís de residència. Aquests documents no deixarien de ser vàlids pel fet que es restablissin controls fronterers.

De fet, aquestes comprovacions ja es fan puntualment en alguns passos fronterers i mitjans de transport. El canvi principal seria que les autoritats podrien examinar la documentació amb més freqüència o de manera sistemàtica i verificar la identitat, la vigència dels documents i la situació administrativa del viatger. Així, igual que ara, un ciutadà de fora de la Unió que viatgés a un altre estat hauria de portar el passaport i, si escau, la targeta de residència. La policia podria comprovar que tots dos documents són vigents, consultar les bases de dades europees i verificar que no hi ha cap ordre d’expulsió, prohibició d’entrada o alerta policíaca.

Un visat Schengen uniforme expedit, per exemple, per un consolat espanyol, tampoc no quedaria invalidat perquè Itàlia o França recuperessin els controls. Aquest permet de circular per tot l’espai Schengen durant el període autoritzat, habitualment fins a un màxim de noranta dies dins de cent vuitanta. Les autoritats podrien comprovar que el visat fos autèntic i vigent, que no s’hagués superat el temps màxim d’estada i que no hi hagués cap alerta contra el viatger; i també podrien exigir que acredités el motiu del viatge, l’allotjament, els recursos econòmics o el retorn previst. Però un control interior italià no obligaria automàticament a demanar un segon visat italià.

Entrar irregularment a Ceuta permet de circular per Europa?

No. Schengen facilita la circulació de les persones que es troben legalment dins l’espai, però no converteix una entrada irregular en un dret automàtic de viatjar. A més, Ceuta i Melilla tenen un règim especial dins l’aplicació de Schengen. Les connexions marítimes i aèries amb la península estan sotmeses a controls documentals, de manera que entrar a Ceuta no equival a poder passar sense controls a la resta de l’espai Schengen.

Les persones arribades a Ceuta poden sol·licitar protecció internacional, quedar sotmeses a un procediment d’estrangeria o retorn, o trobar-se en unes altres situacions jurídiques segons l’edat, la nacionalitat, els vincles familiars i les circumstàncies individuals. El fet que hi hagi milers de persones dins Ceuta no significa que hagin adquirit una residència legal ni un permís per circular.

Què és Frontex i què podria fer a Ceuta?

Frontex és l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes. La seva missió és ajudar els estats a gestionar les fronteres exteriors de la Unió. Pot aportar agents, equips de vigilància, avions, vaixells, vehicles, sistemes tècnics i anàlisi de riscs. També coordina operacions conjuntes, dóna suport en la identificació i el registre de persones i participa en operacions de retorn i reintegració.

Però Frontex no substitueix la Guàrdia Civil, la policia espanyola ni les autoritats d’asil. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat que Brussel·les treballa en suport operatiu addicional, inclosa la intervenció de Frontex. Aquesta agència pot donar suport tècnic i operatiu als retorns, però no és l’organisme que adopta la decisió jurídica d’expulsar una persona. Pot organitzar o coordinar vols de retorn, aportar escortes, ajudar a obtenir documents de viatge i finançar programes de reintegració.

The images coming from Ceuta are unacceptable.

We cannot allow anyone to come to our Union without abiding by our rules.

Dangerous crossings must stop immediately. Smuggling networks must be dismantled. And returns must be swift, as our rules allow.

I tasked two Commissioners…

— Ursula von der Leyen (@vonderleyen) July 31, 2026