De l’escridassada a Montilla a la manifestació més gran vista mai a Barcelona: el 10-J explicat amb quatre vídeos

  • Artur Mas, José Montilla, Manuela de Madre, Jordi Pujol, Joan Puigcercós i Josep Antoni Duran i Lleida són alguns dels dirigents que van assistir a la mobilització

VilaWeb
Redacció
09.07.2020 - 21:50

Avui fa una dècada de la manifestació del 10 de juliol de 2010 contra la sentència de l’estatut. Deu anys del moment que molts analistes consideren que va ser el punt de partida del procés. Per recordar aquella mobilització, que va aplegar un milió i mig de manifestants al centre de Barcelona, recuperem quatre vídeos que en retraten l’ambient social i polític.

Els manifestants van ser molt crítics amb la presència de polítics a la capçalera de la manifestació, però els crits van anar especialment dirigits contra el president José Montilla, el pas del qual al capdavant de la marxa era saludat constantment amb crits de ‘independència’ i expressions de desacord amb la seva política.

La manifestació era coordinada per Òmnium Cultural, amb el suport de mil cinc-centes entitats i partits, i hi van participar representants de la majoria de forces polítiques, tret del PP. Artur Mas, José Montilla, Manuela de Madre, Jordi Pujol, Joan Puigcercós, Joan Rosell –llavors al capdavant de Foment del Treball–, representants de CCOO, la UGT, la Intersindical i Josep Antoni Duran i Lleida són alguns dels dirigents polítics i socials que no es van perdre la mobilització.

Entre les personalitats que militaven en la independència però fora dels partits, també hi destacaven Joan Laporta, llavors membre de Solidaritat, Alfons López Tena, Miquel Calçada, Josep Termes, Salvador Cardús i Enric Juliana.

I per acabar, la gent, que va aconseguir la manifestació més gran feta mai a Barcelona, i, amb aquesta, un gir històric cap a l’independentisme. Un milió i mig de veus van cridar ‘som una nació’ i ‘nosaltres decidim’, un clam en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional contra l’estatut que s’havia fet pública íntegrament el dia abans.

La sentència del Tribunal Constitucional va significar la retallada de catorze preceptes i la interpretació de vint-i-set més. Entre els apartats retallats destacaven els que feien referència al model judicial català, al caràcter preferent del català a les administracions i a la figura del Síndic de Greuges. El fonament jurídic dels magistrats a l’hora d’interpretar determinats preceptes també assenyalava que el català no podia ser l’única llengua vehicular a l’escola i que la inversió en infrastructures de l’estat espanyol a Catalunya no era vinculant.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any