El fotoperiodista Jordi Borràs va fer pública ahir en una piulada una conversa que crec que, més o menys, la vàrem tenir en totes les redaccions del país despús-ahir. A VilaWeb en vàrem parlar, tot fent broma, dilluns al vespre: ‘Demà hi haurà la sentència del cas Urdangarín, de manera que a veure on entra la policia espanyola…’

I la policia espanyola, efectivament, va actuar. Puntualment, minuts abans de saber-se la sentència que hauria de portar a la presó el gendre de Juan Carlos, el cunyat de Felipe, el marit de Cristina. Van entrar a l’oficina de la Vice-presidència, d’on es van endur detingut unes quantes hores el cap del gabinet tècnic; a Mediapro, d’on Jaume Roures els va dir adeu amb paraules tan enceses com justes; a l’Idescat, d’on es van endur una altra persona; i al CTTI, on aquests darrers mesos les forces espanyoles han entrat vint-i-vuit voltes. Sí, vint-i-vuit, si no és que m’he descomptat i encara són més.

El resultat final de l’operació no interessa a ningú, però tot fa pensar que ha estat zero. Com era lògic, per una altra banda. Els guàrdies civils en teoria cercaven informació sobre el referèndum d’autodeterminació. Però ja han passat vuit mesos llargs d’ençà que es va fer. I no únicament això: durant gairebé mig any tots els departaments de la Generalitat han estat, literalment, en mans del govern espanyol. La Moncloa tenia les claus de tot, les contrasenyes de tot i l’accés fins a la darrera màquina. Què caram havien de fer ahir, doncs? Que volien trobar ara que no haguessen pogut trobar abans?

Simplement volien tapar l’escàndol Urdangarin, com la majoria de periodistes de Barcelona esperàvem? Sí, segurament és aquesta l’explicació més fàcil. Alguns polítics ahir ja s’hi van referir també en aquest sentit i fins i tot en to de befa. Perquè l’alternativa –que a hores d’ara volguessen trobar noves proves– és literalment impossible de sostenir.

Tanmateix, el problema és que tot plegat no és cap broma. El problema és que van entrar-hi. I ho van fer amb tota la prepotència, amenaçant servidors públics que no han fet res i que no tenen res a amagar. Fins i tot enduent-se’n durant unes quantes hores un treballador de la Generalitat a les seues dependències. I no podem fer befa, no tenim el dret de fer-ne, d’una agressió tan continuada i permanent contra la llibertat de la gent. Ja ho sé que hi entraren en funció de policia judicial i a les ordres, per tant, d’un jutge. Però cal remarcar també que aquesta era la primera entrada d’aquest estil amb el govern socialista manant a Madrid. Ho dic perquè no es nota gens ni mica. Cap diferència.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb