Escola Valenciana redefineix el seu concepte i cerca ‘activistes pel valencià’

  • L’associació de defensa de la llengua comença una campanya per a aconseguir més socis i consolidar la seua posició

VilaWeb
Esperança Camps Barber
21.11.2020 - 21:50

Les Trobades d’Escoles en Valencià, el concurs de redacció Sambori i la Gira són algunes de les activitats amb què Escola Valenciana aconsegueix de mobilitzar any rere any milers de persones. En el cas de les trobades, més de 200.000 de dalt a baix del País Valencià. Ara, trenta anys després de la seua fundació i quan les multituds són impensables, Escola Valenciana es repensa i proposa un canvi de concepte per a integrar encara més membres dins l’organització.

És per això que, a banda de buscar més socis i, per tant, més ingressos, els rebateja. Ja no seran amics d’Escola Valenciana, sinó que seran activistes pel valencià, amb tot el que això comporta de compromís. Francesc Felipe, director gerent de l’entitat, explica: “Si aconseguim que tota la gent que s’estima la llengua es convertisca en activista per la llengua, tindrem una massa crítica que ens donarà una capacitat d’actuació més elevada. Amb un govern favorable a la defensa del valencià estem bé, però hem d’estar preparats per a quan hi haja un govern contrari, hem de tenir múscul per a poder defensar l’escola en valencià. Hem de ser conscients que ningú no regala res.”

Actualment, Escola Valenciana té 1.200 amics, és a dir, socis que paguen quota. A Escola reconeixen el seu paper. “Hi ha històrics de la defensa de la llengua i de l’ensenyament”, diu Felipe.

Escola Lab

Escola Valenciana té experiència en micromecenatge, no debades, l’any 2013 va superar amb escreix l’objectiu de finançament que s’havien proposat mitjançant la plataforma Verkami. Ara, amb aquesta filosofia, naix Escola Lab, una plataforma on proposar i exposar algunes de les iniciatives que arriben a l’entitat i que Escola Valenciana no pot assumir. 

“Nosaltres, com a Escola Valenciana, podem facilitar, orientar i assessorar, però hi ha d’haver una base econòmica darrere, un grup de gent que vulga donar suport a un projecte determinat que complisca amb els nostres valors”, diu Felipe. I matisa que no és tant una qüestió de fer possibles nous productes culturals, com ara produir un disc o publicar un llibre, que això ja es pot aconseguir en altres plataformes com Verkami mateix, sinó de donar empenta a projectes perdurables que contribuïsquen a dinamitzar el coneixement de la llengua. 

L’empremta de les Trobades

Quan es va decretar el confinament per causa de la pandèmia havia d’haver començat la temporada de les Trobades del 2020 a totes les comarques del País Valencià. Les del 2021 tampoc seran com les que es recorden, amb aquella riuada de famílies, la cercavila, els tallers i els concerts.

La Trobada de 2017 a València. (Fotografia: Prats i Camps).

La frase que més diuen, des de la primavera passada, és “reinventarem les trobades”. La gent té ganes de trobar-se i d’abraçar-se, és la primavera, diuen, però la salut va davant de tot. De moment no avancen gaires detalls de quin serà el nou format, però, quan es puguen tornar a fer, esperen que deixen empremta a la comarca. “Ens interessa el que queda després que una trobada passe per un municipi. Ja siga en forma d’accions concretes dels establiments del poble, com en qüestions d’urbanisme o ecologia”, diu Francesc Felipe.

Unim-nos

Tots aquests nous envits, Escola Valenciana els vol fer conèixer amb una campanya que du per lema “Unim-nos” i que pretén, una vegada més, conscienciar la gent sobre el concepte d’activisme. 

Té dues branques: una tindrà molta incidència a les xarxes socials, on es buscarà que gent anònima explique la seua manera de ser activista per la llengua, ja siga amb vídeos, amb històries d’Instagram o amb piluets. L’altra és en forma de vídeos en què participen personatges coneguts de tots els àmbits. D’aquesta manera, el dramaturg Joan Nave, la voluntària Jamila Torres, la youtuber Miss Tagless i la periodista Adelaida Ferre explicaran què fan ells per la llengua, com s’han convertit en activistes. 

La campanya parteix d’una premissa que formula el gerent de l’associació: “Si volem que d’ací a cinquanta anys es continue parlant en valencià, o comencem a organitzar-nos per ser més potents, o ho tenim difícil.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any