Esclata la primavera lingüística a la plaça de l’Ajuntament

Trenta anys després, és notícia que la Trobada d’Escoles en Valencià s’haja fet a la plaça de l’Ajuntament de València. És notícia feliç que trenta mil persones hi hagen passat per a participar-hi, celebrar-ho i gaudir-ne. És notícia de normalitat que la pancarta de la marxa que precedeix la festa la portassen el batlle de la ciutat, la vice-presidenta del Consell, el director general de Política Lingüística, etcètera. I és notícia festiva que Joan Ribó, Mónica Oltra, Rubén Trenzano i Ximo Puig, que s’hi ha incorporat, s’hagen fotografiat amb tothom qui els ho demanava. És notícia la normalitat.

La Jove Muixeranga de València encapçalava la marxa i ha entrat a la plaça, des del carrer de Sant Vicent, fent un ‘camí de gegantets’, traçant un punt de fuga, ocupant-la tota. La plaça major del Cap i Casal, oberta de bat a bat a les famílies. La dignitat de la llengua, una mica més preservada.

A l’escenari, els alumnes de l’institut Lluís Vives, amfitrions d’aquesta festa de primavera, donaven la benvinguda als assistents, llegien en veu alta les pancartes reivindicatives de les escoles i instituts participants i els lliuraven l’objecte recordatori de la fita. El cartell emmarcat que penjaran al vestíbul i que els recordarà el dia que les trobades d’escoles en valencià van entrar a la plaça de l’Ajuntament al ritme de la Muixeranga, de la tabalada i de la música tradicional.

I a la plaça, el sol i les paradetes de les cinquanta-tres escoles que han preparat més de cent tallerets i les activitats fetes en col·laboració entre els mestres i les AMPA. Gomets de tots els colors, tisores, retoladors, materials reciclats, cola, cordills. Mans brutes, pares a qui els falten mans, el plançó d’herbes aromàtiques o els germinats… I la polsera i el punt de llibre fet amb més gomets.

I més fotografies dels polítics amb xiquets, amb pares i mares, amb mestres, abans i després de fer una parada per a fer declaracions a la premsa.

El tio Canya, a València
El batlle ha dit: ‘És un dia de goig per als valencians el fet de veure que la festa de les escoles en català, que tant li va costar de poder entrar València, que va entrar-hi per Benimaclet, avui siga a la plaça de l’ajuntament. És un goig veure-la sota d’un balcó pel qual han passat moltes persones i té molt de simbolisme.’

El president de la Generalitat ha invocat l’esperit del Tio Canya que –ha dit, tot mirant el batlle­­– ha tornat a València amb normalitat. ‘València és una ciutat que entén que la vida en valencià és la nostra vida. Que, en qualsevol cas, la cosa fonamental és que els xiquets i les xiquetes entenguen que aquesta societat és inclusiva, una societat de persones iguals que volen les llengües perquè volen aprendre tot això en el marc d’una ciutat que és viva. Si algú es pregunta què és el canvi, el canvi és València. La ciutat és viva, en convivència, en llibertat. És el triomf de la societat valenciana.’ Puig ha criticat que el Partit Popular a la diputació d’Alacant utilitze la llengua com a element de confrontació, en referència al recurs contra el decret de plurilingüisme que ha presentat.

La vice-presidenta Mónica Oltra també ha expressat l’alegria de veure la plaça plena de famílies. ‘Avui ací celebrem l’escola pública, l’escola en igualtat, l’escola en valencià i, per tant, és una alegria i el símbol que les places tornen a ser del poble i, en aquest cas, dels xiquets i xiquetes.’

Escola Valenciana demana la promulgació d’una llei d’igualtat lingüística
A partir d’ací, la reivindicació continua. Escola Valenciana, que organitza les Trobades amb la màxima complicitat dels centres i de les famílies, ha aprofitat la presència de les autoritats per demanar més. Per anar més enllà, per demanar una llei d’igualtat lingüística. A la paradeta d’Escola Valenciana, al costat de les xapes i les samarretes, hi havia els fulls oficials de signatura per a demanar al govern valencià que faça aquesta llei. El lema d’aquesta demanda és ‘Construïm la igualtat lingüística’.

Joan Cortés, vice-president d’Escola Valenciana, ha donat molta importància al nivell d’escenificació que implica omplir la plaça d’activitats lúdiques per a continuar donant suport a l’escola en valencià. ‘Ara hem de reforçar la campanya de matriculació perquè la gent que s’incorpore al sistema educatiu, en l’ensenyament obligatori, trie els nivells avançats, que són els que realment garanteixen un nivell d’ensenyament en valencià suficient per a les nostres reivindicacions.’

El sol, la cervesa, els cacaus i tramussos, el pa amb tomaca, els granissats naturals, les paradetes d’algunes editorials valencianes, d’ONG amb comerç just, el suc de taronja, el joc d’escacs gegant, el poeta Marc Granell, protagonista de la paradeta de la Diputació de València. L’aigua de colors, espessa i amb purpurina, la papiroflèxia. La Jove Muixeranga que de tant en tant aixeca figures que toquen el cel i aturen el temps. I les veus blanques de la Coraleta el Raconet de la Societat Coral el Micalet. I l’Orquestra de l’Institut Musical Giner. I el Grup de Danses Sant Roc. Els ‘Contes per a la butxaca’ d’Eva Andújar.

Durant trenta anys, les trobades han passat per la majoria dels barris de València. Enguany, l’amfitrió ha estat l’institut Lluís Vives, on resideix la primavera, i s’ha celebrat a l’epicentre de la ciutat. Això no vol dir que a partir d’ara s’hi haja de fer cada any. Laura Font, presidenta de la Coordinadora d’Alumnes, Mares, Pares i Professors per l’Ensenyament Públic en Valencià, ha explicat que l’experiència de fer la festa als barris és molt satisfactòria. ‘La fem a la plaça perquè volíem ocupar tots els espais que abans ens eren vetats. Hem anat al Principal a fer els Premis Sambori; hem ocupat el Botànic per a fer un concurs de la natura en la ciutat; hem anat al Palau de la Música a fer la segona trobada musical d’escoles en valencià i, per fi, hem fet la trobada ací. La nostra intenció és continuar fent-la per barris perquè les escoles són les col·laboradores, participen, se senten més implicades.’