07.02.2020 - 21:50
Els retards, els trens en mal estat i les anul·lacions són un problema continu a la xarxa de Rodalia del País Valencià. Aquestes darreres setmanes, els usuaris han dit prou i la indignació popular per la situació insostenible s’ha canalitzat amb protestes. En el cas del Principat, la situació no és pas més bona i el mal funcionament és igualment un problema crònic. El primer de desembre de l’any 2007, centenars de milers de persones es van manifestar perquè milloressin les infrastructures. Però una dècada després, tot continua igual de malament.
Un mal servei de Rodalia
Aquests problemes a la xarxa dels trens de rodalia no són cap percepció, ni de bon tros. Les dades els corroboren. El 2019, es van anul·lar 7.593 trens de rodalia i mitja distància al País Valencià. Això són vint-i-un trens cada dia, dos mil més que el 2018 i molt lluny dels cinc-cents del 2015. En total, aquests darrers cinc anys s’han anul·lat 20.544 trens.
Pel que fa als trens que sí que han circulat, són els més impuntuals de tota la xarxa de ferrocarril de Renfe. Només el 88,5% dels trens són puntuals –l’únic territori per sota del 90%–, 9,2 punts percentuals menys que el 2013. Això significa que un tren de cada vint no surt a l’hora, amb una mitjana de quinze minuts d’espera; i de la resta, l’11% són impuntuals. Un quart d’hora més d’espera com a mínim.
València esclata d’indignació contra Renfe
Com va denunciar Samuel Martínez, portaveu de la plataforma Indignats amb Renfe, en algunes línies, com la 47 (Xàtiva-Alcoi), hi ha hagut setmanes en què s’han suprimit prop de la meitat dels trens, i a vegades, han estat sense servei tot el dia.
En el cas del Principat, si bé la puntualitat és millor, el gran problema són les incidències. El 2017 va haver-hi 18.748 incidències, les quals van afectar 5,6 milions d’usuaris. Els motius són per diversos factors: un quart (24%) són imputables a Renfe, que gestiona els trens, un 60% són imputables a Adif, la xarxa ferroviària, i la resta (16%) són per causes externes (com ara ús de l’aparell d’alarma, vandalisme o qüestions d’ordre públic).
Un mal finançament
La causa principal d’aquest mal funcionament és un infrafinançament d’ençà de fa dècades, amb incompliments sistemàtics. El problema va més enllà del ferrocarril, i afecta el conjunt de la inversió pública. Un informe recent de la Generalitat de Catalunya conclou que en el període 2015-2018, de la inversió pressupostada, només se n’ha executat el 66% al Principat, el 64% al País Valencià i el 74% a les Illes. Les xifres contrasten amb les d’altres territoris, com ara Madrid, on en aquest període se’n va executar el 114%, més que no s’havia pressupostat inicialment.
Més concretament, pel que fa al ferrocarril, de la inversió pressupostada per Renfe l’any 2015, només se’n va executar el 5% al Principat i el 2% al País Valencià. L’any següent no va ser gaire millor: un 9% i un 4% respectivament. El 2017 i el 2018 sí que es va ajustar al pressupost. En el cas d‘Adif, el compliment és més irregular, tot i que també és insuficient. El 2018, el darrer any amb dades completes, l’execució va ser del 41% al Principat i del 29% al País Valencià.
El percentatge de la inversió real executada sobre el conjunt de l’estat espanyol ens permet de comparar els territoris. El País Valencià ha rebut el 5,5% de la inversió total (lluny del 10,5% del PIB) i el Principat n’ha rebut el 10,4% (lluny del 19%).
Mal servei i més car
Les baixes xifres d’inversió han fet que Renfe hagi justificat les anul·lacions de trens per la manca d’inversió, de personal i ‘de disponibilitat de material’. De fet, aquesta setmana, el ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos, ha donat una dada reveladora, que és que no s’ha comprat cap tren d’ençà del 2007. Des de fa tretze anys.
Un altre problema és a què es destina la inversió. En el pressupost espanyol del 2018, de les partides destinades al ferrocarril, només un 20% anava al ferrocarril convencional, tot i que el fa servir el 96% dels usuaris. En canvi, l’alta velocitat, amb una configuració radial i que només va fer servir el 4% dels usuaris del ferrocarril, va rebre l’altre 80% de la inversió.
La manca d’inversió i les consegüents anul·lacions, retards i augment de la durada del viatge (el 2011 es trigava menys que ara a fer un trajecte) han fet que en deu anys la Rodalia de València hagi perdut deu milions de passatges. Tanmateix, l’augment del preu dels bitllets, que ha passat d’1,20€ el 2008 a 1,80€ ara, ha fet que s’hagin mantingut els ingressos.
Per la seva banda, Barcelona manté el nombre de viatgers, però el bitllet senzill ha passat d’1,30€ el 2008 a 2,40€ enguany. Més car, sense cap millora i amb més incidències.
Unes inversions que no arriben
Les queixes dels usuaris i el mal estat del servei han comportat que els diferents governs espanyols hagin anat prometent inversions. La més important dels darrers anys, el pla de Rodalia de Catalunya (2008-2015), va ser un fracàs absolut. L’any passat, fent-ne un balanç, el conseller Damià Calvet va informar que quatre anys després d’haver acabat el termini, només s’havia executat el 14% dels 4.000 milions pactats per a modernitzar la xarxa de rodalia.
L’acord d’urgència del 2013 entre el conseller Santi Vila i la ministra espanyola Ana Pastor, un pla per a fer les obres més necessàries quan van veure que no complien els terminis, va tenir la mateixa sort. Quatre anys més tard, només se n’havia executat el 4,2%. Posteriorment, encara s’han vist altres promeses, com la de Mariano Rajoy el 2017, quan va prometre una ‘pluja de milions’ en inversions per a Catalunya que tampoc no ha arribat mai.
En termes generals, el traspàs parcial del servei de Rodalia del 2010 ha estat un fracàs. L’explotació continua en mans d’Adif i Renfe, de qui depèn la inversió, mentre que la Generalitat, sense marge de maniobra, només té competència sobre la gestió dels horaris i les tarifes. La xarxa té els mateixos problemes que fa una dècada, amb retards i incidències. El govern català encara demana, regularment, d’assumir íntegrament les competències de Rodalia.
Igual com al Principat, també han promès que millorarien el servei al País Valencià. L’últim ministre de foment espanyol del PP, Íñigo de la Serna, va prometre un pla de Rodalia per a València, amb una inversió de 1.436 milions d’euros i cinquanta trens nous. No es va executar mai.
L’any passat, va ser el torn del ministre Ábalos, qui es va comprometre a invertir 325 milions. Tanmateix, com que els comptes no van ser aprovats, la inversió no es va arribar a pressupostar. Ara, van dir que la majoria d’inversions eren licitacions ja fetes, de manera que preveien de continuar les inversions pressupostades anteriorment i no pas aprovar cap nou pla.
Fa més de quatre anys que el president Ximo Puig demana que es transfereixin les competències del servei ferroviari de Rodalia. No obstant això, veient el precedent del Principat, ja ha deixat clar que sense el finançament adequat no faran el traspàs, perquè no es pot assumir una competència sense recursos. També ho ha demanat Compromís arran del caos en el servei de Rodalia.
Enguany, els governs valencià i espanyol preveuen d’aplicar un pla de xoc per a resoldre les mancances del servei. I hi ha un punt específic (el punt 40) de la proposta de Pedro Sánchez al president Quim Torra que preveu la millora de la inversió en matèria ferroviària. Les promeses continuen i, de moment, el mal servei, també.
