‘És un desnonament invisible’: 400 veïns de Sant Joan Despí s’enfronten a Goldman Sachs perquè no els facin fora de casa

  • Un fons voltor vinculat al banc nord-americà va comprar l'edifici i ara condiciona la renovació dels contractes de lloguer a un augment entre un 40% i un 100%

VilaWeb
Roger Graells Font
23.02.2018 - 22:00
Actualització: 04.04.2018 - 11:10

‘Haurem de lluitar. He promès als meus fills, que encara no saben parlar, que no ens n’anirem.’ Amb aquesta actitud, l’Òscar i la seva família afronten uns mesos difícils. Formen part del bloc de quatre cents veïns de Sant Joan Despí que veuen amenaçada casa seva per un fons voltor vinculat a Goldman Sachs. Enguany acaben els contractes de lloguer signats el 2013 i ja els han avisat que han d’anar-se’n de casa o assumir un augment desorbitat del lloguer.

L’immoble, situat a l’avinguda de Barcelona 113, és propietat de Medasil Desarrollos SL–filial de Goldman Sachs– des de l’any passat. Amb els contractes actuals, els llogaters paguen entre 590 i 950 euros, en funció del tipus de pis. Segons que expliquen els veïns, el gener la companyia va començar a informar-los que havien de tornar les claus tan bon punt expirés el contracte. L’alternativa, un augment del lloguer entre un 40% i un 100%.

‘És un desnonament invisible. D’això no es parla i ens sentim desemparats’, diu un altre veí, l’Albert. ‘Actuen sense cap mirament, juguen amb les famílies’, critica. L’alarma es va estendre de seguida entre els veïns del bloc, molts dels quals no es coneixien. La creació d’un grup comú de WhatsApp els va permetre d’organitzar-se per pintar pancartes, fer repics d’atuells, reunir-se amb els partits polítics municipals i amb el batlle i preparar una manifestació per a denunciar la situació.

 

L’Òscar és pare de dos nens. Un té un any i l’altre és a punt de fer-ne dos. ‘Vull construir aquí la meva vida i no em deixen. Hem de lluitar com van fer els meus pares i els meus avis’, diu. La família de l’Òscar paga 694 euros per un segon amb tres habitacions, i reconeix que amb el nou lloguer –que s’aproximaria als mil euros– tindria dificultats per a continuar pagant la llar d’infants i el servei de menjador corresponent.

‘Avui dia, tenir fills i muntar la teva vida aquí és com tenir un Ferrari’, es queixa. A més, recorda que quan el 2013 van instal·lar-se en aquest pis van haver d’invertir diners perquè alguns acabats estaven mal fets. També diu que l’empresa, que ha accedit a negociar col·lectivament amb tots els veïns, no s’ha compromès a res per escrit. I es mostra realista: ‘Sabem que legalment ho tenim tot perdut. Però això no vol dir que no hàgim de mobilitzar-nos i lluitar per una negociació col·lectiva.’

La Núria explica que no pot pagar el lloguer que li demanen. ‘Visc sola amb la meva filla de cinc anys. Pago 760 euros i me’l volen apujar a 1.200. La meva nena està escolaritzada aquí, però jo no puc assumir aquest lloguer.’ L’optimisme i la resignació es barregen. Els llaços de solidaritat arran d’aquesta complicada situació col·lectiva s’han enfortit. ‘Abans, molts veïns ni ens coneixíem. Som molts i podem fer molta força, altres persones que es troben en aquesta situació no poden fer res’, reflexiona.

L’empresa filial de Goldman Sachs els ha proposat d’incrementar el lloguer en cinc anys de manera gradual: un 10% els dos anys vinents i un 15% el tercer. Els veïns volen negociar una rebaixa i pactar un 5%-5%-10%. ‘És una broma, perquè al final acabarem pagant-ho igual, no ens han fet cap oferta’, critica una altra veïna, l’Anna. Ella és soltera i paga un lloguer de 640 euros. Li volen apujar fins als 850. ‘No ho podré assumir. Què he de fer, tornar a viure amb els pares?’

Els cent cinquanta veïns han rebutjat la mediació d’una tercera empresa i han demanat que s’hi impliqui el Sindicat de Llogaters. La resposta ha estat positiva, expliquen, però la propietat no deixa anar la corda i intenta pressionar-los per negociar cada situació individualment. ‘Sabem que proven de dividir-nos, però els hem deixat molt clar que estarem units’, diu l’Òscar.

‘És com baixar una muntanya perseguit per una allau. Ara potser guanyarem tres anys de temps, però després tornarem a estar igual’, reflexiona l’Albert. Ell viu en parella i paga 870 euros, però ara li volen cobrar 1.250. ‘Vam anar-nos-en de Barcelona perquè els preus pujaven i perquè cada vegada costa més trobar pisos. Hi ha el problema dels pisos turístics, que no estan regulats i als propietaris els surt més a compte de llogar-los per setmanes’, critica.

Reclamen solucions a l’ajuntament i a l’estat espanyol
Tots coincideixen que l’estat ha de regular el mercat de l’habitatge. ‘No es pot permetre que entrin aquests fons voltors, s’ha de regular d’alguna manera’, insisteix l’Anna. També critica que hi hagi gent que els digui que han de pagar el que toca. ‘Què és un preu just? La gent que ens diu que ens hem d’adaptar a pagar això i no pensa que també els pot afectar a ells’, lamenta.

 

‘Em fa molta gràcia que l’estat es gasti 83 milions per a portar la policia a atonyinar la gent per a garantir la unitat d’Espanya, i en canvi no hi hagi diners per a garantir el dret a l’habitatge, que també està recollit a la constitució’, denuncia l’Albert. L’Òscar recorda que el PP va aprovar la llei que permet passar dels cinc anys als tres els contractes de lloguer, amb el suport del PDECat. També recorden que la banca –que controla molts blocs d’habitatges– es va rescatar amb diners públics, uns diners que encara no ha retornat. ‘És una màfia a escala estatal’, critica l’Albert.
Aquesta setmana, tots els grups polítics municipals, tret de Ciutadans, han signat un comunicat públic de suport. Els veïns són conscients de les limitacions de l’ajuntament. Creuen que poden guanyar temps per a fer pressió perquè faci ‘polítiques d’habitatge reals’. ‘Ara mateix a Sant Joan Despí hi ha quinze ofertes de lloguer, totes a preus desorbitats. I fa poc l’ajuntament va aprovar un lloguer “social” de 700 euros’, ironitza.
Avui mateix hi ha una manifestació que acabarà davant l’ajuntament. Han rebut el suport del Sindicat de Llogaters i de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), i han fet una crida a tota la ciutat per a mobilitzar tanta gent com sigui possible en defensa del dret de l’habitatge i per a denunciar l’especulació dels lloguers. ‘No és només un maldecap nostre. És un problema que afecta tota la societat’, conclou l’Anna.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any