Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Hi ha coses que són prohibides en el judici sobre els atemptats del 17-A. I una d’aquestes coses és demanar pel paper que hi va fer la policia espanyola, i més concretament els serveis secrets, tenint en compte que coneixien de feia anys Abdelbaki es-Satti, el cervell dels atemptats, perquè era un confident seu. Si hi ha cap pregunta d’un advocat a un testimoni que pretengui explorar aquest terreny és vedada immediatament per l’antipàtic jutge Alfonso Guevara. I això ha passat en la primera jornada d’aquesta setmana del judici que es fa a l’Audiència espanyola, quan hi han declarat testimonis que havien conegut es-Satti, i que fins i tot havien vist o sospitat alguns dels contactes de l’imam amb el CNI. Però Guevara ho allunya ràpidament del focus, perquè resti a l’ombra.

I una vegada a l’ombra, d’aquests interrogants se’n distingeixen només els contorns, que és això que inevitablement ha aflorat en la sessió del judici. Però n’hi ha prou per a veure que qui hauria d’omplir els buits que resten sense resposta és segurament l’estat espanyol. Perquè Abdelbaki es-Satti va complir una condemna de quatre anys de presó per tràfic de droga a la presó de Castelló de la Plana. I quan en va sortir, l’abril del 2014, és molt probable que ja fos confident de la policia espanyola. Hi ha diversos indicis que permeten de sospitar-ho, començant pel fet que, a diferència d’uns altres presos immigrats que acaben de complir la pena per un delicte, es-Satti no fou expulsat de l’estat espanyol. I això que tenia pendent una ordre d’expulsió, que fou revocada a última hora per un jutge, amb l’argument que no constituïa cap amenaça real, que ja feia anys de la comissió del delicte i que “havia demostrat un evident arrelament laboral i havia fet esforços d’integració amb la societat espanyola”. L’advocacia de l’estat no va recórrer contra la revocació de l’ordre d’expulsió.

Els quatre agents que el van visitar a la presó de Castelló de la Plana

Es-Satti, de fet, no patia pas perquè l’expulsessin, malgrat l’ordre de la subdelegació del govern espanyol. Segons els testimonis recollits per la periodista Anna Teixidor al llibre Sense por de morir. Els silencis del 17-A (Pòrtic), ell mateix es declarava confiat que no l’expulsarien per l’interès que havia suscitat en els serveis secrets espanyols, que, una vegada empresonat, hi havien contactat. A la presó, es-Satti va rebre quatre visites de dos agents del CNI i de dos de la Guàrdia Civil, segons un informe d’Institucions Penitenciàries. I efectivament no fou expulsat.

Aquell 2014 és un any decisiu per a es-Satti, no únicament perquè surt de la presó, sinó perquè en surt amb un discurs clarament radicalitzat i amb la voluntat de fer-ne proselitisme, de pregonar la necessitat de la gihad. I tot això amb dos joves conversos que coneix aquell any, quan és imam a Castelló. Tots dos han declarat al judici com a testimonis. Amb un hi va tenir relació i contacte fins poc abans dels atemptats. Es-Satti es va aprofitar de l’autoritat que tenia com a imam per a acostar-se als joves, que tenien un gran interès per la religió, i els va anar inculcant una interpretació radical de l’islam. Fins al punt que, tal com ha declarat un, els ensenyava vídeos de propaganda d’Estat Islàmic i els parlava també de la possibilitat de cometre atemptats a l’estat espanyol.

I és l’any següent, el 2015, quan per algun motiu es-Satti es trasllada a Ripoll, s’ofereix com a imam a la mesquita al-Fath i entra en contacte per primera vegada amb alguns dels joves que després cometran els atemptats del 17-A. Mesos després, quan el contacte i la relació amb els joves ja s’ha establert, es-Satti deixarà l’oratori i se n’anirà a Bèlgica, suposadament per a fer-hi d’imam. Concretament a la mesquita Ioussef de Diegem, on treballa uns quants mesos en un període de prova, perquè no arriba a presentar mai la documentació que els responsables de la mesquita li demanen. Entre aquests documents, un certificat de bona conducta que es-Satti no els lliura mai. Per això l’abril del 2016 en van prescindir. I se’n va tornar a Ripoll.

Però durant el temps que estigué a Bèlgica, el president de la mesquita Ioussef, Soliman Akaunchouh, va tenir temps de veure el comportament estrany de l’imam. I crida l’atenció això que ha explicat en el seu testimoni en el judici: “Una vegada vaig entrar a l’oficina i me’l vaig trobar parlant [per telèfon] amb unes altres persones que ell deia que eren del servei secret, que eren espanyols. Em va dir que eren agents espanyols que volien saber una mica on havia estat. Vaig trobar que no era normal, això. Després vaig posar-me en contacte amb la policia de Vilvoorde per a controlar-lo una mica, perquè no coneixíem gaire aquesta persona i perquè ens parlés de la seva situació.” Quan Akaunchouh va declarar a la policia arran del 17-A, va dir que es-Satti li havia dit que a Espanya tots els imams tenien contactes amb els serveis secrets. Però avui, al judici, ha negat que l’imam li digués això.

Durant els mesos que es-Satti va estar fora, hi hagué dos atemptats gihadistes, el novembre del 2015 a París i el març del 2016 a Brussel·les, que van commoure Europa. I quan va tornar a Ripoll, l’abril del 2016, hi tornà com a imam de la nova mesquita Annour, amb un discurs públic en les oracions que no aixecà sospites, però amb un altre a l’ombra que feia que sorgís, primer, la idea de cometre els atemptats, i, després, els primers preparatius, entre la tardor d’aquell any i la primavera del 2017. Aleshores es-Satti va tornar fugaçment a Bèlgica i, després, al Marroc. L’imam va deixar la mesquita Annour, perquè els seus responsables li digueren que no podien prescindir tres mesos d’un imam.

El retorn a Ripoll i les tres visites de la policia espanyola

Així ho han explicat en el judici el president de la comunitat, Ali Yassine, i el secretari, Hamid Barbach, que hi han anat com a testimonis. Però la part més inquietant que tots dos sabien i que el jutge Alfonso Guevara ha impedit que s’expliqués és que durant aquesta darrera etapa d’es-Satti a Ripoll, l’imam encara va rebre tres visites de la policia espanyola, la darrera de les quals només un mes abans del 17-A. L’advocat Agustí Carles ha formulat la pregunta a Ali Yassine: “La policia va visitar es-Satti en cap moment?”, però Guevara ha tallat ràpidament la resposta amb un “impertinent” sec. En canvi, el mateix advocat ha aprofitat una escletxa quan ha declarat com a testimoni Hamid Barbach. Perquè Barbach ja havia declarat públicament en la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya sobre el 17-A que la policia espanyola havia fet aquestes tres visites. Carles ha esmentat aquella declaració, i Barbach l’ha corroborada. Però el jutge no l’ha deixat anar més enllà, i ha declarat impertinent qualsevol pregunta més en aquesta línia.

Una vegada més, el jutge impedeix que s’estiri el fil de la connexió que tenia es-Satti amb els serveis secrets espanyols i fins quan el govern espanyol el va tenir controlat. I el fet cert és que, tal com va avançar VilaWeb, la policia va visitar tres vegades l’imam de Ripoll.

Ho va relatar poc després dels atemptats Ali Yassine als Mossos d’Esquadra. I en aquell moment, la policia catalana no sabia res d’aquestes visites de la policia espanyola a es-Satti. Yassine va explicar que l’abril del 2016 s’havien presentat a la mesquita dos membres de la policia espanyola amb base a Girona demanant pels membres de la junta de l’oratori. I havien deixat un correu electrònic oficial al qual els van enviar tota la documentació que demanaven. Més tard, passat l’estiu d’aquell any, dos membres més de la policia espanyola varen tornar a Ripoll, exigint els estatuts de la junta i demanant específicament per Abdelbaki es-Satti. Aquella vegada, les respostes varen ser orals. Finalment, el juliol del 2017, funcionaris de la policia espanyola van fer una tercera visita i van demanar si hi havia hagut cap canvi en l’organigrama de l’oratori. Els van respondre que es-Satti havia estat acomiadat i que havia dit que se n’anava al Marroc. Els policies espanyols no van fer cap comentari.

Les revelacions dels membres de la comunitat Annour fan pensar que, si més no, la policia espanyola li havia seguit la pista fins ben poc abans dels atemptats. Però aquesta informació l’Audiència espanyola la troba impertinent. I, per tant, és prohibit de descabdellar-la. I la cronologia dels moviments d’es-Satti resta, així, incompleta.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.