15.10.2019 - 00:26
|
Actualització: 15.10.2019 - 07:57
El crític literari nord-americà Harold Bloom (Nova York, 1930 – New Haven, 2019) s’ha mort a vuitanta-nou anys. Passarà a la història per haver escrit el llibre El cànon occidental, en què va marcar una jerarquia dels vint-i-sis llibres més destacats, segons ell, de la literatura occidental, obra que va publicar l’any 1994. A dalt de tot del catàleg, hi va col·locar Shakespeare. Amb tot, era una llista qüestionable, dominada pels autors anglosaxons, amb molt poques escriptores i escriptors negres, en què va situar tan sols un rus, Tostoi. I Freud en formava part.
Els vint-i-sis autors encimbellats per bloom: 1. William Shakespeare; 2. Dante Alighieri; 3. Geoffrey Chaucer; 4. Miguel de Cervantes; 5. Michel de Montaigne; 6. Molière; 7. John Milton; 8. Samuel Johnson; 9. Johann Wolfgang von Goethe; 10. William Wordsworth; 11. Jane Austen; 12. Walt Whitman; 13.Emily Dickinson; 14. Charles Dickens; 15. George Eliot; 16.Leo Tolstoi; 17. Henrik Ibsen; 18. Sigmund Freud; 19. Marcel Proust; 20. James Joyce; 21.Virginia Woolf ; 22. Franz Kafka; 23. Jorge Luis Borges; 24. Pablo Neruda; 25. Fernando Pessoa; 26. Samuel Beckett.
El cànon de Bloom no inclou cap autor català, però sí alguns comentaris i referències. Va ser un gran admirador de Ramon Llull i va ajudar a internacionalitzar-lo. En part per això i pel seu prestigi mundial, l’any 2002 va ser destacat amb el Premi Internacional Catalunya.
L’any 2006, la hispanista Mary Ann Newman va aconseguir que Bloom fes una extensa i completa conferència sobre Ramon Llull, a la Poets House de Nova York, en un acte organitzat pel Catalan Center, vinculat a l’Institut Ramon Llull. Aleshores, Bloom va dir que Llull representava la tradició cultural catalana pragmàtica i positiva: ‘No hi ha res més català en Llull que això’, en contrast amb ‘la nit fosca castellana de l’ànima’. Bloom va dir: ‘Sóc professor i no polític, però si jo fos català, desitjaria que el meu país fos independent d’Espanya, tot i que sé que això seria econòmicament inviable.’ I va afegir: ‘Catalunya i Castella tenen temperaments i personalitats diferents. Són dos pobles amb cultures i llengües diferents i no tenen res en comú’. També va defensar l’existència de diverses Catalunyes: Barcelona, Mallorca, València.
Harold Bloom va fer classes d’humanitats durant més de tres dècades a la Universitat de Yale. Va ser un escriptor prolífic, que va publicar més de vint llibres importants de crítica literària i religiosa, a més de centenars d’articles i ressenyes.
