29.11.2017 - 22:00
Avui a les 12.19 farà quatre anys justs del tancament de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), enmig de crits de ‘Això és un colp d’estat’ dels treballadors, que volien impedir-ho des de l’interior dels estudis. La decisió de l’ex-president del PP Alberto Fabra va posar fi a vint-i-quatre anys d’emissions i va ser la resposta demolidora a l’anul·lació de l’ERO i a l’obligació de tornar a contractar un miler de treballadors.
Aquests són els deu últims minuts d’emissió de Canal 9, amb els treballadors resistint davant l’entrada de la policia espanyola.
Els ex-membres del comitè d’empresa de RTVV es concentraran aquest migdia davant la Generalitat per protestar contra aquella decisió polèmica. Un d’aquests ex-treballadors era Francesc Ginés, que diu a l’ACN que no s’ha fet justícia i critica el govern actual: ‘No ha sabut restaurar els drets dels treballadors.’
Ahir Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i les universitats públiques valencianes van fer un acte amb el títol ‘Necessitem mitjans en la nostra llengua. Defensem la pluralitat informativa’, per a denunciar la manca de mitjans en català al País Valencià i la impossibilitat de sintonitzar TV3 i Catalunya Ràdio.
Recta final per l’engegada d’À Punt
La nova etapa dels mitjans de comunicació valencians s’ha encetat enguany. À Punt va començar les emissions en proves de la ràdio el 13 de novembre, amb música i anuncis de presentació del nou mitjà. És previst que al desembre s’estreni un programa cultural i social, a més d’una pàgina web amb contingut bàsicament infantil. La nova televisió preveu de començar a emetre el primer trimestre del 2018.
Però l’horitzó d’À Punt és incert. Hi ha diversos recursos judicials presentats. I s’hi afegeix encara la lentitud del procés de contractació, perquè hi ha una molta gent inscrita a les borses de treball.
Per una altra banda, els nous mitjans no satisfan tothom. Reis Juan, portaveu del col·lectiu de treballadors Mildenou (afectats per l’ERO a RTVV) ha lamentat que s’hagi triat l’opció de començar un mitjà des de zero, privatitzat –llevat dels informatius– i amb una mancança de recursos ‘impressionant’, segons que diu, que fa difícil que pugui començar.
També ha dit que les Corts i el Consell no havien fet bé la feina i que la llei de creació d’À Punt és insuficient perquè rebaixa el pressupost respecte de la del 1989, que va permetre de crear la RTVV.
Ambient enrarit
La Unió de Periodistes Valencians, agrupació majoritària d’aquest sector al País Valencià, ha presentat un recurs contenciós administratiu per demanar la suspensió cautelar de la borsa de treball temporal. La majoria dels socis considera que el barem de mèrits negociat per la Corporació Valenciana de Mitjans Audiovisuals (CVMA) amb els sindicats vulnera el principi d’igualtat i, a la pràctica, tanca la porta al conjunt de periodistes que no han estat antics treballadors de RTVV. Alhora, aquesta decisió ha fet que el comitè d’empresa de RTVV hagi tornat a la Unió de Periodistes el guardó a la Llibertat d’Expressió que va rebre el 2013.
Ginés diu: ‘L’única cosa que fa aquest recurs és enterbolir la posada en funcionament de la corporació, ja prou dificultosa.’ I Reis Juan afegeix que, si prospera, endarrerirà l’arrencada d’À Punt fins a la legislatura vinent.
L’altre front judicial l’encapçala Pere Valenciano, un dels candidats a la direcció general de l’ens, que ha denunciat presumptes irregularitats en el procediment d’elecció de la periodista Empar Marco com a directora de la CVMA. Se n’ha fixat el judici el 8 de maig de l’any vinent.
