Nadia Calviño, ministra d'economia del govern del PSOE (Foto: ACN)

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Hi havia una vegada un país arrossegant-se per una de les crisis econòmiques més profundes que es recorden. País amb ingents quantitats de diners en circulació. Diners que, oh sorpresa!, no arribaven a la gent que els necessitava per mala gestió. Excés de burocràcia. Incompetència. Això pot passar a Itàlia i a Espanya amb el fons europeu Next Generation. 750.000 milions d’euros, una part regalats, la resta a tornar. D’aquests, n’hi haurà milers de milions que no es faran servir per mala gestió. Això avisa l’article del Financial Times El pla de recuperació de la UE davant un coll d’ampolla, article que recorda que Itàlia i Espanya són els dos països més afectats per la crisi econòmica de la covid; que hi ha previst que rebin més diners que ningú de la UE; i que tots dos històricament han gestionat tan malament els diners de la UE que al final no han arribat on havien d’arribar per errors de l’administració: “Tots dos països tenen un pobre historial de despesa de diners de la UE (pel procés anomenat “absorció”), i preocupa que els diners procedents de Brussel·les no es gastin per obstacles administratius i burocràtics. Espanya té el pitjor índex d’absorció de fons d’inversió estructural de la UE del 2014 al 2020, amb un 39%, si bé a Itàlia és del 40%, segons dades de la comissió.”

És a dir, del 2014 al 2020 Espanya només va ser capaç de gastar el 39% dels diners que li donaven de fons estructural. Diners que l’estat volia, i tenia aprovat i planificat de gastar. Diners que no van arribar on calia (font).

L’economista Miquel Puig, un dels assessors dels projectes Next Generation a Catalunya, avisava exactament en la mateixa direcció en una entrevista a VilaWeb: “Al govern central ja s’ha instal·lat la idea que serà impossible de gastar els 140.000 milions dels fons. De moment, només n’han demanats 27.000 milions per al primer any. Com que els projectes seran exigents i que la capacitat per a gestionar de l’administració és limitada, s’ha instal·lat la idea que no es gastaran tots.”

La mateixa crítica, exactament la mateixa crítica, deixava anar l’economista Guillem López Casasnovas sobre el govern català, en una entrevista recent a TV3, amb Lídia Heredia. L’economista menorquí es queixava que en la recent crisi de la covid a Catalunya el govern català tenia més diners per a ajudar que no sembla, però  que per mala gestió no havia estat capaç de fer-los arribar als necessitats destinataris. No tot és culpa de Madrid. Els diners hi eren. No van arribar: “No hi ha hagut capacitat de gestionar-ho. És la cosa més trista de totes. Segons els meus coneixements, a partir del mes de desembre ha estat possible gastar i tirar de veta. No hi havia restricció de dèficit. No hi havia problemes de tresoreria. Hi ha força tresoreria a la Generalitat en aquests moments. Ha faltat capacitat de gestió. Tens el funcionariat de vacances o treballant des de casa. Han sigut incapaços tant de gestionar una pàgina web com d’agafar múscul, fer un decret i tirar endavant. La gestió ha fallat i ho demostra que hi ha romanents de tresoreria. Hi ha hagut departaments que han tornat tresoreria a Economia i Finances per incapacitat de gestionar les polítiques que ells mateixos de paraula havien dit que farien” (minut 03:30).

Tenir diners en plena crisi. I que no arribin a la gent, per mala gestió de l’administració. Dels alts funcionaris. Dels homes i les dones que fan funcionar la maquinària (o no). Dels homes i dones que, més enllà dels governs, sempre tan passatgers, fan que el vaixell avanci o embarranqui. Tant de bo això s’arreglés canviant un govern. Ves que el problema d’alguns no sigui com coi canvies o millores una administració.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.