Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Diu Robert Güerri, coordinador de la unitat de pacients amb covid-19 de l’Hospital del Mar, que fins fa pocs dies pensava que podrien mantenir l’estabilitat de les UCI compensant els ingressos amb les altes. Però aquesta setmana hi ha hagut la gran explosió i ja fan “Tetris” per a encaixar tots els malalts crítics, tant si són de coronavirus com si no. Opina que aquesta onada és producte de la mobilitat de les festes. Però no és catastrofista i creu que d’aquí a poques setmanes les infeccions començaran a baixar, gràcies a les restriccions. També ens parla de les investigacions que duen a terme a l’Hospital del Mar, que intenten de posar llum a una gran incògnita: hi pot haver gent que no s’infecta de coronavirus?

Quina és la situació actual de l’Hospital del Mar?
—L’UCI té ara mateix 28 pacients ingressats només de covid. Penseu que la nostra UCI, habitualment, té una capacitat de 18 pacients, més una àrea de semicrítics amb 14 departaments més. Per tant, és una UCI mèdica de 32 en total, i ara n’hi tenim 28. La covid s’ha menjat l’UCI. Per als pacients crítics no-covid, es fan servir llits de semicrítics, i busquem altres llocs on situar-los. Després encara tenim una UCI quirúrgica, on hi ha trenta llits més, que de moment va funcionant. Però ara som en un punt en què tot es distorsionarà. Als hospitals juguem a una mena de Tetris per cercar el millor lloc perquè el pacient estigui ben atès i tingui l’atenció que necessita. I això no és fàcil.

Quin tant per cent d’ocupació teniu, doncs?
—Els percentatges em fan gràcia perquè en realitat som al 50%, però també podem ser al 10%. En realitat, i així ho vàrem veure en la primera onada, tenim els llits preparats perquè, quan la cosa es desbordi, puguem començar a fer servir més llits de crítics per a créixer fins a 100 o 150. Ara no ens agafaran amb el pas canviat com al mes de març.

Quines operacions heu hagut de desprogramar?
—Fins ara, s’han començat a desprogramar cirurgies menors.

Com ara quines?
—Cirurgies menors pot ser una vesícula biliar no aguda, una hèrnia… Són cirurgies que poden esperar i que no tenen una infecció que cal treure. Càncer i intervencions greus, es mantenen igual. De moment.

Sobre aquest “de moment”. Salut va dir que a partir dels 650 llits d’UCI ocupats, podrien quedar afectats processos urgents. Passem per 621. Haureu de cancel·lar operacions urgents ben aviat?
—No és una política meva, sinó de la direcció mèdica del centre, la de protegir tots els malalts. Es pensa, i ho sé perquè visc les discussions en primera persona, molt en els pacients covid; però també es pensa molt en els que no són covid. Crec, amb coneixement de causa, que no es desprotegiran les operacions urgents. Si arribéssim a una situació descontrolada, no ho sé, però en aquest moment es protegiran les operacions urgents. És que és una prioritat. Has de tractar bé la gent amb infecció per covid, és fonamental, però no pots deixar de tractar la resta de pacients. Cal intentar trobar l’equilibri i avaluar-ho dia a dia.

La situació podem dir que és de descontrol, o no encara?
—Parlar de descontrol sanitari és complicat. Jo crec que ara no. Descontrol és el que vàrem viure al mes de març, que no sabíem a què ens enfrontàvem i, d’avui per demà, al meu hospital vàrem passar de tenir vint pacients ingressats el 10 de març, a tenir-ne cinc-cents el dia 10 d’abril. Des d’un punt de vista d’atenció sanitària, hi ha molt flux, però tenim un pla al qual ens anem adaptant. I ho fem cada dia perquè fa un mes teníem 30 persones ingressades i ara en tenim 110. I en un mes, hem multiplicat per quatre la capacitat d’atenció, amb el cansament físic implícit dels qui hi treballem. Però això ja era previst, igual que també tenim previstes hipòtesis molt pitjors. Per tant, descontrol quant a l’assistència, no.

I quant a casos?
—Descontrol quant al nombre casos, tal com van entrant, és això que estem veient. Fa tres dies semblava que aguantàvem entre les altes i els ingressos que hi havia; teníem tres ingressos, quatre o cinc cada dia. Però d’ahir a avui n’hem rebut vint, i aquest matí ja n’hi hem afegit sis. Això vol dir que acabarem el dia amb gairebé trenta. Som en la gran d’explosió de la tercera onada; el creixement de casos ja sabíem que arribaria.

Les restriccions actuals per a frenar aquest creixement són les idònies?
—La veritat és que s’han de tenir en compte molts factors, i sobretot, s’han de tenir en compte molts números a la mà. Jo sé que s’han de prendre mesures, que ja s’ha fet, i s’ha d’avaluar quin impacte tenen. Si es veu que aquestes mesures no funcionen, doncs s’hauran d’anar augmentant. Igual que nosaltres tenim un pla de contingència que anirem adaptant d’acord amb el nombre de persones que ens vagin entrant, a l’àmbit comunitari les administracions fan el mateix.

Ja fa un mes que ens trobem sota les mateixes restriccions, que s’han ampliat dues setmanes més. Tanmateix, les xifres no han millorat. Tenen efecte aquestes mesures?
—Nosaltres, tot això que veiem aquí a l’hospital és el que va passar fa quinze o vint dies. És ben cert que tot el gran creixement que s’ha vist té molt a veure amb els contactes de Nadal. Les xifres d’infeccions, ara, sembla que es van reduint. Continuen essent altes, però es van reduint. Per què? Perquè, hagin estat més estrictes o menys, les mesures pretenien evitar el contacte social. I probablement d’aquí a poques setmanes, les infeccions s’aniran atenuant perquè el contacte que hi ha ara no és el de les festes. Si una cosa fa ràbia de tot plegat és que ja ho sabíem, que passaria. S’hauria pogut preveure. Em refereixo a nosaltres individualment, els ciutadans, que ens vam acabar reunint més que no calia, vam tenir més interaccions… I ara ho paguem amb aquest nombre d’ingressos tan alt.

Ja sé que sou científic i no pas jutge ni polític. Però creieu que fer les eleccions el 14 de febrer és segur, o les ajornaríeu?
—És que suposo que al final tot depèn de l’organització. I la veritat és que no m’agradaria ser a la pell de qui ho hagi de fer o qui ho hagi d’aturar, perquè és una decisió molt complicada. Al final, s’han de tenir en compte molts factors, però la realitat és que la infecció es transmet en grans aglomeracions i on hi ha molt de contacte. D’un punt de vista sanitari, cal extremar les precaucions, i hem de pensar sempre que som potencials transmissors de la infecció. Si es troba la manera d’evitar això, doncs sí que es poden fer. Però entenc que tot és molt més complicat.

Als hospitals crec que doneu una màscara quirúrgica si algú hi arriba amb una màscara de roba, oi?
—Sí, sempre.

Alemanya ha establert la prohibició d’usar les màscares de roba. Ho veieu exportable?
—Això de la màscara és molt important. Perquè sigui efectiva ha de tenir unes característiques determinades. I, per exemple, les quirúrgiques, et garanteixen aquestes característiques, com ara les capes, el gruix, el porus… Això no ho compleixen totes les màscares, de tal manera que és difícil de controlar. La mesura d’Alemanya s’ha pres precisament per a això, per mirar d’unificar criteris i garantir que tothom tingui el mateix nivell de seguretat i de protecció. Si pel fet de tenir més màscares no homologades es comprova que hi ha més infeccions, jo ho veig exportable, sí. Perquè d’alguna manera ens hem d’acostumar a aplicar el mètode científic. És a dir, una observació ha de portar a una acció, i aquesta acció s’ha d’avaluar constantment i veure quin impacte ha tingut. Perquè, si no, som en un punt en què mirem de dir i fer moltes coses, però sense saber-ne l’impacte real. Suposo que a Alemanya han vist que hi ha molta heterogeneïtat en el tipus de màscara i que això probablement fa créixer el risc.

Investigueu quin paper hi té la genètica, en el contagi del coronavirus. Què se sap fins ara?
—Dins del servei de Malalties Infeccioses, una de les primeres coses que ens van preocupar al començament de la pandèmia va ser saber si hi havia diferències genètiques entre el fet que algú es posés més greu o menys greu en infectar-se de SARS-CoV-2. I s’ha vist que hi ha gens amb algunes formes que predisposen a tenir tipus més o menys greus de la infecció. Ara comencem a mirar si hi ha gent que, en cas d’exposicions perllongades o persistents amb el virus, no s’infecten. No que tinguin una reacció més o menys lleu, no: que ni s’infectin. Podria ser per un tipus d’immunitat innata o immunitat cel·lular que s’ha exposat prèviament i ja els protegeix, alguna mutació amb els receptors que interfereixen en el virus, o bé perquè tenen un sistema immunològic més capaç de controlar la infecció en els moments inicials.

I això és possible?
—La qüestió és que amb la infecció sempre hi ha uns factors que depenen de l’agent patogen, qui causa la infecció; i uns altres que depenen de l’hoste, la persona infectada. Per exemple, en el cas extrem, hi ha persones que són immunes al VIH, tot i tenir exposició continuada. No s’infecten perquè les seves cèl·lules diana del VIH tenen uns receptors mutats i el virus no els pot reconèixer.

Si es pogués demostrar que hi ha gent que no s’infecta de coronavirus, de què podria servir quant al control de l’epidèmia?
—Per una banda, serviria per a conèixer mecanismes amb què el virus interactua amb l’hoste. I aleshores, anant molt bé, si es detectés una diana nova que el virus fa servir o que és important perquè el virus pugui infectar o no, es podria tractar de desenvolupar algun tractament adreçat específicament contra això. O es podria fer alguna prova, un screening, per conèixer persones que potencialment no poden infectar-se. Així sabríem millor com el virus interactua amb nosaltres. I no tan sols aquest, sinó els que puguin venir.

Amb el ritme de vaccinació que hi ha, podrem veure una quarta onada menys agressiva que l’actual?
—Sembla que la part logística de la vacuna comença a estar resolta, però em fa l’efecte que hi ha un problema de subministrament. Tal com va passar amb les màscares i els equips de protecció, ara les vacunes van arribant al ritme que van arribant. Al final la clau és vacunar els més vulnerables, i després anar estenent-ho a la resta de la població. Per exemple, si ara mirem la llista de persones que tenim hospitalitzades, el 60% tenen més de seixanta anys. És a dir, si totes les persones de més de seixanta anys fossin vacunades, el 60% dels ingressos de l’hospital no els tindríem. I, enmig de tot això, gràcies que aquest any no hem tingut casos de grip. Imagineu-vos com seria el col·lapse si hi haguéssim d’afegir-hi els casos de grip que hem tingut altres anys.

Per què no n’hi ha hagut casos?
—Per moltes raons, però bàsicament perquè la gent s’ha vacunat més i les mesures de protecció per a la covid han funcionat contra el virus de la grip, que és menys efectiu quan es transmet. A banda, que les persones susceptibles o potencialment susceptibles, moltes estan malaltes de coronavirus, que és un virus més virulent i que circula més fàcilment.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.