Pere Joan Pons

El PSIB-PSOE aspira a millorar el resultat de les darreres eleccions espanyoles, el 2016, quan va obtenir 93.000 vots i quedà tercer, superat per la coalició que van formar Podem i Més per Mallorca. El candidat del partit, Pere Joan Pons, és l’únic que repeteix a les Illes. En aquesta entrevista descarta un pacte amb Ciutadans i defensa una reforma de la constitució espanyola que permeti més autogovern per a les Illes. És la mateixa recepta que proposa el seu partit per al Principat. Pons també parla de la situació dels presos polítics, de la negativa a un referèndum acordat i del 155.

Quina valoració en feu, de la situació política a l’estat espanyol?
—Aquestes eleccions marcaran un abans i un després. Van més enllà d’un debat entre esquerres i dretes. S’ha transformat en un debat entre un model de societat o un altre. Aquest model de Trump, Bolsonaro, Orban o Le Pen força aquesta situació. Això fa que aquestes eleccions siguin les més importants per a gent de la meva generació, que tenim entre quaranta anys i cinquanta. No hi ha un debat entre una dreta més o menys liberal i una esquerra més o menys transformadora. Ens hi jugam el model de societat que alguns volen trencar.

I qui seria el Trump o el Bolsonaro de la política espanyola?
—Pensem d’una manera més conceptual. Hi ha un moviment global. La posició de Vox ha amenaçat Cs i PP, que en lloc d’evolucionar cap al centre han comès una errada clàssica, que també he vist a les eleccions franceses, entre la còpia i l’original. Han intentat ser més l’original que no la còpia. Al final, en surt una caricatura. Ara mateix, Bolsonaro, Salvini i Orban són representats per PP, Cs i Vox.

És una amenaça real, Vox?
—La qüestió no és si són una amenaça real o no. La qüestió és que el debat que hi ha a escala mundial ha arribat també a l’estat espanyol. I això ha de fer reflexionar els ciutadans amb uns codis absolutament nous. Podem discutir sobre la transició, sobre l’estat autonòmic, sobre l’entrada d’Espanya a la UE o sobre la consolidació de l’estat social. Però ara tenim unes forces que s’han instal·lat –podem anomenar-les les tres dretes d’Aznar– i que amb els seus discursos trenquen el consens, per exemple, en l’àmbit de la dona, de la memòria o de la desigualtat. Que es qüestioni la violència masclista ho diu tot.

Descartau un pacte PSOE-Cs després de les eleccions?
—No crec que sigui necessari. El PSOE tendrà prou majoria. Si les enquestes són una tendència, sembla que haurem d’arribar a acords i això ho marcarà el vot de la ciutadania.

Per tant, descartau un pacte amb Ciutadans o no? Hi ha representants del vostre partit, fins i tot un home de pes com és Ábalos, no ho han fet.
—Jo no ho veig possible, ara mateix. Veig un partit que havia arribat per a regenerar la política i que ara vol aplicar un cordó sanitari a un partit de més de cent quaranta anys anys d’història. No hi ha més a parlar.

Aleshores us queda Podem i prou?
—Crec que és important que dels pactes se’n parli després de les eleccions. De tota maneta, tenim l’exemple de les Balears amb un full de ruta de progrés i d’estabilitat. I ni PP, ni Cs, ni Vox no volen aplicar aquestes polítiques.

Pedro Sánchez diu que no negociarà un referèndum al Principat. Així serà difícil d’arribar a acords amb el bloc sobiranista català, oi?
—Això no em correspon a mi de respondre. Ho heu de demanar a aquests partits. El nostre programa electoral inclou propostes de més autogovern però no va en la línia del referèndum ni de l’aplicació d’un 155 permanent. Van en la línia del que vam començar el juny del 2018, que implica dialogar de manera institucional, bilateral, amb tranquil·litat, posant qüestions que afecten els ciutadans de Catalunya damunt la taula. El nostre programa electoral parla de més autogovern i d’una reforma constitucional que permeti de repensar les relacions competencials. És un conjunt de propostes que coincideix amb una enquesta recent que deia que el 70% dels ciutadans de Catalunya volen una reforma constitucional i no més 155. Per tant, crec que anem per bon camí.

El 80% dels ciutadans del Principat volen un referèndum. Aquesta enquesta no la coneixeu?
—Jo he esmentat aquesta altra. Tenc molt de respecte per les altres opinions.

Gent que també vol votar que no. Votants dels comuns i del PSC. No n’heu sentit parlar, d’aquesta enquesta?
—És molt respectable, però nosaltres no tenim en el nostre full de ruta fer un referèndum. També és cert que la primera força a Catalunya és Ciutadans, ara mateix. Per tant, tot és discutible segons el punt de mira.

Junts per Catalunya, ERC i la CUP més de dos milions de vots. Majoria absoluta independentista el 21-D, tot i tenir dirigents empresonats i a l’exili. La majoria sobiranista al parlament és sostinguda en el temps, no creieu?
—Sí, sí.

Pedro Sánchez ja ha dit que, si cal, tornarà a aplicar el 155. Us sembla bé?
—És un instrument que és dins la constitució espanyola. De tota manera, al míting que va fer a Palma no el vaig sentir a dir que tornaria a aplicar el 155, sinó que s’ha de continuar pel camí actual. En deu mesos de govern de Pedro Sánchez hi ha hagut més diàleg i més negociació institucional que en els set anys anteriors. Per tant, trob que hem de ser positius.

Per què es va acabar el diàleg?
—No és que s’acabàs el diàleg, és que no es va donar suport a la tramitació del pressupost. No tenia sentit mantenir la legislatura. Cap problema. És un instrument democràtic com ho va ser la moció de censura.

No és a l’inrevés? És a dir, no és que no es va deixar de tramitar el pressupost perquè el govern espanyol va aixecar-se de la taula?
—Ara no farem una revisió de què va succeir, però el pressupost no es va tramitar. Crec que era excel·lent per a Catalunya.

Diàleg. Però de què voleu parlar si no és d’autodeterminació? De més autogovern? No havíem quedat que a Espanya es podia defensar tot per vies democràtiques?
—Crec que és una reflexió vàlida, però també es pot fer la reflexió que a Catalunya molta gent reclama una reforma constitucional. Diríem que no hi ha una veritat absoluta. I el fet important és que aquesta situació es pugui resoldre de manera que permeti que tothom se senti còmode. Nosaltres fem una proposta que ara explicam i veurem com es tradueix a les urnes.

I la proposta concreta per a Catalunya quina és?
—He dit que dins el nostre programa electoral hi ha una proposta de més autogovern amb una reforma constitucional que permeti més pes de les autonomies i el reconeixement de les singularitats. Això és una proposta. No és ni millor ni pitjor que cap. Els partits catalans faran les seves i els ciutadans valoraran. El PSOE sempre ha respectat que hi hagi opcions independentistes.

Miquel Iceta va dir fa poc que amb un 65% de vot favorable a la independència s’hauria d’habilitar un referèndum. Hi esteu d’acord?
—No es tracta de si hi estic d’acord o no. No sé quin seria el sostre. Els socialistes de les Balears ens adherim a la proposta del partit. Nosaltres hem posat propostes damunt la taula.

El PSOE fins fa poc reconeixia el dret d’autodeterminació dels pobles. Per què ja no ho defensa?
—Som a l’any 2019. La proposta del PSOE és valenta i aporta més solucions que cap altra i crec que serà validada. Que en altres moments hi hagi hagut unes altres posicions… Bé, ara som on som. I hi ha això.

Francina Armengol i més membres històrics del PSIB han defensat públicament el federalisme. Ara aquesta proposta tampoc no apareix al programa del PSOE. Per què?
—El programa electoral parla de Santillana del Mar i de Granada, on hi ha una reflexió sobre el projecte federal. Les nostres propostes augmenten l’autogovern i van en aquesta dinàmica federal. Jo no sé què diuen per a Catalunya el PP o Cs, però crec que és un 155 permanent. Nosaltres hem estat capaços de fer un seguit de propostes. Potser no agradaran a una part de la societat catalana, però són les nostres i són tan respectables com les que defensen unes altres vies.

Irene Lozano, secretària d’estat d’España Global, va comparar l’1-O amb una violació. Res a dir?
—Crec que ella mateixa es va disculpar.

Què us sembla que Oriol Junqueras o Jordi Cuixart o Jordi Sànchez, o Josep Rull o Jordi Turull siguin a la presó?
—Quan hi ha una situació que en l’àmbit polític no s’aborda i es deixa en mans de la justícia es produeixen aquestes situacions. I això és per una mala gestió política.

Però no creieu que haurien de ser al carrer?
—No em toca a mi de fer un judici paral·lel. Crec que he estat bastant clar. Aquesta situació la vivim tots.

S’ha aprovat el règim especial de les Illes Balears amb crítiques de Més, que és al govern i que no el considera prou potent. Què hi guanyen les Illes, amb aquesta aprovació?
—Té quatre potes. La part de la insularitat ens posa en la mitjana. La part de transports ens permet de fer més inversions de connectivitat entre illes i amb la península. Ens permet de consolidar el 35% i el servei públic. La tercera pota seria la qüestió de l’energia, que ens serveix per a fer una transició de manera més ràpida. I la part fiscal no es va poder aprovar per decret llei però ho podrem fer la legislatura vinent. Si ho sumes tot són gairebé 400 milions anuals. Es pot millorar i es pot continuar negociant però no es pot aconseguir tot. La posició d’alguns partits dient que és paper banyat fa mal a les Balears, no al PSIB-PSOE. S’ha de ser una mica més just.

Els partits sense obediència estatal diuen que no defensau els interessos de les Balears al congrés espanyol. És cert?
—És la seva raó d’existir. Però no és cert. Ho demostra el fet que Coalició Canària s’ha molestat amb l’aprovació del nostre règim especial. No ho hem fet tan malament. Per cert, el PP també va votar aquest règim fiscal. Quan aconseguim coses positives també s’ha de dir.

Acabam amb algunes qüestions de caràcter més personal. Sou l’únic candidat de les Illes Balears que repetiu al congrés espanyol. Per a qui no us conegui, qui és Pere Joan Pons?
—Som una persona que va arribar al congrés espanyol l’any 2016. He fet feina al món de la cooperació, de la comunicació i del periodisme a fora de l’estat. Tenc una voluntat transformadora. He format part d’una ONG que ara es dedica als microcrèdits. Som una persona bastant senzilla. M’agrada llegir, m’agrada el jazz i m’agrada moltíssim el cinema. Som futboler i també m’agrada el bàsquet. I esper repetir com vaig fer a Berlín i ser a la final de Madrid. Som del Barça.

I qui és el Messi de la política?
—Messi és incomparable. És a un altre nivell.

Sou cinèfil. Quin títol de film posaríeu al moment polític actual?
—Hi ha un film d’Antonioni que es diu Blow-Up. Som en aquest moment d’explosió.

Com valoreu la imatge internacional de l’estat espanyol?
—Som en un moment de crisi política profunda. I això es percep. Jo som el president de la delegació espanyola a l’assemblea parlamentària de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i és cert que hi ha una observació. Hi ha preocupació i interès. No tot s’ha fet bé, ni tot malament. Crec que si el PSOE hagués governat no hauríem arribat fins aquí.

Hi ha analistes que situen el començament del conflicte actual en la promesa incomplerta de Zapatero amb l’estatut d’autonomia. I el 2010 amb la primera gran manifestació independentista. No governava el PP, encara.
—De raons, n’hi ha moltes. Jo crec que d’abans i tot. És una situació polièdrica. És bo de tenir sentit de l’humor. L’altre dia mirava ‘Polònia’ i feien broma sobre algunes decisions que s’han pres a Catalunya. Hem de reflexionar tots plegats.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb