La crisi migratòria sembla un problema del passat, els mitjans han deixat de cobrir-la amb la dedicació que van mostrar el 2015 i la preocupació social pels refugiats ha disminuït considerablement. Però mentre això passa, el vaixell de l’ONG Proactiva Open Arms continua navegant per la Mediterrània central, en les aigües que hi ha entra Malta, Itàlia, Líbia i Tunísia, ajudant a salvar vides de refugiats que proven d’arribar a Europa. Ho fa enmig de moltes dificultats perquè Europa ha girat del tot l’esquena a aquesta crisi humanitària i Espanya i Itàlia els amenacen amb sancions i detencions –com va passar recentment a la capitana del Sea Watch 3, Carola Rackete.

Òscar Camps, fundador d’Open Arms i a qui el Parlament de Catalunya acaba de guardonar amb la Medalla d’Or, explica en aquesta entrevista a VilaWeb les dificultats que ha tingut l’ONG. Aquest últim mig any, el Ministeri de Foment espanyol ha mantingut l’embarcació blocada al port, cosa que els ha afectat econòmicament. Finalment, al juny, Open Arms va desobeir la prohibició i va salpar al lloc que li pertocava.

Fa disset dies que vau sortir de Nàpols per tornar a salvar vides al Mediterrani, tot i lamenaça del govern espanyol. Què heu fet, aquests dies, i per quina zona sou?
—Ja fa més de dues setmanes que el vaixell de l’Open Arms és al Mediterrani central. I en aquests dies, hem atès i salvat 114 persones. No totes les hem salvades nosaltres sols, en alguns casos hem col·laborat en el salvament. Quan fem un salvament, la primera cosa que fem és atendre’ls, és clar, i paral·lelament activem les administracions corresponents perquè vinguin a responsabilitzar-se’n. És com si fóssim al sud d’Espanya i ens trobéssim una pastera. L’atendrem, però truquem a Salvament Marítim perquè es facin càrrec de la situació, perquè li toca.

Perquè la gent ho entengui: ara mateix quins són els fluxos migratoris més importants que hi ha a Europa?
—Hi ha tres punts pels quals es mou el corredor migratori d’Europa. El més important ara no és el sud d’Espanya ni Itàlia, sinó Grècia. Novament, són les illes gregues les que reben més pressió migratòria. Vénen de Turquia, però procedents d’arreu del món: sirians, afganesos i subsaharians que també fan aquesta ruta. Són rutes migratòries que estan establertes de fa segles, no són pas d’ara. Són més recurrents o menys segons del moment històric. Però la més mortífera és la ruta del Mediterrani central.

És on sou ara.
—Sí. Surten de Líbia i Tunísia en direcció cap a Malta i Itàlia. És la més mortal per les condicions de la mar i perquè s’han de recórrer gairebé tres-cents quilòmetres. És com anar tres vegades a Mallorca, però amb unes condicions molt precàries i un estat de la mar que pot variar amb rapidesa. I aquestes embarcacions no superen les onades de metre i mig, són molt vulnerables. Però l’autèntica feblesa d’aquesta zona del Mediterrani és que són aigües internacionals, de manera que no hi ha cap operació civil ni militar de salvament. Al sud d’Espanya, hi ha les anomenades aigües compromeses, és a dir, la meitat són d’Espanya i l’altra meitat són del Marroc. A la ruta grega, la meitat de les aigües són de Grècia i l’altra de Turquia. Entre Itàlia i Líbia no passa igual, no hi ha aigües compromeses. Les primeres dotze milles corresponen a un país, però la resta són aigües internacionals.

Aquí és on els països es traslladen les responsabilitats.
—Sempre es traslladen les culpes. Va passar en aquell naufragi de més de quatre-centes persones el 2013, a la costa de Lampedusa. Hi ha un enregistrament en què apareix un metge sirià que demana ajuda a Lampedusa, però és en zona maltesa, tot i ser més a prop de Lampedusa. I tant Malta com Itàlia es treuen de sobre la responsabilitat. I al final el vaixell va bolcar… Per aquest motiu, nosaltres hem decidit que el salvament no és un objectiu per a Open Arms, sinó que protegim per presència. Nosaltres, essent allà, fem que les administracions es belluguin, perquè portem periodistes a bord i donen fe de què passa, i a més a més protegim la vida d’aquestes persones i defensem els seus drets en aigües internacionals, perquè ja han estat vulnerats. Els diem migrants quan són en aigües internacionals, i això és una contradicció. No poden ser migrants si són en aigües internacionals, perquè no són de ningú. En tot cas, són vides en perill. Per tant, ja se’ls vulneren els drets perquè els etiquetem de manera tendenciosa. I molts d’ells són sol·licitants de refugi, però no poden fer-ho. I us diria que tots els qui fugen de Líbia poden sol·licitar refugi perquè surten d’un país en guerra.

Però en molts casos no poden arribar a exercir aquest dret perquè no poden arribar al país de destinació.
—Perquè, lamentablement, no existeixen vies legals i segures per a exercir aquest dret. Prenent aquesta determinació, Europa ja vulnera els drets de milers de persones. Això que fa Europa és lliurar la qüestió migratòria al crim organitzat. A través d’Itàlia paga a milícies líbies perquè bloquin aquestes persones que volen sortir de Líbia, que són tancades en camps de detenció completament il·legals. Ho han denunciat l’ACNUR, l’ONU, i la mateixa Unió Europea reconeix que es vulneren els drets d’aquestes persones, perquè hi ha violacions, extorsions i esclavitud. Líbia, ara mateix, és una gàbia pagada i finançada per Europa. I a sobre els donem diners, vaixells i formació perquè surtin a aigües internacionals i interceptin les pasteres que hi ha en aigües internacionals, per la força i contra la seva voluntat, i les retornin a un país en guerra del qual fugen. En tot aquest procés es vulneren, com a mínim, quatre convenis internacionals. Europa tapa tot això perquè vol convertir la Mediterrània en el triangle de les Bermudes.

Posem el focus en el govern espanyol, perquè Foment us va amenaçar que si fèieu tasques de salvament, podia imposar-vos multes de 901.000 euros. Per què creieu que ho fan?
—Això no és cap iniciativa de Pedro Sánchez. És una directiva de la Unió Europea que diu que hem de deixar de salvar, que hem de deixar de facilitar a aquestes persones l’arribada a Europa. Però cadascú, cada país, ho fa com li sembla. Salvini, com que és un bufó, s’inventa la seva obra de teatre i diu que tancarà tots els ports perquè sap que té el suport d’Europa en una part del discurs. No en aquest, sinó en allò que representa, que és dificultar l’arribada d’aquesta gent tot fomentant i instrumentant un país en guerra.

Això va d’acord amb el discurs de Salvini, però no pas amb el d’un PSOE que diu que treballa pels drets de les persones. Us ha decebut Pedro Sánchez?
—Per descomptat. És clar que el govern socialista ens ha decebut. De fet, vam començar una col·laboració amb el seu govern l’estiu de l’any passat a la frontera sud aprofitant que el flux migratori havia crescut. Però això no devia agradar a una part del govern de Pedro Sánchez, que va intervenir i va blocar aquest conveni.

Un aclariment. Tècnicament, per què Espanya no us dóna el permís per a fer tasques de salvament?
—No hi ha cap motiu tècnic. Hi ha limitacions en la nostra navegació argumentant que no podem fer salvaments pel nostre compte. Per això em pregunto: a qui se li ha de demanar permís per a salvar una vida? Ells argumenten com ho fa Salvini. Activen la maquinària administrativa de la qual disposa un govern i provoquen embolics burocràtics. Havent-me lliurat aquest advertiment, em posen en un parany que em fa entrar dins d’una maquinària que em pot blocar administrativament el vaixell el temps que ells creguin convenient. I com que són els responsables de l’administració, poden allargar-ho tant com vulguin. I això té un nom, que és prevaricar, perquè utilitzen la maquinària administrativa per a un benefici obscur. No puc demostrar-ho, però ho denunciarem quan toqui. No emprenen la via judicial perquè hi ha separació de poders i el dret marítim no els deixaria anar més enllà.

Creieu que, tard o d’hora, us pot passar com a Carola Rackete?
—No sé si tindran el valor de detenir-nos. No sé si seran capaços de fer-ho. És molt fàcil dir-ho amb un paper i intimidar-nos… Ens han intimidat de moltes maneres. Ens ha intimidat la fiscalia italiana, el fiscal de Catània antimàfia, durant dos anys; ens han intimidat investigant actuacions; han volgut buscar com aturar-nos, primer amb una campanya de desprestigi que va començar Fabrice Leggeri, director de Frontex, dient que facilitàvem el tràfic i hi ajudàvem, que érem l’efecte crida. També van finançar un grup d’extrema dreta que ens perseguia amb un vaixell pel mar difonent difamacions contra nosaltres i al final es va saber que el capità estava denunciat per tràfic de persones i d’armes. Van abandonar el vaixell a Barcelona i ningú no l’ha inspeccionat. En canvi, el vaixell de l’Open Arms és el més inspeccionat del Mediterrani, i no l’han pogut aturar.

La justícia italiana no ha trobat cap fonament legal per a detenir Rackete. Us preocupa que a l’estat espanyol la justícia sí que us pugui trobar res?
—No, no em preocupa. Jo ho he dit molt clarament: si m’han de tancar a la presó per salvar una vida, no ens ho pensarem, abans salvarem una vida i ja anirem a la presó. D’això ja n’he parlat amb la meva mare i la meva família, i tots m’han dit el mateix: Òscar, de la presó se’n surt, del fons del mar no; per tant, si has de salvar, salva. I això farem. Quan tu veus una persona que s’ofega, i n’he vist massa i no les oblidaré mai a la vida, l’última cosa que penses és que salvar-la et pugui portar conseqüències. Quan veus un nen a qui li surten bombolles de la boca oberta, que només gesticula perquè la mare l’ha hagut de deixar anar perquè ja ha perdut el coneixement, tu vas a buscar el nen i el treus de l’aigua. Però aquesta no és la imatge que té Pedro Sánchez del que passa al Mediterrani. En té una altra de molt més burocràtica i viu en una bombolla on no li arriba la pudor de mort que fa una pastera. I això li permet de fer un piulet el dia del refugiat mentre té l’Open Arms blocat, blocat per anar a salvar. Si ho fas, ho fas sabent que aquesta decisió comportarà morts. Per això li vaig escriure un piulet demanant-li: ‘Pedro, quants morts valen un vot?’

I què us preocupa?
—Em preocupa la persecució que es pugui fer al capità i a la tripulació. Per això he embarcat uns dies, perquè com a director de l’organització sóc l’armador del vaixell, i intento de treure una mica de responsabilitat legal cap al pobre capità, que ell s’hi juga la titulació. Que potser haig de fer front a una multa milionària? No ho sé, som una organització molt petita i mai no sabem ni com acabarem el mes. No tenim milers de socis, com Greenpeace o Metges Sense Fronteres, que no sé on són i aquí ens podrien donar un cop de mà. Necessitem el suport de la ciutadania, necessitem donacions. I últimament no les tenim perquè hem estat aturats molts mesos i això ens ha perjudicat. Aquesta aturada no era només perquè no rescatéssim, cercava la nostra ruïna econòmica.

Ho creieu?
—Home, i tant! Ens van aturar sis mesos amb aquest propòsit. Durant aquest temps han mort més de cinc-centes persones.

L’estat espanyol és tan repressiu com la Itàlia de Salvini?
—He escrit piulets dient que Espanya es comporta pitjor que Itàlia. La persecució i les multes d’Espanya són molt més cares. Jo prefereixo que m’aturi Salvini, a qui pagaré 50.000 euros de multa, que no pas Espanya, que em farà pagar 900.000 euros. I a veure què farà amb el capità. Seran capaços de fer-ho? No ho sé, però ho han escrit.

Ara lOpen Arms és en aigües territorials italianes. Per què no actua, Salvini, com tantes i tantes vegades ha amenaçat de fer?
—Salvini fa el seu paper cap a la seva galeria, cap als seus electes i diu que tanca els ports. Ell volia la fotografia de la Carola emmanillada, però la Carola no podia ser emmanillada perquè va fer allò a què el dret marítim l’emparava, que era entrar a port en un una situació d’emergència. Salvini ha venut la seva història i els seus mitjans li l’han comprada. I Espanya ha utilitzat el discurs de Salvini per blocar-nos, perquè va dir que com que Itàlia i Malta no ens deixarien entrar si salvàvem, quedaríem al mig del mar i hauríem d’anar cap a Espanya posant en perill la seguretat de les persones que portàvem a bord; perquè el nostre vaixell no és de passatge. Llavors què, aquesta gent estarà més segura morta al fons del mar? Tot és una contradicció. Però ningú no veu que això va passar en període electoral. Això va passar en un període electoral en el qual al govern espanyol no li convenia que Open Arms fes desembarcaments a Espanya tan multitudinaris i tan mediàtics. I mira que a Espanya hem desembarcat només tres-centes persones tres vegades. Tres-centes! I per la frontera sud han entrat seixanta mil persones. Que això que hem fet nosaltres és simbòlic, però ha tingut un impacte mediàtic que l’han utilitzat molt bé els partits xenòfobs i d’extrema dreta per acusar el govern de ser tou amb la immigració. Resumint: si l’Open Arms salva, no donarà vots, en restarà. Per tant, atureu-lo com sigui, collons.

Però després de les eleccions espanyoles us autoritzen d’anar a Grècia i portar-hi material humanitari.
—Jo em pregunto si és que hi havia algun ajuntament del PSC on perillava l’alcaldia pel tema del 155 i el blocatge de l’Open Arms. Perquè hi havia ajuntaments que estaven al límit. Potser sí que tenir-nos retinguts restava vots, perquè a Catalunya ens estimen molt. El PSC tampoc no entenia per què es blocava l’Open Arms. Jo crec que algun alcalde del PSC potser va trucar a Foment.

Ara es negocia una investidura. Us agradaria que Podem actués com va fer Marta Sibina en la votació del pressupost, que va votar en contra perquè s’impedia a l’Open Arms de salpar.
—És clar que m’agradaria. I no només Podem. No pot ser que rebem multitud de premis de jutges, de fiscals, d’advocats, de representants del dret marítim de tots els països, que siguem premi Ciutadà Europeu 2016 de l’eurocambra, que jo sigui nomenat Català de l’Any i que, de sobte, siguem el terror del mediterrani. Què passa, aquí? Som els mateixos. Com és que ha anat tan bé, aquesta campanya de desprestigi tan ben organitzada per a criminalitzar-nos i que es qüestionés el que fem? Si l’única cosa que fem és protegir la vida humana al mar, fent servir amb una mà el dret marítim i amb una altra el Conveni SAR. El govern espanyol no ens ha aturat encara perquè sap que no pot. Perquè estem seguint el reglament al peu de la lletra. Per això l’única cosa que poden fer és tenir-nos aturats el temps que ells vulguin amb barrabassades administratives, i això és la mort de l’organització. Perquè si no sortim al mar, la gent no ens fa donacions.

Dissabte hi va haver una manifestació a Barcelona en suport a Open Arms i ‘contra la criminalització i la persecució de les organitzacions que lluiten per salvar vides al mar Mediterrani’. Creieu que hi ha hagut un desinterès creixent cap a la crisi migratòria?
—Nosaltres hem intentat mediatitzar aquesta situació, i crec que ho hem aconseguit. Apareixent als mitjans, fent campanyes, activisme, manifestant-nos, salvant, desobeint… I això és el que toca fer, continuar mediatitzant la causa. Qui posa el debat polític sobre la taula és la Carola, és Open Arms i són totes les organitzacions que forcen un debat polític i perquè hi intervingui Angela Merkel i digui a Salvini que què fa. Però com que els polítics no són capaços de fer-ho, els activistes continuarem fent això. O acabarem a la presó o arribarem a forçar el debat perquè es recondueixi aquesta situació. I quan es recondueixi la situació, nosaltres ja no farem falta perquè hi haurà una operació com Marenostrum o Sofia, que ara no hi són.

La responsabilitat és només dels polítics?
—No, i dels europeus. Ens deixem portar per una manipulació. Els professionals com vosaltres també us heu de posicionar. Tots tenim una responsabilitat. És que són vides! Feu memòria. L’Holocaust va ser legal, l’esclavitud també, l’Apartheid també… Els qui defensaven els negres eren criminalitzats, i els qui amagaven els jueus, i els qui defensem els drets humans avui som criminalitzats davant de tothom. D’aquí a unes dècades, ens preguntarem què feia Europa, què fèiem els europeus… Ens han disparat, ens han amenaçat, ens han segrestat, ens persegueixen… Només falta que em posin plutoni en un cafè. Que jo només vull salvar gent! Hi ha qui es pensa que això només els passa a uns ‘pobres negrets’ que volen sortir d’allà per prendre’ns la feina i llavors delinqueixen. Però el problema de fons és que els estats vulneren els nostres drets. Ve un 1-O i ens hem de posar les mans al cap, o a Múrcia, que la gent ha d’acabar a garrotades perquè soterrin un TGV… On són els drets? Penseu que defensem els drets d’aquests ‘negrets’? No, defensem els nostres drets, que ens els vulneren! Tenim presos polítics. Què passa? Que no veiem que ens prenen els drets que ens han costat vuitanta anys i milions de morts? La gent es pensa que això ens sortirà gratis? Això ens passarà factura. Nosaltres intentem despertar, però som molt petits. Fem tant com podem, i diuen que qui fa el que pot, no està obligat a més.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb