Míriam Nogueras: “Hi ha un rum-rum dins el PSOE sobre la via Starmer”

“La carrera política de Sánchez està acabada. Ja està, ja no té gaire recorregut més”, diu la portaveu de Junts al congrés espanyol, Míriam Nogueras, en aquesta entrevista amb VilaWeb. Parlem de la nova proposta que van llançar el dia de Sant Joan, l’anomenada via Starmer, en al·lusió a l’ex-primer ministre britànic Keir Starmer, que va dimitir fa poc perquè el Partit Laborista pugui elegir un nou ocupant del número 10 de Downing Street. Nogueras explica que és una proposta no pas adreçada a Sánchez, sinó al PSOE, perquè mediti si no li convé deixar caure Sánchez, tenallat per molts casos de corrupció, i poder sobreviure com a partit.

—Per què heu proposat ara la via Starmer?
—Ja fa més d’un any que vam registrar una proposta de qüestió de confiança, perquè Sánchez retés comptes, sobretot amb nosaltres, per saber què s’havia complert i què no s’havia complert. Moltes de les coses importants que s’havien de fer no es feien, per això vam llançar aquella proposta. Al cap d’uns quants mesos hi vam trencar la relació perquè van continuar incomplint els acords. És cert que el mateix dia del trencament van activar la ponència de la llei contra la multireincidència, que s’ha acabat aprovant, i van resoldre el tema del Verifactu, el del finançament dels ajuntaments…

—Però eren només alguns moviments…
—És aquesta manera de fer de Madrid, de donar-te un caramel·let perquè tornis al lloc on eres. Doncs no: si tanques un acord, el compleixes íntegrament. I fa un parell de mesos li vam demanar directament que convoqués eleccions, perquè als incompliments amb Catalunya s’hi afegien tots els casos de corrupció que l’envolten, que són cada vegada més i més grossos, i més injustificables per part seva. I ens vam esperar fins dimecres, perquè feia setmanes que havia anunciat aquesta compareixença.

—Fa temps que pensàveu en aquesta via?
—Ja feia temps que maduràvem la via Starmer, perquè l’anàvem seguint, fins que va dir que no pensava convocar eleccions. I ha estat una coincidència que just aquesta setmana Starmer hagi anunciat que s’apartava. Això reforça molt aquesta via, que és democràtica, que és legítima i que, a més, utilitzen països de l’entorn. Hi han recorregut França, Irlanda, Escòcia, Portugal i ara, aquesta setmana precisament, Starmer al Regne Unit.

—I ara és el moment?
—És que ara la situació és de blocatge absolut, és insostenible, ja no sols per tot el tema de la corrupció, que és terrible: que deleguis una part molt gran del poder del teu partit a un personatge que ha estat condemnat a vint-i-quatre anys de presó per corrupte és molt bèstia. Per molt que Sánchez no sabés realment què feia –personalment penso que sí que ho sabia–, era responsabilitat seva. El poder, l’hi vas delegar tu, i tu ets el responsable màxim de tot això.

—De què serviria la via Starmer?
—Soluciona dues coses, i m’estranya que no l’hagi proposada cap més partit abans. Si s’apliqués aquesta via, el president Sánchez s’apartaria del poder, amb la condició que el substitueixi algú altre que sí que compleixi acords. Els set diputats de Junts volem tornar a casa amb els deures fets i amb la feina feta. I la feina feta són els acords que es van tancar i que no s’han complert: el català a Europa, la llei contra les ocupacions, els autònoms, treballar pel reconeixement nacional de Catalunya… Si hi ha algú disposat a complir aquests acords que es van tancar amb el PSOE, doncs meravellós. I la segona qüestió: no passa l’extrema dreta. Perquè una de les coses que més em fascinen és que tot el bloc d’esquerres espanyoles, inclosa Esquerra Republicana, cada dia s’omple la boca de frenar la dreta. I de què serveix? Perquè el fet que Sánchez no compleixi fa gran la dreta; que vagin sortint casos de corrupció, fa gran la dreta; que l’esquerra espanyola no faci sinó dir que cal frenar la dreta, només fa gran la dreta. Si Sánchez s’aparta i es desbloquen coses, ho poses més difícil a la dreta perquè creixi. Per tant, si apliques la via Starmer, no entra l’extrema dreta.

—Com a mínim de moment.
—Avui no entra. Som els únics que hem posat damunt la taula una opció que fa que es compleixi amb Catalunya i que frena l’extrema dreta. No sols això. Perquè tindríem eines com les competències en matèria d’immigració, el català oficial a Europa, una llei contra les ocupacions, una llei per als autònoms… Si tenim tot això, trenquem molt el relat de l’extrema dreta. Perquè l’extrema dreta s’aprofita del malestar general que hi ha.

—Quin perfil hauria de tenir aquest president temporal?
—Si es decideix de tirar endavant aquesta via, ja parlarem de noms. Ara mateix crec que és un error pensar-hi. Però sí que és veritat que només hem posat una condició: si s’ha d’investir algú, ha de complir amb Catalunya. Ja està. Si hem de posar algú al govern espanyol perquè continuï fent el mateix, no serà investit. Però primer hauria de plegar Sánchez.

—I ell ja ha dit que no.
—Ell va voler minimitzar molt l’efecte de la via Starmer. I avui ha sortit el [ministre] Puente a dir que el seu referent era Sánchez. Ells fan exactament allò que va fer Starmer quan li van dir que s’havia d’apartar: oposar-s’hi, negar que ell fos el problema i el seu entorn al partit, doncs també. Però amb el pas de les setmanes, tot això va canviant, que és el missatge que donem avui. La reacció del PSOE és natural. Quan et diuen que ets el problema, la primera cosa que fas és negar-ho. Aquí és on es troba avui Sánchez, però això no ho ha de decidir ell, sinó els socialistes. I el PSOE ha de meditar si aquesta via és una opció. Jo crec que és l’opció.

—Sabeu si dins el PSOE hi ha gent que ho veu bé?
—Directament, no n’he parlat ni en parlaré amb cap socialista, però sí que hi ha un rum-rum dins el PSOE. I no és d’ara.

—D’interès per la via Starmer?
—Sí, perquè al capdavall les enquestes, les més diables o menys –i no parlo del CIS–, diuen que el PSOE rebrà una bona patacada. Si això és així, Pedro Sánchez ja no podrà tornar a ser candidat. Per tant, la carrera política de Sánchez està acabada. Ja està, ell ja no té gaire més recorregut. Però sí que en té un partit com el PSOE, se suposa. I sí que arriba, sonen cants de sirena.

—Algú de Junts ha parlat amb gent del PSOE per copsar aquest rum-rum?
—No, us asseguro que a Junts hem anat madurant aquesta proposta sense fer una valoració de com la veuen els altres partits, sobretot el PSOE. Nosaltres hem acabat posant damunt la taula una carta que al PSOE hi havia gent que ja es mirava. Això s’ha d’anar coent, el PSOE ha de meditar i d’aquí a un temps haurà de prendre una decisió.

—I si Sánchez no es mou? I si va passant el temps i no es mou? Què fareu?
—Crec que aquesta proposta, precisament, és l’única que ja no depèn d’ell. Per això poso molt el focus en el PSOE. I que no vol dir que hagi de ser del PSOE, el candidat.

—Pot no ser-ho?
—Sí, a diferència del parlament, no cal que sigui diputat. La persona ha de ser algú que compleixi. I és una carta que té el PSOE, no pas Pedro Sánchez. Perquè, al capdavall, Pedro Sánchez és el gran perdedor d’aquesta proposta, perquè és qui ha de fer un pas al costat. Si al final el PSOE decideix que Sánchez s’ha d’apartar, Sánchez tot sol no podrà resistir. Si Sánchez aguanta és igual, és una decisió que depèn del PSOE.

—Però segurament a la tardor Sánchez presentarà pressupost.
—Cada any diuen que presentaran pressupost i no ho acaben fent. Però ara crec que sí que el presentaran sabent que no tirarà endavant, només per a allargar la legislatura. Això els donarà sis mesos d’aire, perquè primer s’hauran de fer les votacions del sostre de despesa, que crec que serà aquest juliol, i després presentaran la llei de pressupost… Amb tot això, a l’octubre o al novembre es votarà la totalitat, decaurà el pressupost i convocaran eleccions al febrer o març, que és la data que va sonant. Pràcticament ja s’haurà acabat la legislatura, tres mesos abans.

—Una cosa que podria passar abans és l’encausament de Pedro Sánchez. Si això passés, pensaríeu en una moció de censura?
—Com que hi pot haver tants factors, ara mateix per a nosaltres l’objectiu és que Sánchez plegui. S’ha parlat molt de la moció, però no hi ha ni una sola moció damunt la taula. Feijóo va concedir una entrevista a Telecinco fa dues setmanes i va dir que havien de sortir moltes sentències i molta informació abans, i que “els espanyols han de saber tot allò que hi ha”, i que presentar ara una moció de censura faria que tota aquesta informació que ha de sortir, que afecta directament el PSOE i Sánchez, quedés tapada. Ells no volen que es tapi. Per tant, no hi haurà una moció de censura, no la presentaran a curt termini.

—Però, perquè la gent tingui clara la vostra posició: si es presentés una moció de censura del PP i Vox…
—Per nosaltres, Vox és una línia vermella. Sempre.

—Quina relació teniu amb el PP? Us han demanat de parlar, després d’aquella crida de Feijóo?
—No, és que el dia que va fer aquella crida, a mi em va sorprendre que la notícia fos aquesta. Perquè en aquella mateixa entrevista va dir que si ara féssim una moció es taparia tot allò que ha de sortir. Però a vegades, de Madrid estant, la premsa espanyola deixa anar allò que l’interessa. No hi ha hagut res més perquè ni a ells els interessa.

—Per acabar, què us van semblar les paraules de Rufián sobre Junts i Gonzalo Boye?
—Crec que ho ha de respondre Esquerra, perquè ell n’és el portaveu. M’agradaria saber què en pensa Esquerra Republicana o què en pensa Junqueras, de les paraules de Rufián cada setmana al faristol. Per començar, l’única paraula que diu en català és “Junts per Catalunya”. I ahir, que era la diada nacional dels Països Catalans, no va ni dir “bon dia” en català. No va dir ni una sola paraula en català.