El batlle de Manacor, Miquel Oliver (Més per Mallorca), va gosar criticar els avantatges polítics i legals que ha rebut l’Acadèmia Rafa Nadal, construïda a Manacor, sense calcular que rebria una onada de crítiques. El tennista va respondre a Oliver amb una carta, a continuació la premsa s’hi va abraonar i Ciutadans i PP van activar una campanya contra ell per polititzar la polèmica. Oliver atén telefònicament VilaWeb per a explicar la seva versió dels fets. Referma que s’ha dissenyat una llei a mida per a Rafa Nadal i la seva família, i dues vegades: primer, per a construir l’Acadèmia Rafa Nadal i després per a explotar-la turísticament. Però lamenta que la seva crítica s’hagi barrejat amb la política.

Us ha sorprès la reacció de part de la premsa espanyola per haver criticat Rafa Nadal?
—M’ha sorprès i m’ha decebut, perquè algú que critica això que vaig dir ho fa perquè no ho ha llegit o no ho ha entès, o bé perquè vol fer una interpretació i utilització de les paraules que vaig dir. En realitat, en aquella entrevista d’El Confidencial vaig mirar de transmetre que tothom havia de ser igual davant la llei i davant les seves obligacions. També m’ha decebut molt perquè la premsa i alguns partits nacionalistes espanyols han utilitzat la figura de Rafa Nadal per anar contra un nacionalisme o, una vegada més, contra les meves idees.

La vostra ideologia independentista ha estat pólvora de mitjans i partits, voleu dir?
—Sí, de fet, en una de les entrevistes que vaig concedir a un mitjà espanyol el cap de setmana, em van demanar unes quantes vegades quina era la meva ideologia. Jo vaig respondre que això no tenia res a veure amb igualtat de les persones davant la llei. Han utilitzat Rafa Nadal per atacar uns ideals. I això és una pena, perquè cal recordar que Nadal, temps enrere, va participar en una campanya de l’Obra Cultural Balear en defensa del català a les Illes, i també en una altra de l’OBC per a fomentar la llengua. Estic convençut que en Rafa Nadal s’ha trobat en una batalla política que no volia ni calia, i els partits espanyols l’han utilitzat com ariet de la seva figura per anar contra una ideologia, una manera diferent de pensar.

La carta que us va enviar Nadal l’esperàveu?
—El cas curiós és que la carta només la va enviar a tres mitjans locals del municipi, concretament dos de paper i un de digital. Per tant, crec que la seva intenció no era magnificar-ho sinó evitar que sortís del municipi, cosa que no passat. I de fet crec, encara que no en tinc confirmació, que la carta no l’ha escrita ell sinó que ha obeït a una estratègia d’atac. No sé qui l’orquestra, però no quadra amb la seva manera d’actuar fins ara. A títol jocós, i tenint en compte la meva admiració cap a Rafa Nadal com a persona i tennista, és com si a un catòlic envia una carta a Déu. Bromes a banda, sí, la carta em va saber greu.

A l’entrevista dèieu que Nadal no havia pagat l’IBI, però ell a la carta que us va enviar responia que ho havia fet tan bon punt l’ajuntament li havia demanat. Per què vau dir-ho, si els pagaments ja estan al dia?
—El govern del PP no havia fet els tràmits per a demanar l’IBI al centre de tecnificació de Rafa Nadal. I ha estat quan hi ha hagut un canvi de govern que parlam d’aquesta necessitat, perquè els contribuents siguin tots iguals i tothom pagui allò que li toca. Però és important de saber el context en què explic això. Ho explic en una entrevista en què em demanen si quan vaig arribar a l’ajuntament fa poc, el mes de juny, em vaig trobar amb una resolució provinent del parlament. Segons aquest document, l’Ajuntament de Manacor acceptava l’ampliació del Centre de Tecnificació i en permetia un ús turístic, i que es pagassin uns imposts adients amb aquest fet. Jo vaig signar la tramitació perquè era un mandat legal de la llei d’habitatge, encara que no hi estigués d’acord. Aquest era el motiu de la trucada de l’entrevista, que vaig lligar amb un altre fet important, que és que quan es va aprovar la llei que permetia la construcció del Centre de Tecnificació, adduint l’interès general i a mida per als Nadal, tampoc no van haver de pagar imposts a l’ajuntament en concepte de construcció. Pujaven a 900.000 euros. Quan veus aquestes coses, les comences a explicar i, és clar, el periodista agafa la declaració on hi ha més tall.

S’ha fet una llei a mida.
—Ha tingut un seguit d’avantatges per a fer el Centre de Tecnificació, amb una llei durant el govern Bauzà, i ara referendada per un govern del PSOE que amb el suport del PI i el PP li dóna la possibilitat d’ampliar el centre. Com a urbanisme a la carta, ho hem criticat i sempre ho hem posat en qüestió.

Quan éreu batlle el 2015 el pare de Rafa Nadal ja us va venir a demanar ajuda, oi?
—Quan es va crear el centre, havia de ser únicament per a professionals, i al final s’ha convertit en un centre comercial i esportiu que el 2015 volia convertir les places residencials que tenia en places hoteleres. Això ho perseguia la família i l’entorn de Rafa Nadal. Per això el 2015, quan era batlle de Manacor, em van venir a veure, m’ho van demanar i volien que actuàs amb la Conselleria Turisme.

Quina relació hi tenen el jugador i la família amb el poble?
—Jo diferenciaria el jugador de la família. Quan parl de l’entorn de Rafa Nadal, em referesc als negocis que envolten en Rafa utilitzant la marca i el personatge. És un negoci nu i cru.

I el jugador?
—És com qualsevol ciutadà poc present al poble perquè té una activitat que no li ho permet. Però és cert que sempre té pot ve a Manacor, es relaciona amb els seus amics i amb una certa normalitat dins la mateixa activitat que desenvolupa. I com qualsevol personatge públic fa determinats gests quan arriben dates com ara Nadal i s’acosta a la gent de baix. I sé que fa feina per a gent necessitada a Palma i a Barcelona.

Llavors, per què li vàreu retreure que ‘la manacorinitat no es verbalitza, s’exerceix’?
—Perquè les empreses que hi ha al nucli de Manacor sempre han tingut en consideració d’adreçar-se a la societat i exerceixen la responsabilitat social corporativa. L’acadèmia sempre va dient que tot és beneficiós per a Manacor, però de moment només han exercit la manacorinitat per a justificar la seva activitat i poca cosa més. De totes maneres, estic convençut que en Rafa té bones intencions i consider que amb un entorn millor, els esforços que ha fet serien més beneficiosos per als manacorins i tothom podria sortir-hi guanyant, cosa que no ha acabat de passar.

Com heu explicat, primer es fa el centre de tecnificació i més tard es desenvolupa com un centre turístico-comercial. Creieu que això ja era la intenció inicial de la família?
—No ho sé, sincerament. Però tampoc no cal dir que aquesta gent tenen els millors assessors i els millors advocats, i a mesura que anaven veient com anava, també els devien dir que podien descobrir-hi més usos. Però no ho sé i no vull pensar tan malament.

Dieu que sabeu del cert que hi ha gent que no en surt contenta, de l’acadèmia. En un sentit laboral?
—Sí. De fet no hi ha un conveni col·lectiu d’empresa, no hi ha un conveni del sector de la pràctica esportiva, i hi ha un conjunt de negocis englobats dins el centre que no tots tenen possibilitat d’adherir-se al conveni col·lectiu. Sí que hi ha uns coordinadors i caps ben remunerats, però no tots els perfils són ben pagats, ben considerats i ben tractats.

Com a batlle, penseu que aquest centre esportiu i comercial és positiu per al poble?
—I tant, sí. L’acadèmia hi és, els negocis hi són, els treballadors hi fan feina i l’atractiu hi és i hi continuarà essent, però això no lleva com s’ha fet. No ha sorgit d’una tramitació ordinària. Quan es va construir, com qualsevol construcció a les Illes, tenia l’obligació de cedir el 5% dels terrenys urbanitzats a usos públics. I aquesta cessió no es va fer. Són errenys que serveixen per a fer escoles, infrastructures… Ni tampoc es van rebre els 900.000 euros del permís de construcció que he dit abans. I cal recordar que Rafa Nadal oncle era regidor del PP quan es va aprovar la llei.

I diputat al parlament quan es va aprovar la llei d’habitatge. Però no va assistir a la votació.
—Sí, és clar, és que no faltaria sinó. Ja seria ‘es colmo’, com va dir aquell.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.