Martín Pallín

Ahir el Tribunal Suprem espanyol va desencallar finalment el seu informe sobre els indults demanats per als presoners polítics, nou mesos després d’haver-los començat a tramitar. El Suprem, en un text contundent, refusa els indults, criminalitza l’1-O i retreu als dirigents independentistes la manca de penediment. Ara la pilota és a la teulada del govern espanyol, que haurà de decidir si concedeix els indults o no. Tanmateix, la dreta espanyola ha anunciat recursos a la sala tercera del Suprem, que hi podria dir l’última paraula.

Parlem amb José Antonio Martín Pallín, ex-magistrat del Suprem, sobre l’informe de Manuel Marchena i els seus companys de sala. Martín Pallín veu difícil que, si el govern espanyol justifica adequadament la concessió dels indults, la sala tercera del Suprem els pugui revocar.

La fúria de Marchena posa la base perquè els indults siguin impossibles | Anàlisi de Josep Casulleras

Quina valoració en feu, de l’informe del Tribunal Suprem espanyol?
—És dins la normalitat que hi hagi un informe de la fiscalia i del tribunal sentenciador, segons la llei de l’indult. Ara, aquest informe en concret és dins la més absoluta anormalitat. És un desenvolupament recalcitrant contra tota l’opinió de la judicatura europea. Alemanya, Bèlgica, Escòcia, el Tribunal de Luxemburg, el Grup de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides… s’han tancat del tot. Haurien pogut dir, amb tota la llibertat, que no concorrien raons de justícia, equitat ni utilitat pública per a concedir l’indult i haver tancat l’informe sense tota la faramalla de les 21 pàgines.

Us ha sorprès?
—La primera part és normal i ocupa un espai determinat, però després haurien pogut dir que ja van dictar sentència, que s’han mostrat contraris reiteradament als beneficis penitenciaris i que estimen que no concorren raons de justícia, equitat i utilitat pública per les raons reiteradament exposades. I haurien pogut acabar així.

I han trigat nou mesos.
—No és normal. S’han endarrerit notòriament.

Marchena i els altres magistrats s’han extralimitat en les valoracions polítiques que fan?
—Tenint en compte el contingut de la sentència i de les successives resolucions oposant-se al tercer grau, a les sortides del 100.2, etc… almenys han estat coherents.

El contingut de l’informe dificulta la concessió dels indults al govern espanyol?
—Si jo tingués responsabilitats de govern, de cap manera. El dret de gràcia no és controlable per ningú, i encara menys pel Tribunal Suprem. El Suprem compleix la missió d’informar i no té cap més potestat ni poder. Si al govern hi ha juristes, hi ha prou elements per a fer una resolució perfectament justificada. Adreçaria una pregunta als polítics, després d’haver vist l’espectacle del congrés. Que em diguessin si hi ha cap país, cap estat democràtic de dret, en què s’hagi condemnat la presidenta d’un parlament i uns membres del govern a tretze anys de presó. Ah, que em diguin per què no han condemnat els que van votar a favor de la independència, no entenc per què no! Si en troben un exemple, que ens il·luminin els pobres espanyols.

La dreta espanyola ja ha anunciat recursos contra els indults a la sala tercera del Suprem. Amb quins arguments podrien revocar-los?
—La sala tercera cometria una ingerència intolerable en el dret de gràcia si qüestionés la justícia, l’equitat i la utilitat pública d’aquests indults. Ara, si hi ha cap defecte de forma… el Suprem ha dit, amb tota la raó de món, que un indult no pot esborrar els antecedents penals.

Per tant, veieu improbable que la sala tercera revoqui els indults dels presos polítics si la Moncloa els justifica bé?
—Efectivament. Em semblaria una ingerència. El dret de gràcia no és sotmès a un control jurídic. M’imagino que els juristes que assessoren el govern donaran raons convincents. És una aberració parlamentària i perillosíssima per a l’estat de dret empresonar la presidenta d’un parlament i membres d’un govern per actes exclusivament polítics i inconstitucionals. Que quedi clar, tot el que feien era inconstitucional. Però el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals moltes lleis i no ha condemnat ningú a tretze anys.

Marchena va demanar l’opinió sobre els indults als presos polítics. És un tràmit no habitual. I fan constar a l’informe que els ha faltat aquesta informació.
—No és l’argument principal. Volen posar en relleu que no hi ha hagut penediment.

Aquesta manca de penediment que recull l’informe del Suprem tampoc no pot ser motiu de revocació?
—Home, si apliquen el concili de Trento… Però, si us plau, en quin país vivim!? Com es pot dir a un polític que no pot tornar a fer política si l’elegeixen els ciutadans? I la sobirania popular? Guaiti, Escòcia va perdre un referèndum i la senyora Sturgeon en proposa un altre. Per tant, em sembla una aberració jurídica impedir a un polític de repetir accions polítiques. Som en un país en què una colla de persones han d’estar tres anys i mig a la presó per un acte polític. Cada vegada tinc més consciència que m’he equivocat de país.

O el vostre país ha canviat aquests últims anys…
—Malauradament, no ha canviat tant, però vaja.

Si la Moncloa aprovés els indults, sortirien el mateix dia de la presó?
—Això ja és una qüestió administrativa. Dependria de la presó. Per norma general, tot allò que arriba a partir de les set del vespre no es tramita fins l’endemà.

Què us semblen les declaracions de Carlos Lesmes?
—El senyor Carlos Lesmes és de l’Opus Dei i potser conserva alguna cosa del Concili de Trento. A Europa deuen estar esmaperduts. Això què és!? Viuen en un món que no té res a veure amb un estat democràtic i de dret. Viuen en un record dictatorial i autoritari i no s’adonen que la democràcia no és així. Hi ha els tribunals belgues, alemanys, escocesos… A més, hi ha tres perillosíssims delinqüents, gairebé assassins, que són eurodiputats. Potser això hauria de fer reflexionar molta gent.

El Suprem també aprofita l’informe per a manifestar-se en contra de l’amnistia que reivindiquen els partits independentistes.
—Crec que l’amnistia s’ha de debatre. Una altra cosa és que la proposició de llei sigui refusada al congrés. No solament és adequada i possible una amnistia, és que és prevista per a casos com aquests. No afectaria sols els presos polítics, sinó també una multitud de batlles, membres de meses electorals, guàrdies civils acusats de violència als jutjats catalans… comprendria un període de temps del 9-N fins al 155 i afectaria tots els casos.

Respecte de la reforma del codi penal, seria una solució per als exiliats?
—Seria una solució per a tots, també tindria efectes retroactius. Siguem clars. Si és sedició, s’ha de castigar amb una pena greu. Una altra cosa és que en un país democràtic només hi hagi rebel·lió, desordres públics i desobediència. Jo eliminaria la sedició i deixaria aquestes tres escales. Aleshores, la pena per desordres públics i desobediència pot ser, per exemple, dos anys de presó. Una cosa més proporcionada.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.