Lluís Apesteguia: ‘El govern espanyol ha tirat per la via del xantatge als ajuntaments, és inacceptable’

  • Parlem amb el batlle de Deià, que anuncia que el municipi incorporarà els diners del romanent al pressupost, tot contravenint la decisió del govern espanyol

VilaWeb
Ot Bou Costa
06.08.2020 - 21:50

Lluís Apesteguia (Més per Mallorca) és batlle de Deià. El seu municipi ha estat el primer a abandonar la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) arran de l’acord entre aquesta entitat i el Ministeri d’Hisenda espanyol per a utilitzar el superàvit dels ajuntaments. La mesura, aprovada per la FEMP, s’empara en una llei aprovada per l’ex-ministre Cristóbal Montoro i estableix que els municipis que cedeixin el superàvit al Ministeri d’Hisenda espanyol podran utilitzar, entre el 2020 i el 2021, com a mínim, el 35% dels fons aportats. El ple de l’ajuntament aprovarà demà sortir d’aquest organisme i incorporar el romanent de 2,06 milions al pressupost municipal per a enguany.

Sou el primer municipi que anuncia formalment que no complirà la decisió del govern espanyol de quedar-se el romanent municipal.
—Avui al ple hem aprovat dues mesures que ja feia estona que meditàvem. D’una banda, protestar per l’acord que ha signat la FEMP amb el Ministeri d’Hisenda. Nosaltres rebutgem l’acord perquè pensem que el romanent municipal és dels veïns de cada municipi, perquè prové dels impostos que han de pagar els veïns, i per tant, han d’estar a disposició dels ajuntaments perquè els reverteixin en inversions i serveis. De fet, el pacte de govern entre PSOE i Podem, en el punt 9.8, ho deia explícitament. Nosaltres demanam allò que sempre hem demanat, que és allò a què s’havia compromès el govern de l’estat.

Però no ho ha complert.
—Ara el govern espanyol ha tirat per una altra via, la del xantatge als ajuntaments, i ens diuen: ‘Si voleu fer servir aquests romanents de tresoreria, primer me’ls heu de donar a mi, i jo us els aniré tornant i, a sobre, amb els anys –que al principi deien deu i ara diuen que poden arribar a quinze–us aniré dient amb què els podeu gastar i amb què no’. Això ho considerem inacceptable.

I la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) s’hi afegeix.
—No ho compartim, però entenem que el govern central, que mira per ell, faci aquesta proposta. El que no podem entendre, ni tan sols consentir, és que la FEMP, que hauria de vetllar per la defensa dels ajuntaments, ho hagi signat. I més, veient com s’ha fet el procés, sense tenir en compte les federacions territorials, sense obrir debats amb els ajuntaments i obeint a interessos de partit, com es va veure a la junta. Per això sortim de la FEMP, perquè mentre no canviï la seva manera de funcionar, ni ens representa ni ens defensa. I formar part d’una federació que ni et representa ni et defensa no té cap sentit.

La decisió de la FEMP l’atribuïu exclusivament a interessos de partit?
—La votació de la junta va ser prou clara. De fet, va caldre el vot de qualitat del president [el socialista Abel Caballero] perquè només els representants de la junta que eren batles del PSOE la varen secundar. La resta varen votar-hi en contra, i Podem es va abstenir. Es va veure molt clarament alineat. Puc pensar que hi ha ajuntaments que ho considerin un mal menor. Però que no hi hagi fissures en clau de partit quan es fa la votació demostra, justament, que era una votació en clau de partit. A la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears, en canvi, sempre hi ha un diàleg amb tots els ajuntaments i sempre intentam actuar per consensos. No ens sentim enganyats perquè la FEMP no hagi decidit exactament allò que demanaven l’ajuntament de Deià i molts d’altres, sinó perquè no ho ha tingut en compte.

El govern de Catalunya ha demanat insubordinació als batlles i ha dit que recorrerà contra la mesura per inconstitucional. El govern de les Illes hauria de fer igual?
—Jo crec que sí. És més: en totes les votacions que s’havien fet fins avui, tots els ajuntaments, consells insulars i fins i tot el govern de les Illes Balears demanaven la derogació de la llei Montoro. Per tant, crec que hem de seguir en aquesta línia. No podem cercar subterfugis ni opcions que perjudiquen els interessos dels ajuntaments i que s’allunyen d’allò que havíem defensat fins ara.

Espereu de trobar-vos entrebancs legals a la incorporació del romanent de tresoreria en el pressupost?
—Som conscients que, amb la decisió d’incloure 2,06 milions del romanent en el pressupost municipal, incomplirem la norma de despesa de la llei Montoro, però n’assumim les conseqüències, que serà redactar un pla econòmic i financer i aplicar-lo durant dos anys. Pels interessos de la població de Deià, i com que ens trobàvem en una situació molt extraordinària, hem cregut que els doblers han d’estar a disposició dels deianencs.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any