Laporta Barça

Joan Laporta (Barcelona, 1962) desprèn calma i confiança en si mateix. Recordat sovint per discursos abrandats, ara es presenta com un candidat tranquil, madur i amb l’experiència com a valors segurs, de refugi per als socis del FC Barcelona, que enyoren un passat gloriós que encara tenen molt present. Explica que no sent una il·lusió per a tornar a la llotja del Camp Nou, sinó que el motiva el desafiament de tornar a presidir el Barça i de revertir la situació de crisi esportiva, econòmica i institucional en què es troba sumit el club. És considerat el favorit a les eleccions del 24 de gener, però ell no se’n refia i mira de no cometre errors. Va clavar el primer gol de la pre-campanya amb la gran lona desplegada a Madrid, a pocs metres del Santiago Bernabéu, una acció audaç i d’un gran impacte mediàtic.

Laporta ens rep al seu despatx a l’avinguda Diagonal de Barcelona. Hi té llibres antics, fotografies familiars, una amb Johan Cruyff, un escut del Barça i una bandera blau-grana. Sobre un tocador, hi veiem una fotografia amb diversos títols i una altra amb Messi, Xavi, Iniesta, Busquets i Alves. Dues imatges del seu llegat que són probablement la seva millor carta de presentació. A la paret, una samarreta signada per Cruyff, l’amic i referent enyorat. Parlem de les eleccions, del passat recent, del present complicat i del futur del Barça que ell aspira a reconstruir. Quan cal conserva el seu estil directe, clar i contundent.

Tothom us considera favorit.
—Tinc moral guanyadora, però no penso si sóc favorit o no. Ho fem bé i cal no abaixar la guàrdia i no refiar-nos.

Quina diferència hi ha entre el Joan Laporta actual i el del 2003?
—Tinc més experiència i estic més preparat perquè durant aquest temps he viscut moltes situacions. Respecte de la determinació i la manera de ser, sóc el mateix. Més que il·lusió, tinc moltes ganes d’afrontar el desafiament de revertir la situació del Barça.

Quan vau decidir de tornar-vos a presentar, després de perdre el 2015?
—El mateix 2015. En aquell moment ja vaig anunciar que no aniria bé i estava força convençut que ho hauria de tornar a fer. S’ha complert allò que vaig dir i per tant em sento convocat a aquestes eleccions. Vaig començar a preparar la candidatura el març passat, i va coincidir amb la covid.

Heu passat per tot el procés de l’acció de responsabilitat i hi ha hagut moments personalment durs. En algun moment vau pensar de deixar-ho estar?
—Sempre he tingut present la intenció de tornar. A més, quan vaig ser president va anar bé. Tenia interès de veure com ho feien els que van dirigir el club després de mi. El fet que actuessin amb rancúnia i ganes de desprestigiar-me em va fer estar més atent, no acabava d’entendre per què reaccionaven així. Això em va posar més alerta, i un jutge va sentenciar que havíem fet una bona gestió i que havíem deixat beneficis al Barça. Tot el que van fer contra nosaltres era injust, i va durar set anys. N’he tret la lliçó que no pot governar-se el Barça des de la rancúnia. Cal aprofitar allò que s’ha fet bé i intentar millorar allò que no.

Heu pogut perdonar?
—Ja fa temps. Per la meva manera de ser, m’oblido de les coses dolentes. N’aprenc en el moment i si m’equivoco ho intento corregir. I si m’intenten fer mal prefereixo veure la part bona de les coses. No sóc rancuniós.

Quina relació teniu actualment amb Sandro Rosell?
—Hem retrobat la relació personal i estem en procés de normalitzar-ho.

I amb Bartomeu?
—No m’hi he vist.

Va sorprendre la vostra poca implicació en la moció de censura.
—Ja vaig fer una moció de censura el 1997. Després d’haver estat president, impulsar mocions de censura no crec que sigui la meva funció. És un instrument que tenim al club per a criticar la gestió de la junta directiva i m’he manifestat sempre. No en vaig ser impulsor perquè crec que no em corresponia.

Twitter ha tingut una gran incidència en l’èxit de la moció de censura. Creieu que pot influir en les eleccions?
—No us ho sé dir. Crec que encara no. Continuo pensant que les eleccions es guanyen explicant el missatge, si és possible d’una manera personalitzada. Hem fet diversos actes amb socis i hem territorialitzat les seus. Això crec que afavorirà la participació, o almenys compensarà la baixada arran de la covid. Twitter i les xarxes cada vegada són més importants, però no tothom les fa servir. A Catalunya crec que és un 8% de la població, i això fa que hi hagi un públic destinatari del nostre missatge que no hi és.

La mitjana d’edat del soci del Barça és de cinquanta-vuit anys. Com es pot rejovenir?
—Tornant l’alegria al barcelonisme. Tornar a guanyar i fer partícip aquest jovent de vint-i-cinc anys que m’envia cartes i que han viscut en la victòria. Tornar a fer que la gent sigui partícip del club, que es motivi. És un dels objectius que tinc per a tornar-me a presentar, vull tornar l’alegria al Barça. Crec que hi ha molts socis i aficionats que tenen l’esperança de tornar a viure una nova etapa gloriosa. Qui guanyi ha de correspondre a aquests anhels i esperances, i jo tinc aquesta voluntat.

Sembla que el vostre principal rival serà Víctor Font…
—De moment ho són tots. Tinc un respecte absolut per tots els pre-candidats.

En tot cas, el vostre rival directe serà Víctor Font. Què en destacaríeu del seu projecte?
—No parlo dels projectes dels altres pre-candidats. Quan passin el tall podrem confrontar-los, però vull explicar el meu.

L’acció de més impacte de la pre-campanya ha estat la lona de Madrid. També es veu molta presència de Laporta a l’espai públic. Qui us paga la campanya?
—La paguem els membres de la candidatura. La lona de Madrid va tenir un cost que vam considerar que era assumible per l’impacte que podia tenir. Crec que va agradar molt i era una manera de marcar perfil.

Heu apujat el sou a l’ideòleg?
—[Riu.] Espero que no ho senti! Ho ha fet molt bé. Volíem posar la lona i vam decidir que fos a Madrid. El missatge va ser meu. Volien fer un missatge tebi i vaig pensar que era més subtil, irònic i tenia més força el ‘Ganes de tornar-vos a veure’.

Per què només hi ha una dona, Elena Fort, a la vostra junta directiva?
—Ha sortit així. Té l’experiència i la preparació. La conec molt i és molt important per A la nostra candidatura.

S’ha criticat que només hi hagi una dona.
—Accepto totes les crítiques. Vaig ser el primer que va posar una directora general al Barça, i la directora general de la Fundació FCB també va ser una dona. Vaig incorporar novament el futbol femení al Barça quan feia molts anys que no existia. En aquest sentit, si algú vol un president que promogui la igualtat de gènere que em voti, perquè vaig en aquesta línia. Al Barça hi ha paritat, però és veritat que en els càrrecs de direcció hi ha un sostre de vidre que hem de trencar.

Quines propostes teniu per a l’esport femení?
—Donar més visibilitat a les figures de l’equip perquè les noies s’hi emmirallin, tal com ho fan amb Messi o Piqué. Ens agradaria que el primer equip femení tingués també una manera genuïna de jugar a futbol, perquè això pot crear més identitat i pot anar bé. I, segons les possibilitats econòmiques, portar alguna jugadora per potenciar l’equip. Els últims anys s’ha gestionat prou bé el futbol femení. No hem guanyat la Champions, però tindrem la voluntat d’aconseguir-ho. Tant com sigui possible, haurem de crear també equips femenins a les diverses seccions. També volem que la Masia, aplicant una nova metodologia de treball que ens porti a ser un centre d’excel·lència esportiva, sigui tant per a nois com per a noies.

Us imagineu el Barça de la temporada vinent sense Messi?
—Jo no. Me l’imagino amb Messi.

Hi heu parlat?
—No. Mantenim el contacte, però una conversa sobre aquests temes no.

Es pot convèncer perquè no se’n vagi del Barça?
—Tinc potser més possibilitats, perquè el conec, tenim bona relació, hi ha una bona comunicació. A més, ens apreciem, ens estimem i ens coneixem fa temps. Això em dóna una certa credibilitat davant seu. Sempre em diu que vaig complir tot allò que li vaig dir. Això és important perquè ell cregui el que li proposaríem, que no seria una cosa que el Barça no pogués assumir. Vull fer una auditoria i mirar com estem. Sé que Messi no es guia pels diners. Ha de veure que tenim una proposta esportiva competitiva perquè puguem continuar guanyant títols. En Leo estima el Barça i ha dit que no decidirà res fins que s’acabi la temporada. Estic segur que es vol quedar, però està en un moment de la seva carrera esportiva en què vol acabar guanyant títols.

Amb Koeman a la banqueta?
—Com tots els entrenadors, Koeman té un marge que el fixen els resultats i el joc. Si guanyo intentaré motivar l’equip perquè torni a guanyar i ho faci bé, i el cos tècnic perquè les coses els surtin bé.

Us ensopiu mirant el Barça actual?
—Mai. El Barça sempre té alguna cosa interessant. Em pot agradar més o menys el joc, però el futbol m’agrada. Costa molt que m’ensopeixi en un partit, i més en un partit del Barça. Sempre hi ha algun al·licient.

Heu comentat que teniu tres noms per a la secretaria tècnica. Podeu confirmar si Overmars n’és un?
—Tinc tres propostes, però no donaré noms. He de veure com tenim organitzada la secretaria tècnica. Tinc informació, però vull parlar primer amb els que en formen part abans de decidir entre les possibilitats que tenim. Són unes eleccions anticipades i no podem destorbar l’equip. He estat president i sé què pot desestabilitzar-lo. No entraré a donar noms de jugadors, d’entrenadors ni secretaris tècnics. Encara pot passar de tot a la Lliga, i a la Champions tenim un partidàs contra el PSG. El fet més important és que hi hagi moral guanyadora i que els jugadors s’ho comencin a passar bé i creguin que podem aspirar a tot.

Esteu a favor de la superlliga europea?
—Ni a favor ni en contra, de moment. Vull que me l’expliquin a fons. En canvi, sí que estic a favor que el Barça augmenti els ingressos, perquè és necessari per a equilibrar el compte d’explotació. Tindrem pèrdues elevades i amb l’auditoria que faríem veuríem com estem. Aleshores una línia d’ingressos seria la superlliga o la contraproposta que faci la UEFA. Sempre ha estat així. Quan hi ha intents de modificar el model de competició o crear-ne una de nova que competeixi amb la Champions, la UEFA sempre fa una contraproposta.

Com es capgira la situació econòmica del club?
—Pencant, pencant i pencant bé. No deixant-nos portar per les inèrcies, com s’ha fet fins ara. Buscant noves fonts d’ingressos i explotant línies de negoci de manera òptima. Barça Studios, Barça Innovation Hub, la llicència del marxandatge, les acadèmies… tot això factura, però té un recorregut de millora molt elevat. Sóc partidari de buscar socis de preferència en cada línia de negoci. Veurem com ens ho han deixat… Hi ha marge per a reactivar el club amb l’Espai Barça, que crec que no serà immediat. Cal fer una auditoria i veure què ens costarà l’estadi. Vam començar amb 600 milions i ja passem pels 825 amb el préstec de Goldman Sachs. El finançament també s’haurà d’estudiar, pot haver-hi més propostes. Si guanyem, hem d’estudiar a fons els contractes. En el pla de xoc que tenim, també estudiem l’emissió de bons amb la destinació finalista d’equilibrar el compte d’explotació. Depèn de què ens trobem s’emetran per diferents quantitats i per trams. Volem que el Barça torni a tenir superàvit.

Tothom podria comprar aquests bons?
—Sí. Hi hauria unes garanties autoritzades per la Comisión Nacional del Mercado de Valores. Els diners es tornarien en un termini de cinc anys o sis, quan s’acabés el mandat. També hi hauria l’alternativa d’una campanya d’acceptar contribucions de tots els barcelonistes per ajudar a pal·liar aquesta situació econòmica.

Un dels problemes principals és la massa salarial dels futbolistes. Són diners compromesos per contracte. Com s’hauria de resoldre?
—Hauré de veure els contractes, però és veritat que hi ha una massa salarial esportiva forta i abundant. Haurem de parlar amb els afectats per mirar de trobar la millor solució pels interessos dels jugadors i del club. S’ha de veure com s’ha estructurat la negociació amb els jugadors, quin estalvi ha significat… Mirarem de ser agressius a l’hora d’obtenir ingressos per revertir aquesta situació com més aviat millor.

Fa pocs dies vau obrir la porta a construir un nou estadi. Això canviaria totalment el projecte actual de l’Espai Barça.
—Ho vaig condicionar als contractes que hi hagi en vigor. La informació que tenim és que hi ha hagut un cert conflicte i volem saber-ho tot per a reconduir-ho. La llicència és presentada, però no concedida encara. Haurem de parlar amb l’ajuntament. I fer l’auditoria que comentava abans. Els experts ens diuen que costarà més del que diuen. M’agradaria poder fer un concurs per al projecte arquitectònic. L’urbanístic ja s’ha aprovat. Voldria presentar als socis dues o tres propostes perquè ells decidissin quin estadi volen.

El nom del camp es vendrà?
—Sí. No sé dir-vos quin nom tindrà. Normalment es fan contractes a deu anys. Però podem trobar solucions imaginatives. Hi ha moltes empreses amb una especial sensibilitat. Tenim molt clar el compromís social del Barça. Tenim idees impactants per al futur nom del Camp Nou que poden definir molt bé l’actitud del club. Potser trobem un patrocinador que llançarà un missatge clar o serà molt nostrat. En un moment de màxima dificultat econòmica, haurem de demanar-ho a l’assemblea de compromissaris. Quan vaig demanar de posar nom a la samarreta, vaig dir que seria un contracte que donaria prestigi. I vam posar-hi UNICEF. Ha de ser una companyia que es pugui permetre aquesta mena de patrocini i que tingui una sensibilitat social com el Barça.

El Barça té també un vessant polític, molt lligat a la història del país. Va ser un error jugar el Primer d’Octubre?
—No s’havia d’haver jugat.

Com hauríeu actuat?
—Segur que no hauria deixat la decisió a les mans d’estaments que no siguin la junta directiva i el president del Barça.

Vau tenir una incursió en la política. Amb què us quedeu d’aquella experiència?
—Amb tot. Són vivències, compromisos, maneres de pensar, vocació de servir el país… Em venia de nou, però sabia què era la política. El resultat que vaig tenir, si bé va ser molt bo des de l’òptica que mai un partit extraparlamentari havia obtingut quatre escons… a mi em va semblar poc! No condicionava cap majoria. Vaig intentar d’influir amb el discurs que teníem i el que pensàvem que convenia al país.

El Barça ha de ser més contundent contra la repressió?
—El Barça sempre ha de bategar al ritme amb què batega el país. No podem estar d’esquena a la realitat. Ha de ser un club que col·labori amb el govern del país, com totes les institucions. Hem de procurar de donar el millor als ciutadans. Som una institució cívica i compromesa amb els nostres drets i llibertats, la nostra cultura i la nostra llengua. És normal que el Barça tingui una posició viva. Però ha de tenir també una especial sensibilitat per totes les formes de pensament del barcelonisme. Al nostre Barça hi cap tothom.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.