Baldoví

Joan Baldoví (Sueca 1958) és el cap de llista de Compromís a les eleccions espanyoles. Repeteix candidatura després de dues legislatures al Congrés espanyol, on, amb les seves intervencions clares i contundents, s’ha convertit en la veu de molts valencians. Té una llarga trajectòria com a membre del Bloc i va ser batlle de Sueca entre el 2007 i el 2011. En unes eleccions complicades, amb les enquestes en contra, Baldoví es mostra infatigable i optimista. El seu objectiu és reivindicar els interessos del País Valencià i condicionar la investidura de Pedro Sánchez. Les condicions les explica en aquesta entrevista.

El lema de la campanya de Compromís és ‘Imparables’, però les enquestes diuen que no ho sou tant.
—Marhuenda ens en dóna sis.

Quins referents!
—Hi ha hagut enquestes per a tots els gustos. N’han eixit que ens en donen 1-2 i unes altres 3-4. Però si alguna cosa caracteritza Compromís, és trencar enquestes la nit electoral. La primera vegada que em vaig presentar me’n donaven zero i vam obtenir un diputat. Respecte molt les enquestes, però amb un partit com el nostre no l’han encertada quasi mai.

La decisió del president Ximo Puig de fer coincidir les eleccions valencianes amb les espanyoles perjudica Compromís?
—No va ser una bona decisió. Són unes eleccions autonòmiques contaminades per les generals. El soroll que ve de Madrid impedeix raonar d’una manera serena sobre les coses que s’han fet ací. No es pot analitzar tota una llavor de govern i decidir si tornar-li a donar confiança o no. Això s’ha vist contaminat per les eleccions de Madrid. Potser no beneficia ningú, però és així i nosaltres ho encarem amb la cara ben alta.

Sembla que beneficia el PSPV.
—Ja ho veurem. Ximo Puig la va prendre pensant més com a secretari general del PSPV-PSOE que no com a president de tots els valencians. Els arguments que va donar en convocar-les dient que volia valencianitzar la campanya han estat desmentits pels fets.

Com combat Compromís el vot útil d’esquerres que demana Pedro Sánchez?
—Doncs explicant què va passar en l’última diputació permanent del Congrés. Sánchez no tenia majoria absoluta, necessitava aliats per a aprovar els decrets i Compromís va ser decisiu. El vot de Compromís serà decisiu perquè Pedro Sánchez siga president. Ja ho va ser a la moció de censura i ho continuarà essent per a aprovar mesures socials.

Suport sense condicions?
—No, no. Si vol ser president, haurà de pactar un nou sistema de finançament que siga retroactiu i que s’aplique ja al primer de gener del 2019 al marge de què triguem a aprovar-lo. I com a segona condició, la suspensió immediata dels interessos del FLA. Un deute que nosaltres no hem generat, un deute il·legítim que causa un vertader austericidi en el País Valencià perquè no podem prestar els serveis amb els mateixos recursos que en alguns altres territoris de l’estat. I perquè hem de dedicar la quarta part del nostre pressupost a pagar uns interessos d’un deute que no hem generat. Per tant, hem d’aconseguir que això siga damunt la taula ja el primer dia. Si Sánchez vol ser president amb els vots de Compromís, ha de donar una solució immediata al nostre finançament. I escrita i signada.

‘Immediata’ vol dir al marge del model de finançament per a totes les autonomies?
—Efectivament. El nostre govern no pot continuar estant asfixiat perquè ni el PP ni el PSOE no hagen fet els deures en el finançament. La llei marca que haurien de tenir un model pactat fa cinc anys. Tot el deute que hem tingut abans i el que s’ha generat en aquests cinc anys ens obliga a destinar la quarta part del nostre pressupost a pagar els interessos d’un préstec que no hem generat. Això vol dir que aquests diners que serveixen per a pagar un préstec ara els puguem dedicar a polítiques socials. La qüestió del deute s’ha d’encarar una vegada per totes.

Durant els mesos que va ser president, Sánchez no va moure fitxa per resoldre el finançament valencià.
—Sí, per nosaltres va ser una decepció i li ho vam dir. Li vam dir que no l’havíem fet president perquè fes com Mariano Rajoy. Perquè es tornàs a marcar un Montoro. Va tirar la tovallola molt aviat quan va dir que no podria reformar el sistema de finançament. Jo ja entenc que és un problema complex i que no es pot resoldre en un dia, però no pot ser que, per culpa de no resoldre aquest problema, nosaltres siguem en la mateixa situació que quan hi havia Rajoy. S’ha de buscar un mecanisme compensatori per al País Valencià perquè el nostre govern puga desenvolupar les polítiques que l’estat li ha encomanat que faça amb els recursos que necessitem per a desenvolupar aquests serveis transferits.

I si no firma?
—Si no compleix, no l’investirem. Clar i ras.

Pot obrir la possibilitat a un govern de dretes…
—No investirem un govern de dretes, evidentment. Però en la investidura d’un president hi ha pactes i els pactes han de ser a dues bandes. I aquest pacte, el partit socialista, quan era a l’oposició, el demanava una vegada i una altra. Per tant, no entendríem que el PSOE no fes allò que demanava quan era a l’oposició.

El programa del PSOE gairebé no parla tampoc de plurinacionalitat ni de federalisme. I si guanyen les dretes, la involució serà clara.
—D’ençà que va guanyar el PP el 2011 hem vist una clara involució. Nosaltres no acceptarem ni un pas enrere en l’estat autonòmic. Jo estic en la comissió de modernització de l’estat autonòmic i, si en alguna cosa han coincidit els experts que hi han parlat, és que la descentralització de l’estat ha acostat les decisions als ciutadans i ha dut un gran progrés en l’estat del benestar. Cap competència no ha de ser recentralitzada. Al contrari, cal aprofundir la descentralització i clarificar les competències perquè no tinguem tota aquesta conflictivitat en el Tribunal Constitucional. Hem de fixar clarament quines són les competències de l’estat i quines les de les comunitats, però no hem de fer ni un pas enrere en recentralitzar, com diuen, per exemple, l’educació.

Aquesta clarificació competencial requereix una reforma de la constitució?
—Amb voluntat política n’hi hauria prou, però no sobraria començar a pensar que a aquesta constitució li cal una bona reforma. La van fer en un moment determinat i en una situació política determinada i és evident que quaranta anys després el país és un altre. Cal reformar-la, no per recentralitzar, sinó per evolucionar cap a models federals com l’alemany, que permeten que tothom s’hi puga sentir a gust.

Creieu que Catalunya també s’hi podria sentir a gust?
—Efectivament. Sense cap mena de dubte.

I si el PSOE pacta amb Ciutadans per governar?
—Aquest és un perill. El PSOE, quan pràcticament tenia un acord tancat amb nosaltres, amb Esquerra i negociava amb Podem, ja va presentar de la nit al dia un pacte amb Ciutadans. Hem sentit el ministre José Luís Ábalos, número tres del PSOE, dient no fa gaire que preferiria governar amb Ciutadans. Hem vist també com Ximo Puig ha dit que governar amb Compromís i amb Podem seria la primera opció, amb la qual cosa obre la porta a una segona opció. I a mi em preocupa. Si el 2016 haguessen fet el pacte de la moció de censura, probablement la història s’hauria escrit d’una altra manera.

S’ha notat que Ábalos era valencià durant la seva etapa com a ministre de Foment espanyol?
—No s’ha notat. Tenim la pitjor rodalia de l’estat i en els mesos que Ábalos ha estat ministre fins i tot ha empitjorat. Han creat fins i tot una plataforma d’indignats amb Renfe. Som el territori on més impuntuals són els trens de rodalia. Tampoc no s’ha produït cap avenç significatiu en el corredor mediterrani. El túnel que ha de passar per la ciutat de València tampoc no s’ha aprovat. Hem notat molt poc que tinguéssem un ministre nascut a València.

Com se sobreviu a una campanya tan crispada i tan agressiva?
—Em sembla irrespirable. De la dreta veig una manera impresentable de fer la política. Amb aquesta dreta és complicat arribar a parlar, a buscar solucions. Espere que el dia 28 es peguen un bon bac i això els faça reflexionar. La gent no vol això. Això només ho volen els hooligans de cada partit. Aquesta dreta és indigna, impresentable i indecent. Espere que els ciutadans vagen a votar amb el cor i amb el cervell i no amb el fetge.

Pedro Sánchez, Pablo Casado i Albert Rivera clouran la campanya a València.
—València pot ser decisiva. Els resultats valencians són decisius en el conjunt de l’estat. Els diputats de Compromís tornaran a ser decisius.

 

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb