Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Isaac Peraire (Prats de Lluçanès, 1985) és el representant d’ERC al Consell per la República i vice-secretari general de vertebració territorial i partit obert de la formació. ERC va declinar d’assistir dissabte a la fundació de l‘Assemblea de Representants del Consell per la República, en desacord amb el moment en què es convocava, dos mesos abans de les eleccions del 14 de febrer. En aquesta entrevista, Peraire explica el posicionament dels republicans i es mostra partidari que el Consell es dediqui principalment a internacionalitzar el conflicte. Tanmateix, es mostra respectuós amb les decisions del consell de govern, del qual forma part. Diu que no li ha passat pel cap d’abandonar-lo i que continuarà aportant-hi els plantejaments d’ERC.

Per què ERC no va anar a l’Assemblea de Representants del Consell per la República?
—Sabien que no hi aniríem abans que es convoqués l’assemblea. Hem de posar el focus en el Consell per la República, no en l’assemblea. Tenim claríssim l’objectiu de la independència, a més dels objectius en l’àmbit social, que són indestriables. Una de les potencialitats de l’independentisme són les seves eines, i una és el Consell per la República. Neix en un determinat moment i en té de molt grans. Hi som, hi aportem i participem en els debats. Aquesta eina pot ser útil i ho ha de ser. En un determinat moment, es constata que la unitat estratègica serà difícil fins que hàgim passat per les urnes, malauradament. El Consell no ha de ser un instrument en campanya electoral, ha d’anar molt més enllà. Si el consell de govern del Consell per la República decideix alguna cosa, endavant, encara que algun dels seus membres no hi estigui d’acord. No som ningú per a vetar res. Però trobo que és important que s’escolti la nostra aportació i es tingui en compte.

A l’Assemblea de Representants de dissabte es va fer públic el document “Preparem-nos”. És una estratègia molt divergent de la d’ERC.
—Al final, allò que cal, i en això tots estem d’acord, és el vot de la ciutadania. Però el Consell per la República no es presenta a unes eleccions. Per a ser un espai útil, cal que hi hagi grans consensos. Per això hi som. No ens desentenem del Consell per la República. Jo continuo formant part del consell de govern.

Tot i que l’estratègia que proposa sigui tan diferent dels plantejaments d’Esquerra?
—En l’acord estratègic que caldrà, que és imprescindible i que haurà de ser ampli, hi té lloc el Consell per la República. De fet, és necessari. Cal treure’n rendiment. Hi ha una gran línia estratègica per a assolir la independència, que és la internacionalització. És el motiu principal pel qual creiem en una eina com el Consell per la República i hi apostem. Ens posarem d’acord, però ara mateix hem de constatar, sense dolor però assumint-ho, que hi ha unes eleccions i som en campanya electoral. Es contraposen diferents estratègies. Però la nostra no és contrària a cap proposta independentista, els nostres rivals no són pas els altres partits independentistes. No hem de confrontar-nos entre nosaltres, hem de sumar i aconseguir un consens.

El fet que ERC continuï al Consell per la República respon a l’intent de bastir aquest consens?
—Esquerra no renuncia a ser en cap espai, volem sumar a tot arreu i ser-hi. Ni m’ha passat pel cap deixar el Consell per la República.

Marta Vilalta deia dilluns que ERC creu que l’estratègia del Consell no és guanyadora.
—Quin país d’Europa té un president a l’exili? Només Catalunya. Hi ha una gran tasca d’internacionalització del conflicte entre Catalunya i Espanya que podria assumir no tan sols el Consell per la República, sinó també la figura mateixa del president Puigdemont. La seva aportació a la independència ha estat molt gran. El govern que lideraven Puigdemont i Junqueras va fer una cosa molt bèstia, transcendental i important. Tot aquest capital es manté. Es va arribar a un acord per a crear el Consell per la República, que ha tingut una feina complicada i gens fàcil, i que encara ho és. Com tot. Una de les coses que cerca la repressió, que s’ha accentuat i que crec que continuarà, és la divisió entre nosaltres, a més del patiment humà. Necessitem tots els espais de trobada. El Consell podria dedicar-se a la internacionalització. Ha passat que sovint ha tingut un altre tipus d’acció, més encarada a l’interior.

A què us referiu?
—Hem viscut situacions gairebé de superposició entre el Consell i l’ANC. L’ANC ja fa la seva feina, aquí. L’estratègia del Consell sovint s’ha centrat massa en l’interior i poc en l’exterior. Aquí és on pot ser que es barregin interessos o objectius. Per tant, l’estratègia del Consell per la República ha de centrar-se en la internacionalització. Una altra cosa, que he comentat diverses vegades amb el president Puigdemont, és que ell tria, legítimament i amb tots els respectes, reforçar i ajudar un espai polític que es diu Junts per Catalunya. Ell tria. No passa res. Però, lògicament, es barregen coses entre el Consell i el partit. No hem estat crítics ni bel·ligerants amb això, i no critico l’Assemblea de Representants. Tots hem de posar-hi de la nostra part. A vegades, en actes i xerrades em diuen que no parem de barallar-nos. Doncs tinc una mala notícia, continuarem barallant-nos. I en tinc una de bona, ens posarem d’acord. L’independentisme és plural i altres vegades ens hem posat d’acord. Per això ens cal una via àmplia, ser més i ser més forts per tornar-hi i guanyar.

A les reunions del consell de govern us heu arribat a sentir sol, o poc escoltat?
—Hi he parlat i he fet propostes. Si després s’ha anat endavant, molt bé. Nosaltres hi expliquem el nostre posicionament. He fet molt bona relació amb la majoria dels membres. Me’ls aprecio i hi empatitzo. Hem passat estones molt intenses en l’àmbit personal, i allò que és personal és polític. Amb en Toni Comín, per exemple, tinc una relació especial i intensa. Hi ha moments que políticament no ens hem entès. Amb el president Puigdemont també hem viscut molts moments… No m’he sentit mai sol, personalment. Políticament, una mica més. Però vull ser molt respectuós, és tot molt bèstia i la repressió és molt forta. Som persones i m’ho crec molt, tot això.

El Consell es proposa com una Autoritat Nacional Catalana que marqui el rumb del procés. Hi esteu d’acord?
—No. El govern de la Generalitat el va liquidar el 155, i la recuperació de les institucions és un acord ampli. Les hem de reforçar, no debilitar.

El document presentat dissabte també parla de disputar el poder a l’estat espanyol, lligant-ho amb la confrontació des de les institucions i la societat civil.
—És un debat molt interessant que també hem tingut nosaltres i que hem tingut a les reunions del consell de govern. La confrontació és una línia que Esquerra preveu. La desobediència civil i política i la suma d’esforços de la societat civil i les institucions, com vam fer l’1-O. Això s’ha de treballar. Hem de continuar construint-ho, no partim de zero. Pots dir que estem preparats i podem fer la confrontació i la desobediència, però si no m’expliques com… Hem de travar-ho i sortir-nos-en. Ja tenim la gran lliçó de l’octubre del 2017, no podem fer veure que això no existeix. És immens el que signifiquen l’1-O, el 3-O i el 27-O.

La CUP ha proposat de fer un altre referèndum el 2025.
—Una de les coses que ens ha ensenyat la lluita no violenta és que posar-nos terminis i sogues al coll… Potser ho tenim a punt el febrer del 2022, per exemple. És complicat, posar terminis. Ara, benvingudes siguin les propostes i els reptes i que puguem teixir grans consensos.

JxCat i ERC reeditaran el govern després del 14-F?
—Som claríssims: del 15 de febrer en parlarem el 15 de febrer. Però sí que podem dir ara és que amb el PSC, no. I ens agradaria que això ho poguéssim dir tots.

Abans dèieu que segurament continuaran les disputes entre JxCat i ERC.
—De disputes n’hi ha hagut sempre. Abans de l’1-O fèiem una pila de cimeres. A fe de Déu que n’hem fet! Ens deien que, com que ens barallàvem, no faríem l’1-O. És important entendre’s, no només amb Junts, sinó amb tots. Venim d’aprovar un pressupost al Parlament de Catalunya de manera àmplia. I encara governem junts.

Hi ha dirigents d’ERC i de Junts que dificulten l’entesa?
—Som en un moment que passem per sobre d’això. És més fàcil arribar a acords amb persones que t’estimes, encara que pensis diferent. Segur que hi ha gent… Dins de casa meva també hi ha gent que no aprecio gaire. Però és igual, continuem treballant i llimem diferències. Nosaltres tenim la nostra proposta, el problema és que no hi ha una proposta sobre la qual deliberar.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.