L’agressió de la policia espanyola contra Guillem Padilla, el noi de la dessuadora carabassa, i la seva detenció, quedarà en la memòria col·lectiva com un dels moments de violència policíaca més inexplicables de les protestes post-sentència. Els agents antiavalots van començar una càrrega sense motiu aparent contra els estudiants que seien davant la prefectura de la Via Laietana de Barcelona el 18 d’octubre de 2019, durant la vaga general. En Guillem, que en aquell moment tenia setze anys i era assegut a terra pacíficament, no va poder fugir i va ser agredit.

Un any i mig després, és el jove qui ha estat jutjat, i no pas els agents. Un judici que, diu, va anar força bé, tot i que no s’atreveix a fer-ne cap pronòstic. Segons que explica, ha entomat bé tot el procés i ara resta a l’espera de la sentència mentre acaba el batxillerat, com molts nois de la seva edat. Hi parlem a Sant Cugat, la seva ciutat, acompanyats d’un membre del grup de suport i del seu pare, que comenta que encara demana perdó a en Guillem per no haver cregut la seva versió des del principi. “A la família mai no hem estat activistes, però ara anem a moltes manifestacions”, explica el pare. “Abans girava el cap quan veia la policia, ara els miro sense cap mena de por. Que baixin la mirada ells…”

Us van detenir el dia de la vaga general, durant la manifestació estudiantil. Per què vau anar-hi?
—Per protestar contra la sentència i contra les agressions policials que hi havia hagut a l’aeroport i a Barcelona. Com que era una manifestació estudiantil, també hi vaig voler anar com a estudiant. Recordo un ambient molt pacífic i jove i algun càntic de tant en tant. No hi havia llançaments dels manifestants, com a molt algun ou…

Com va ser el moment de la detenció?
—Em vaig quedar parat perquè un amic meu m’havia demanat un mocador perquè s’havia assegut sobre un bassal d’aigua, i li vaig donar amb tota la bona fe del món. En el moment en què guardava el paquet vaig aixecar el cap i vaig veure que els agents venien cap a mi, sense avís previ. Va ser impossible sortir d’allà… Vaig sentir moltíssima por i frustració perquè no entenia per què havien carregat sense motiu. Em van detenir agressivament i se me’n van endur de males maneres.

Com va ser el tracte a la prefectura de la Via Laietana?
—Em van emmanillar per l’esquena i vaig entrar amb el cap acotat mentre un agent m’agafava pel coll. Allà vaig rebre bufetades i burles com ara “puto independentista de mierda”, “puto niñato”… El primer que van fer va ser posar-me de genolls mirant cap a la paret. Em van avisar que no mirés cap als costats, que no volien que veiés què passava. Jo vaig veure que una agent tenia un ganivet en una mà i en l’altra la meva motxilla. Els vaig avisar que no hi posessin objectes que no eren meus, perquè sabia que em podria portar problemes greus… Em van contestar “¡que te calles la boca, niñato!” i em van girar la cara d’una hòstia. Jo girava el cap per instint, perquè no podia estar tota l’estona mirant la paret. En un altre moment que vaig fer-ho, va venir un policia per darrere, em va agafar de l’orella i em va dir “como vuelvas a girar la cabeza te la arranco”.

Com va ser el trasllat fins a la Verneda?
—A la furgoneta hi havia dues noies i un noi, i jo era l’únic detingut assegut a terra sense cinturó. A la Verneda també vaig rebre diferents burles. Em van preguntar si volia anar al metge i vaig dir que sí, perquè tenia els genolls fets pols i el colze em feia molt de mal. Vaig entrar a la revisió mèdica amb dos policies i emmanillat tota l’estona.

Què va concloure l’informe mèdic?
—Que tenia els genolls cremats de l’asfalt i d’estar vint minuts agenollat mirant la paret. També tenia un cop força greu al colze i diferents cops per les cuixes i l’esquena.

Després us van traslladar a la Ciutat de la Justícia.
—Sí, allà ja hi havia els Mossos, i no policia nacional, i ja no vaig rebre més burles. Em van revisar a pell nua pràcticament per tot el cos.

Això no és habitual…
—No. Normalment això ho fan per tema de drogues, però jo no ho sabia. Va ser la meva advocada qui després em va dir que això no era normal, perquè m’havien detingut per una manifestació i no per drogues. Però en aquell moment em van dir que em despullés perquè m’havien de revisar i jo ho vaig fer, davant de tota la policia… Va ser força frustrant. Després em van treure els cordons de les sabates i de la dessuadora i vaig passar la nit al calabós.

Què us van donar de menjar?
—Vaig demanar si em podia menjar l’entrepà que tenia. A mi no em van deixar, però a l’altre detingut sí… Em van donar dues galetes i un suc i em vaig quedar amb una gana impressionant. L’endemà només em van donar dos bescuits amb un altre suc i per dinar un entrepà amb el pa cru… Vaig sortir cap a les set, després de vint-i-sis hores de detenció.

Vau poder parlar amb els pares durant la detenció?
—Sí, a la Verneda vaig trucar al meu pare. En aquell moment em va caure una esbroncada impressionant. Vaig explicar-li que no havia fet res, que m’havien detingut per la cara, i ell no em va creure, em va dir que abans creia la policia nacional que no a mi. Això em va fer mal, la veritat. L’endemà va veure el vídeo i em va demanar perdó infinits cops…

De seguida vau posar una querella contra els agents, però ha estat refusada. Què en penseu?
—Ens ho esperàvem, pel simple fet que és la policia. És molt difícil que acceptin una querella contra la policia perquè la seva paraula els val.

La història de la Xènia, un any després de la detenció: ‘No em podia creure el que vivia’

Com heu encaixat tot el procés fins al judici?
—Bé, fins al moment en què vaig recordar que encara tenia el judici pendent. Les dues setmanes anteriors em van començar a entrar nervis i por per les preguntes que em farien. Em feia força por veure els policies, però quan els vaig veure vaig perdre-la. Amb l’uniforme intimiden moltíssim, però sense uniforme no intimiden gens.

Com va anar el judici? Per quins fets concrets us van acusar?
—M’acusaven d’arrencar llambordes i llançar-les contra l’autoritat, i també ampolles i altres objectes. Els policies no van presentar cap prova, bàsicament perquè no en tenien. Van anar tots contra una noia que van detenir amb mi. Van dir que a ella sí que l’havien vista llançant objectes i la van reconèixer, però la meva advocada va preguntar als agents si coneixien el noi de la dessuadora taronja i tots van respondre que no.

Als quatre joves encausats us acusen de desordres públics i atemptat contra l’autoritat, però la vostra pena és més alta: un any de llibertat vigilada i quaranta dies d’ordre d’allunyament de la Via Laietana. Per què?
—Crec que ho han fet per la viralitat del meu cas arran del vídeo i la meva imatge amb la dessuadora taronja.

Com us ha afectat aquesta viralitat?
—No m’ha importat gaire, la veritat. Són coses que s’han d’acceptar, perquè el vídeo és molt impactant. Tampoc no he pensat que fos famós… [Riu.] La gent, tant coneguda com desconeguda, m’ha donat molt de suport i no tinc cap queixa.

Us heu trobat cap reacció negativa?
—Algun insult a les xarxes, com ara “terrorista”, però res cara a cara.

Com interpreteu tot això que us ha passat?
—Crec que anaven amb ràbia. Els fa ràbia que siguem independentistes. Que tinguem una ideologia diferent els dóna motius per a donar-nos una pallissa.

Aquells dies hi va haver un esclat de ràbia per part del jovent, també darrerament arran de l’empresonament de Pablo Hasel. Com ho interpreteu?
—Crec que ho fan perquè s’ha vist que de manera pacífica i amb bones maneres s’aconsegueix poca cosa. Intenten que el món vegi que se’n fa una de grossa perquè els drets humans no es respecten. Impacta més que un noi jove cremi un contenidor que no que sostingui una pancarta… Però també s’ha de dir que amb la violència no s’aconsegueix gaire. No sé què podem fer, perquè per grat o per força acaben fent el que volen.

Esteu més polititzat arran d’aquesta experiència?
—M’he interessat més per les manifestacions en general. Tinc més ganes de manifestar-me després de tota la repressió que m’he emportat. Tothom té la imatge de la policia que ajuda el ciutadà, que és el que hauria de fer, però en el meu vídeo es veu tot el contrari, no em van ajudar gens, ni físicament ni psicològicament.

Tornaríeu a la Via Laietana aquell dia?
—Sí, amb més ganes… Tot el que ens han fet ens ha motivat per manifestar-nos de veritat, perquè si no ho vius en primera persona, només dius “pobre noi” i després et fa mandra sortir al carrer… Però si ho has viscut, t’agafen ganes de deixar clar que la policia ha d’ajudar el ciutadà, en comptes de fer-li-ho passar malament.

Paula, detinguda a Urquinaona: ‘Cops de puny, puntades de peu… A Via Laietana van fer escorcolls a hòsties’

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.