Gonzalo Boye

L’advocat Gonzalo Boye atén la trucada de VilaWeb poc després de saber-se la resolució del Tribunal General de la UE que li dóna la raó i retorna la immunitat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, provisionalment, fins que no hagi resolt el fons del recurs presentat contra l’aprovació del suplicatori al Parlament Europeu. Boye està exultant, però parla amb prudència. Alhora, està convençut que aquesta nova victòria judicial de l’exili és un pas més perquè els tres exiliats puguin tornar a trepitjar el Principat.

Quina és la importància d’aquesta decisió?
—Bàsicament, la resolució és un pas més en un procés llarg en què molt poca gent ha confiat en nosaltres, i en un procés en què habitualment no es donen aquestes mesures. Ara, què significa en el fons? Significa que, a primer cop d’ull –en termes jurídics, a prima facie–, el TGUE veu que això és o seria un cas de persecució política, com nosaltres argumentem. A partir d’això, consideren que cal preservar els drets dels eurodiputats mentre no s’entri en el fons.

Dèieu que era poc habitual que s’acceptessin les mesures cautelars. Ho considereu una victòria o sou prudent?
—Crec que hem de ser cauts i correctes. És un primer pas, però un pas molt important. És el primer pas cap a la batalla mare, o a la mare de totes les batalles que lliurarem, la del suplicatori. Sempre hem sostingut que és el fumus persecutionis, una persecució política, i que s’ha de tractar com a tal.

La devolució de la immunitat és fins que no s’hagi resolt el fons del recurs o la demanda de les cautelars?
—La demanda de cautelars s’haurà de resoldre, però de manera cautelaríssima ja ens han donat la raó. Poden revocar-la, és clar, però haurien de cercar uns arguments molt forts per a canviar un criteri que han establert ells mateixos.

Per tant, la immunitat serà vigent fins que el tribunal no hagi resolt el fons.
—Creiem que en principi sí, seria l’actitud correcta. Però és una decisió en mans de la justícia. De la justícia en majúscules. Sempre hem respectat les resolucions que ens donen la raó i les que alguna vegada ens l’han negada, com la del 2 de juliol de 2019, en què van denegar-nos les mesures cautelars. Vam recórrer contra aquella decisió i vam acabar guanyant-ho el 20 de desembre de 2019. En principi, sempre hem tingut raó en els passos que hem fet a Europa i confiem que en continuarem tenint.

Quant de temps pot trigar la resolució del recurs? Un any?
—Un any o una mica més. Estic convençut que això és un debat únic. He dit moltes vegades que hem entrat fa temps en un terreny inexplorat. Ho és per al Parlament Europeu, ho és per a nosaltres i ho és per al TGUE. Per tant, tots ens mourem amb un rigor i una precaució intel·lectual i jurídica molt important i creiem que aquesta és la base perquè les coses surtin bé.

Demà mateix podrien viatjar i sortir de Bèlgica sense risc?
—Sí, és clar. És una mesura executable immediatament.

I com queden les euroordres? Congelades?
—Les euroordres han estat dictades en contradicció amb la immunitat com a europarlamentaris, perquè ja la tenien. D’una altra banda, el jutge Llarena va presentar unes qüestions pre-judicials que per definició legal suspenen la tramitació d’aquestes. No és un factor de discussió. Només ho serien si algú vulnerés la llei.

El retorn de la immunitat pot tenir cap efecte sobre aquestes qüestions pre-judicials pendents de resoldre’s al TJUE?
—Creiem que són dues qüestions independents, però íntimament relacionades. Per tant, nosaltres en tots els nostres escrits vinculem l’una cosa amb l’altra. Tot té relació.

A la resolució el TGUE diu que ha pres la decisió sense esperar les observacions del Parlament Europeu. Us sorprèn que no hagin esperat l’opinió de l’eurocambra? Creieu que les presentaran, ara?
—El TGUE té per missió principal garantir els drets de les parts en conflicte, especialment aquelles que poden veure afectats els drets fonamentals, com el cas dels eurodiputats. Per una altra banda, estic segur que el Parlament Europeu presentarà al·legacions, però em costa de pensar que en presentin unes que perjudiquin els drets dels eurodiputats i vagin en contra del criteri del Tribunal General. Sincerament, em costa de veure.

La decisió és un nou revés a la justícia espanyola, tot i que continua vigent l’ordre de detenció contra Puigdemont, Comín i Ponsatí.
—Crec que amb aquesta decisió i aquesta batalla jurídica s’ha demostrat que cada dia és més injustificable la situació que tenen a Espanya, tenint en compte la que tenen a la resta d’Europa. Té molt poca justificació, o gens.

En el cas que us donin la raó també en el fons, el pas següent quin és? Podreu demanar empara al Parlament Europeu perquè Puigdemont, Comín i Ponsatí puguin trepitjar territori de l’estat espanyol?
—El pas següent serà que tots els seus drets siguin reconeguts a tot el territori de la Unió Europea. Llavors s’haurà de definir quin és el territori de la UE, i punt.

I el procediment és demanar empara al Parlament Europeu?
—Seré prudent. Hem d’anar pas a pas. Anem demostrant que treballant bé i amb cautela som capaços d’avançar en la línia correcta i adequada. No veig raons per a precipitar-nos en aquest moment. Ara per ara no farem més passos, hem d’esperar que els altres moguin les seves fitxes.

No puc acabar sense preguntar-vos per la qüestió dels indults i el debat sobre si seran condicionats.
—Es juga amb massa gobelets i tothom mirant on hi ha la boleta. La llei d’indult i gràcia és molt clara. Els indults per definició no són revocables, però sí que poden ser concedits de manera que s’hagin de complir unes condicions prèvies. Ara, el procés d’execució una volta concedits els indults és més lent que no pensa molta gent. He explicat la meva posició moltes vegades. Jo m’alegro moltíssim pels presos si finalment els donen l’indult i són efectius, però crec que no és la solució d’un conflicte de dimensions polítiques a escala de país, no de persones.

Gonzalo Boye: “Espanya es veurà forçada a retirar l’ordre de detenció estatal contra Puigdemont”

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.