Gonzalez Laya

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

“Per què no hauria de ser independent Catalunya si té el seu territori, la llengua, la voluntat i la gent que està disposada a dirigir-la?” És la primera pregunta que la periodista Astrid Kannel va fer ahir a la ministra espanyola d’Afers Estrangers, Arancha González Laya, en l’entrevista a la primera cadena de la televisió pública d’Estònia, ETV. La ministra espanyola acabava a Estònia una setmana de viatge oficial a les repúbliques bàltiques, després d’haver passat per Lituània i Letònia, per a “aprofundir les relacions polítiques i econòmiques i projectar la imatge d’Espanya” en aquests països. Precisament l’entrevista palesa la imatge malmesa de l’estat espanyol en relació amb Catalunya i, d’una altra banda, la importància estratègica de la presència militar espanyola en aquesta zona, que ha expressat tradicionalment simpatia pel procés d’independència català. 

El “passaport Rumessen”: el precedent estonià de la Identitat Digital Republicana

González Laya respon a la primera pregunta tot aportant una dada per a amagar la fita del 52% de vot independentista en les darreres eleccions al parlament. Ho fa així: “Catalunya és una part d’Espanya. Espanya és una democràcia. Una democràcia amb una constitució que ens ha estat donada per tots els espanyols, inclosos tots els catalans. I finalment allò que importa és què volen fer tots els espanyols junts. En segon lloc, perquè quan parles sobre Catalunya sembla que tots els catalans pensin igual, i no és així. Només un 35%-37% dels catalans –si més no, així es van expressar en les darreres eleccions– voldrien seguir aquest camí. I si això fos la norma, què ho impediria a altres regions a Espanya que també tenen el seu idioma, que també tenen autogovern, que també tenen la seva gent?”

I tot seguit, la pregunta que la periodista li fa és: “Qui i quanta gent ha de dir que sí perquè Catalunya pugui ser independent?” González Laya li respon que o la constitució o el caos, entre imatges que el programa va difonent de manifestacions multitudinàries de la Diada: “La constitució parla de majories a Catalunya i de majories a Espanya. D’una altra manera seria el caos. Allò que hem après a Europa és que si tothom decideix pel seu compte sense respectar els altres, és el caos. I ja sabem on porta el caos. No el volem, el caos. Volem gent amb llibertats. I les llibertats d’alguns ciutadans són també les llibertats d’uns altres ciutadans. Quan parlem de decidir en una direcció o en una altra, cap a la independència o no, allò que importa és de respectar les teves llibertats i les dels altres ciutadans.”

González Laya evita demanar perdó per la conquesta espanyola en una visita Mèxic

La part central de l’entrevista, arran de la visita oficial, és sobre Catalunya. I la darrera pregunta és sobre la persecució contra Carles Puigdemont: “No s’assemblaria Puigdemont, empresonat a Espanya, a Navalni, empresonat a Rússia?” La ministra respon que Puigdemont “gaudeix dels mateixos drets que la resta de ciutadans”, però passant per alt que té ordres de detenció, estatal i europea, que li impedeixen la llibertat de moviments; i diu que, a diferència de Navalni, ell és eurodiputat, passant per alt que va haver de ser el TJUE, contradient les autoritats administratives i judicials espanyoles, qui li va reconèixer aquesta condició.

Visiblement enfadada, González Laya respon: “En primer lloc, Carles Puigdemont no és a la presó. Carles Puigdemont és membre del Parlament Europeu. Carles Puigdemont viu en llibertat. Carles Puigdemont gaudeix de tots els drets i llibertats de tots els altres ciutadans. Ara, Carles Puigdemont no ha passat comptes davant la justícia espanyola i ha d’encarar un judici. De moment, no ho ha fet. Perquè com a membre del Parlament Europeu ha invocat la immunitat per no anar a judici. Però fins i tot els qui són a la presó per haver trencat la llei espanyola… I m’ofèn que compari Espanya amb Rússia, m’ofèn. Espanya és una democràcia. En una democràcia, a Espanya com a Estònia, la gent que trenca la llei passa comptes davant la justícia.”

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.