Gilles Simeoni
Gilles Simeoni, davant el Tribunal Suprem espanyol

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El president de Còrsega, Gilles Simeoni, sempre s’ha definit com un autonomista, però no ha amagat mai la seva simpatia pel moviment independentista català. De fet, la setmana passada el seu govern –format amb els independentistes de Corsica Libera– i el parlament cors van aprovar una moció de suport als presos polítics catalans. Ahir Simeoni va anar a Madrid, en una delegació d’eurodiputats, per assistir a una sessió del judici al Tribunal Suprem espanyol. A la sortida, hi vam parlar sobre el judici, el paper d’Europa i algun paral·lelisme entre Catalunya i Còrsega.

Heu entrat a la sala de vistes per veure el judici en directe. Què heu pensat, quan heu vist polítics acusats pels seus actes polítics?
—És una imatge violenta i xocant. I el fet de ser aquí m’ha confirmat allò que jo pensava: que és un anacronisme a l’Europa del segle XXI. És un judici totalment polític, un judici ideològic que reprimeix unes idees.

Són, doncs, presos polítics a parer vostre.
—Absolutament. No són a la presó per cap més motiu que la seva acció política, per la qual són jutjats.

Actualment, amb presos polítics, és possible d’establir cap diàleg?
—Jo crec que a Catalunya, igual que tres anys enrere, el problema és purament polític i, per tant, s’ha de trobar una solució per aquesta via, i especialment la democràtica, que és el camí que ha triat el moviment independentista. En aquestes condicions cal ràpidament posar fi a aquest judici i deixar lliures aquests homes i aquestes dones, que no hi han de fer res, a la presó. Cal tornar a la taula de negociació per a permetre al poble català d’expressar-se lliurement sobre el seu futur i la seva forma d’estat.

Però després de la sentència, la tensió creixerà.
—Si la sentència confirma que, efectivament, l’estat espanyol ha triat la via repressiva, hi haurà una regressió greu. Aquest és també un dels motius pels quals som aquí: dir que avui a Catalunya, a Espanya, a l’Europa del segle XXI, no es pot agafar aquest camí. No hi ha lloc per a aquest camí. L’únic camí que funciona és el del debat democràtic, de la recerca d’una solució política.

La setmana passada el parlament cors va aprovar una moció en favor dels presos polítics. 
—Per a la majoria territorial, el consell executiu i la majoria de l’assemblea de corsa va ser una decisió difícil de prendre, però alhora molt natural, perquè entre el poble cors i el poble català hi ha una unitat i una solidaritat històriques. Gran part de la nostra majoria nacionalista sent una gran simpatia pels independentistes catalans. Jo no sóc independentista, a Còrsega. Sóc autonomista i no pretenc canviar els objectius del poble català. Però sóc un demòcrata i no puc acceptar de cap manera que avui hi hagi uns homes i unes dones a la presó per la senzilla raó que volien exercir un dret fonamental: deixar que un poble decideixi el seu futur.

A Catalunya hi ha un cert malestar per l’immobilisme d’Europa. 
—Sí. Europa, amb aquesta actitud, ha decidit d’allunyar-se dels seus valors fonamentals, dels ideals constitutius de la seva identitat, perquè en nom de la raó d’estat no ha volgut veure què passa a Catalunya. Això és un fet. I si continua així Europa està condemnada a no existir, perquè la raó de ser d’Europa és la democràcia i els drets dels pobles.

Macron no ha acceptat de negociar amb el vostre govern la cooficialitat de la llengua, els límits d’accés a l’habitatge als no residents i l’amnistia dels presoners. Ara mateix hi ha cap possibilitat de negociació amb París?
—Jo diria que ens ha negat l’autonomia. Avui dia la porta de la negociació és clarament tancada tant a París com a la presidència de República. Si bé la situació de Catalunya i Còrsega són molt diferents, hi ha molts punts en comú perquè Madrid i París mostren el mateix rebuig a dialogar i a tenir en compte un poble que existeix i que existirà, per molt que els dolgui. Però, d’alguna manera, no n’estem decebuts, de Macron, perquè ja ens esperàvem aquesta oposició.

Amb aquesta actitud de Macron, penseu que aviat deixareu de ser autonomista?
—Ja us entenc. Això va passar a Catalunya amb la sentència del TC sobre l’estatut, que havia de regular les vostres competències. I aquí és quan va créixer molt l’independentisme, oi?

Exacte.
—Jo no sóc independentista, però el problema és que ens han tancat la porta al davant, ens han dit no a cap millora, a tenir un estatut d’autonomia que ens igualaria a totes les illes de la Mediterrània. Efectivament, el govern francès s’arrisca a reforçar la lògica independentista. Perquè si no es pot tenir allò a què tens dret, s’acaba entrant en una lògica de tot o res.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.