Gautier Sabrià: “Pirineus Catalans és un escut als atacs de l’extrema dreta”

Manca una setmana perquè s’acabi la consulta sobre el canvi de nom del Departament dels Pirineus Orientals. De moment, la participació ha estat baixa. Els habitants del departament poden triar entre tres denominacions: conservar el nom actual, Pirineus Orientals; substituir-lo per ‘Pirineus Catalans’, o adoptar el de ‘Pirineus Mediterranis’.

Conversem amb el sociòleg Gautier Sabrià, que com a delegat de la Plataforma per la Llengua a Catalunya Nord ha fet molta campanya per ‘Pirineus Catalans’. Ell creu que aquesta opció seria un reconeixement institucional i administratiu de la identitat i seria un acte de normalització. “Ens facilitaria molt la feina de cara al futur”, assegura. També parlem de les repercussions de les eleccions municipals arran de l’auge de l’extrema dreta.

—Hi ha una participació molt baixa en la consulta del nom del Departament dels Pirineus Orientals, un 7,4% del cens. A què ho atribuïu?
—Hi ha unes quantes explicacions. Ha trigat molt a fer-se aquesta consulta. S’havia anunciat al maig i finalment s’ha engegat a final de juny. L’estiu és complicat mobilitzar la gent. Però sobretot s’ha fet molt poca comunicació per part de l’administració. A les xarxes també se n’ha parlat, però pot ser una trampa segons qui hi inverteixi. Per això a la Plataforma per la Llengua hem decidit d’anar al terreny de les xarxes, era un dels pocs espais on es podia tenir una acció concreta. També cal pensar que tot just a l’inici de la campanya hem tingut els incendis a Catalunya Nord. La gent pensava en unes altres coses i fins i tot podia semblar una mica estrany parlar d’aquesta qüestió quan la gent ho havia perdut tot. Les institucions han comunicat molt poc. Jo no he vist cap polític que s’hagi posicionat a favor d’una opció o una altra, a part de Nicolas Garcia, que és el vice-president del departament i s’ha posicionat a favor de ‘Pirineus Catalans’. Tothom ha estat en silenci i això no ajuda a generar debat i interès.

—Per què hi ha aquest silenci? Hi ha poc interès?
—Per als polítics, és la trampa de la consulta popular. Els polítics han sigut porucs de posicionar-se. Sovint s’ha presentat com una cosa anecdòtica, però no ho és pas. Hi ha una falta de coratge de les institucions. El Consell Departamental va deixar de banda l’opció ‘País Català’ perquè va dir que era massa català i que segur que això a París no ho deixarien passar. En lloc de fer que la gent voti ‘País Català’ i que finalment l’estat digui que no… Aquesta campanya és diferent si la comparem amb Còrsega. Allà els polítics han tingut coratge, han fet coses, han lluitat durant dècades. Han aconseguit, en l’estat més centralista i jacobí que existeix a Europa, de tenir una cosa que s’assembla a un estatut d’autonomia. I nosaltres ens barallem pel nom i hem de triar el que molesti menys a París.

—A la Plataforma heu fet molta campanya. A qui l’heu dirigida?
—En primer lloc, a la gent de Catalunya Nord, per aportar els nostres arguments. Hem vist de seguida a les xarxes socials creadors de continguts o pàgines d’un cert èxit fent una exaltació folklòrica de la catalanitat i posicionant-se a favor de ‘Pirineus Orientals’. És a dir, de mantenir el nom. Llavors és quan ens diem que hem de posar-hi el nas i aportar un discurs diferent. Hem pensat una campanya col·lectiva, hem convidat altres entitats, com la Bressola, Òmnium, el Casal del Conflent, el club de rugbi Foyer Laïque de Vernet, Unitat Catalana. A part, teníem interès que la resta dels Països Catalans s’adonés què passa a Catalunya Nord. Si a Catalunya Nord se n’ha parlat poc, als Països Catalans tampoc no se n’ha parlat gaire. Aquesta campanya hauria estat un bon moment per a parlar de Països Catalans, que fa dècades que es fragmenten. Hi ha la idea de dessolidaritzar-se dels altres territori. Que sigui Catalunya Nord, que és sovint vist com el territori menys català, on hi ha una consulta popular en què la gent pot decidir que hi hagi referència a la catalanitat… És una manera de recordar que els Països Catalans van més enllà de l’estat espanyol. També es qüestiona un poc el monopoli de la catalanitat pel Principat. Ara mateix només hi ha una administració que té una referència a la catalanitat, que és Catalunya. Però hi ha la possibilitat que un territori de l’estat francès també tingui aquesta referència.

—Us esperàveu més atenció de la resta dels Països Catalans.
—Sí, que la gent s’engresqués una mica més.

—Si a Catalunya Nord ja us sentiu aïllats de París, ara heu tingut la mateixa sensació amb els Països Catalans.
—És el fenomen de perifèria que vivim cada dia. Però que, malgrat tot, si mai tenim el nom de ‘País Català’, serà una manera de connectar-nos amb la resta dels Països Catalans. És una manera de posar al mapa de l’estat francès una referència a la catalanitat, que això és totalment boig. És canviar totalment el paradigma mateix de l’estat francès.

—S’ha fet campanya pels altres noms?
—No. Hi va haver campanyes aïllades fent promoció de ‘Pirineus Orientals’ d’una manera molt conservadora. Dient que era el nom que sempre s’ha utilitzat i que no s’havia de canviar. Però ningú no té un vincle emocional amb ‘Pirineus Orientals’. Tota la meva vida he sentit que es plantejava la possibilitat de canviar de nom. Quan alguns mitjans han fet consultes, la gent estava molt a favor de canviar de nom, i ara que tenim la possibilitat de fer-ho, hi ha una mena de conservadorisme que realment no m’esperava. S’ha fet un poc de campanya per ‘Pirineu Mediterrani’, però des del sector més turístic. Ningú no s’ha mogut gaire i aquesta és la nostra sort. Hi havia una escletxa i les entitats que promovem la defensa de la llengua i de la nostra identitat hem pogut tenir aquest paper. Per primera vegada, no estem en contra d’una proposta, podíem aportar un discurs més positiu.

—Imaginem-nos que surt ‘Pirineus Catalans’. Amb aquesta baixa participació, com s’ho farà el Consell Departament per defensar la proposta al Consell d’Estat?
—Tant si guanya ‘Pirineus Catalans’ com ‘Pirineus Mediterranis’, segur que la gent es queixarà i que el Consell Departamental estarà en una posició complicada. Si hi ha canvi, hi haurà pressió política. Malgrat tot, el Consell Departamental, governat per una coalició Partit Socialista-Partit Comunista, en el panorama polític nord-català està una mica aïllat. En primera fila hi haurà l’extrema dreta per dir que no és representatiu i que el nom és massa identitari. Hauran de jugar contra els seus rivals polítics a escala local, però sobretot ho hauran de defensar davant del Consell d’Estat. No estem acostumats als canvis. Es farà servir l’excusa de la legitimitat, segur. Però també hauran de fer autocrítica. Si haguessin donat més visibilitat a la consulta, la feina després potser hauria estat més fàcil.

—Temeu que tot plegat quedi desat en un calaix?
—És una possibilitat. Que aquest departament tan petit, el més allunyat de París, a qui ningú fa realment cas, se’n vagi a París a defensar-ho serà difícil. Però si guanya ‘Pirineus Catalans’ i el Consell Departamental no acaba el procés i va a París, nosaltres podrem pressionar les institucions locals. Si van fins al final i París ho bloqueja, també podrem fer pressionar el Consell d’Estat, però serà més difícil. Sigui com sigui, ens ha de permetre de mobilitzar la gent i esperar una resposta al carrer si mai se’ns nega aquesta possibilitat de canviar de nom. La consulta és el primer capítol, n’hi haurà més.

—Quins capítols més hi haurà?
—Primer, a veure com es tanca la consulta, com es tractarà la baixa participació i el procés d’anar fins a París. Si guanya ‘Pirineus Orientals’, hi haurà una altra història. El Consell Departamental podrà deixar-ho estar. Però serà interessant de veure la resposta de la gent que ha fet campanya a favor de ‘Pirineus Catalans’. No és una cosa anecdòtica, aquest canvi de nom. ‘Pirineus Catalans’ és un primer pas cap a una normalització. És un primer pas cap a un reconeixement institucional i administratiu de la nostra identitat. Ens facilitaria molt la feina de cara al futur. Per si vols demanar més hores d’ensenyament de català o més presència del català. Si es manté ‘Pirineus Orientals’ també pot ser un cop dur per al catalanisme i per a la defensa del català.

—És a dir, que després de la consulta potser hi haurà una reanimació del catalanisme?
—Crec que ens canviarà la dinàmica. Si hem de pressionar per anar a París, serà una cosa engrescadora. Es podrà viure com una victòria per la catalanitat. També ho interpretarem que se’ns torna a donar una mica més de legitimitat per portar les nostres propostes i accions. Si surt ‘Pirineus Orientals’, voldrà dir que ens queda feina en certs sectors on el missatge costa arribar. Hi ha un canvi en el catalanisme local. Hi ha una nova generació que s’implica i que té altres maneres de pensar, de militància. Una nova dinàmica segur que la tindrem. Sobre la resposta de la consulta popular, en la consulta del canvi del nom de la regió, fa deu anys, va passar el mateix. La proposta més votada a Catalunya Nord va ser la proposta ‘Occitània – País Català’. Però la regió va ser ‘Occitània’ i va haver-hi una resposta popular als carrers. Una de les manifestacions més importants de la història de Catalunya Nord és en aquest moment. Quan la gent sortia al carrer per dir que s’invisibilitzava la nostra identitat: no sem occitans, sem catalans. Els catalans del nord a vegades ens costa mobilitzar-nos, però quan sentim que hi ha realment un atac, ens mobilitzem.

—Aquest relleu generacional, quan passa? Després de les eleccions municipals?
—No ho crec pas. Hi ha un fenomen natural: els històrics del catalanisme es fan grans i és el moment de sorgir una nova generació. Hi ha una evolució sobre com la gent a Catalunya Nord percep la seva identitat i la seva llengua. La meva generació hem viscut en espais on en el català era totalment normal. Els meus avis tota la vida han parlat en català. Ara hi ha una nova generació que té una altra relació amb el català i que no ha viscut aquestes escenes. Ens hem criat amb la idea que el català és la llengua dels vells. Però les noves generacions aquest tòpic no el tenim. Hi ha una nova visió de la catalanitat, que és més cosmopolita, més oberta. L’interès de ‘Pirineus Catalans’ és també reafirmar que qui viu a Catalunya Nord és català i punt. La identitat catalana és la identitat per defecte de la gent de Catalunya Nord i té sentit que el nom sigui aquest. També hi ha canvis en la manera d’entendre la militància. Hi ha coses noves engegades a Catalunya Nord des de les xarxes socials. Provar el terreny més digital ens ha sortit bé, fins i tot nosaltres ens hem sorprès. Les xarxes socials poden ser una via per a arribar a nova gent, però també és important seguir al carrer. Una cosa que es fa molt ara és fer votar la gent als mercats. Anem a veure’ls, els expliquem els arguments i molt sovint veiem que, la gent, després de xerrar amb voluntaris i militants, veu les coses diferents.

—Quins canvis hi ha hagut respecte del catalanisme i la política lingüística arran de les eleccions municipals?
—Són canvis negatius. El millor exemple és el de Perpinyà. Pocs dies després de les eleccions va suprimir la delegació de Catalanitat. Ja ho havíem vist amb la supressió del lema “Perpinyà, la catalana”. L’extrema dreta segueix el seu procés de desconstruir la nostra catalanitat. L’Ajuntament de Perpinyà també surt de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana. En les eleccions, l’extrema dreta va guanyar en més llocs. Perpinyà és la vitrina o el motor de l’extrema dreta a Catalunya Nord. L’extrema dreta ataca la catalanitat en l’àmbit institucional. Podem pensar que els altres municipis seguiran el moviment de Perpinyà. Sobretot perquè el batlle és el vice-president de Rassemblement National. Apostem per ‘Pirineus Catalans’ perquè és un escut contra els atacs de l’extrema dreta. Si demà el departament es diu Pirineus Catalans, serà molt més difícil per a l’extrema dreta d’atacar les institucions o desconstruir la nostra identitat per fer un relat alternatiu, per fer un cert blaverisme nord-català.

—Voleu afegir res?
—Una altra cosa de la qual es parla molt poc són els agermanaments que fa l’extrema dreta. Ja n’hi ha un entre Perpinyà i Palma, aviat se’n farà entre Perpinyà i València. L’extrema dreta s’està organitzant per crear vincles polítics als Països Catalans, òbviament sense mencionar mai ni els Països Catalans, ni el català, sinó parlant del Rosselló i Mallorca o València. I se n’exclou el Principat. Seria interessant tornar a posicionar Catalunya Nord en el mapa dels Països Catalans. L’estat francès ha donat autonomia a Còrsega, i si té un departament que té una menció a la seva identitat, no sabem quines repercussions també tindrà a la llarga. Potser no ho sabem i estem obrint un camí interessant per a les altres identitats.

—De què serveixen aquests agermanaments?
—Crear xarxes entre els governs d’extrema dreta. Aliot, quan era eurodiputat, havia treballat amb aquesta idea de la unió de les extremes dretes mediterrànies i a escala europea. El 2015 va organitzar un col·loqui amb els líders d’extrema dreta d’Europa a Perpinyà. El primer contacte que es fa entre Abascal i Marine Le Pen és a Perpinyà perquè Aliot convida Abascal. Ell mira molt cap enfora i intenta de generar aliances amb els seus veïns d’extrema dreta. A Aliot li va molt bé el vincle amb Palma perquè li permet de fer una exaltació del passat mallorquí de Perpinyà. És la nova moda de l’extrema dreta nord-catalana, parlar de la identitat mallorquina. Durant menys d’un segle, Perpinyà ha estat capital d’un regne de Mallorca. Ningú no s’ha sentit mai mallorquí a Perpinyà o a Catalunya Nord. És un relat que els agrada per dessolidaritzar-se del Principat. És una manera d’imposar un nou discurs. Busquen les maneres de pensar una identitat purament local molt vinculada amb la nació francesa.

—Aliot es fixa en Aliança Catalana?
—El vaig entrevistar abans de les eleccions i em va dir que Orriols era una dona punyent. Però no va anar més lluny. El seu aliat és més aviat Vox, però no m’estranyaria que d’aquí poc fessin alguna cosa. Ell creu que Abascal és molt pesat amb la bandera catalana, que es fica massa amb els catalans, que la catalanitat no te la pots carregar d’aquesta manera. Sílvia Orriols té un altre discurs que no li convé. A Catalunya Nord, Aliança sembla més extrema dreta amb corbata que no caps rapats. Potser m’equivoco. Aliança intenta de fer petits viatges a Catalunya Nord i s’han reunit amb l’entitat Sí al País Català. Estem atents. No volem que demà o a la Diada ens aparegui gent d’Aliança i comenci a teixir vincles amb entitats nord-catalanes. Veurem què passa després de les eleccions al Principat. Però a RN sempre li molestarà que Aliança sigui massa catalana.