Diego Gómez: ‘Compromís s’ha de convertir en un partit polític’

  • El batlle d'Alzira defensa el paper dels independents i demana que no totes les decisions hagin de passar per les executives del Bloc i d'Iniciativa

VilaWeb
Pere Martí
23.07.2019 - 21:50

Diego Gómez (València, 1958) és el batlle d’Alzira per Compromís. Nascut al barri de la Malva-rosa de la ciutat de València al si d’una família d’immigrants, Gómez ha dedicat la major part de la vida a fer de mestre d’escola a la Ribera, primer a Carcaixent i després a Alzira. Durant vuit anys, va presidir l’associació Escola Valenciana, i en acabat va entrar en política. A les eleccions municipals del 2011, va anar com a número 3 de la llista de Compromís per Alzira i va sortir com a regidor. De manera simbòlica, també va anar en les últimes posicions de la llista de Coalició Compromís a les eleccions a les Corts del 2011. El 2015, va presentar-se com a candidat a la batllia d’Alzira, en unes eleccions en què Compromís va augmentar sis regidors i va esdevenir la primera opció d’esquerres a la ciutat. Va ser elegit batlle amb el suport de PSPV i EU. Quatre anys després, ha revalidat la majoria i ha estat reelegit. Però poc després de les eleccions, s’ha enfrontat amb la direcció de Compromís pel paper que han de tenir en la coalició els independents que no pertanyen a cap dels partits que en formen part, que són el Bloc i Iniciativa-Verds. La crisi ha esclatat després de la dissolució de Gent de Compromís, que agrupava els independents.

Per què us heu donat de baixa de Compromís?
—Jo no m’he donat de baixa de Compromís. Compromís tenia tres potes: el Bloc, Iniciativa-Verds i Gent per Compromís. En desaparèixer Gent per Compromís, em quede com un simpatitzant més, com a independent. Jo no vull entrar al Bloc ni a Iniciativa, però tinc unes responsabilitats institucionals. Sóc en la mateixa situació que Joan Ribó, alcalde de València. No renegue del projecte de Compromís. Al contrari. He fet aquest pas perquè Compromís supere l’estratificació familiar i esdevinga un projecte comú per a tots, que és molt necessari per al país.

Què voleu dir amb ‘estratificació familiar’?
—No pot ser que les decisions de Compromís hagen de passar per les executives de partit, sense tenir en compte les bases. Si cada militant és un vot, han de tenir en compte els de Compromís. Aquestes decisions estaven reglamentades en el document de bases fundacional de Compromís del 2011 amb la creació del Consell General de Compromís, del qual encara sóc el president. Les decisions es continuen prenent des de dalt, amb l’objectiu de repartir-se les quotes de poder entre els partits.

L’espurna que us va empènyer a prendre aquesta decisió van ser les declaracions de Joan Ribó menyspreant el paper de Gent de Compromís?
—No. Jo tenc bona relació amb Ribó. La gota que ha fet vessar el got ha estat la qüestió de l’elecció dels representants de la Ribera a la diputació. De la nit al dia ens assabentem que els representants de la circumscripció de la Ribera, després de repartir-se-la els partits, corresponien al Bloc. Només els militants del Bloc podien votar els representants a la diputació, això deixava fora l’alcalde d’Alfàs, el regidor d’Algemesí, l’alcalde d’Alzira, en el meu cas, i altres regidors. Aquesta no és manera de fer les coses.

Però aquesta dinàmica és nova o ha passat sempre a Compromís?
—Jo crec que no s’ha sabut resoldre la presència dels independents de Compromís, que som vora 900 persones. Els partits fundacionals de Compromís no han entès el paper dels independents. I s’ha pres la decisió d’apartar les consultes al Consell General per passar a consultes telemàtiques a la militància. Hem de construir un partit que es diga Compromís, que defense els interessos dels valencians, que servesca de mur de contenció contra l’avanç de l’extrema dreta, que treballe per les persones i lluite contra el canvi climàtic.

Defenseu refundar Compromís?
—No és tant una refundació com dotar-lo d’estructures de partit, per treballar i analitzar, per exemple, el darrer cicle electoral. Encara no hi ha hagut una reflexió per a analitzar per què ens hem quedat amb un diputat al congrés, per què hem perdut la representació a Europa, per què ens han trontollat governs municipals, per què tenim menys projecció en el govern del Botànic, què passa a Castelló o a Alacant… Tot això s’ha d’anar analitzant, treballant.

Sou crític amb el segon govern del Botànic?
—No, jo crec que no podíem perdre l’oportunitat de continuar treballant, continuar gestionant i continuar impulsant les polítiques del primer Botànic. És molt important, però mentre treballem no hem de perdre l’horitzó per a un futur polític distint per a Compromís i per als valencians.

Heu rebut resposta de la direcció a tots aquests interrogants?
—No he tingut cap resposta ni cap contacte amb la direcció de Compromís. Sí que hi ha hagut persones que s’han posat en contacte amb mi, però cap de la direcció.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any