David Borrell: “Si fas una autoevacuació durant un incendi, jugues a la ruleta russa”

Els bombers afronten un començament d’estiu molt complicat. El cap del cos, l’inspector David Borrell (Barcelona, 1974), diu que ha estat el més difícil d’ençà dels anys noranta. Està marcat sobretot per les condicions meteorològiques i els episodis de simultaneïtat, que posa els efectius contra les cordes.

Conversem amb Borrell quan tot just s’ha estabilitzat l’incendi d’Aiguamúrcia, en un moment que sembla que ha baixat la intensitat d’aquests dies. Parlem d’aquestes darreres jornades, de la gestió dels boscs, de les dificultats que presenten les urbanitzacions i cases disseminades i de confinaments, entre més qüestions.

—Com esteu?
—Amb molta satisfacció d’haver aconseguit passar tots aquests darrers dies amb una situació duríssima. Des dels anys noranta que no teníem una situació amb aquest nivell d’intensitat.

—És un dels estius més complicats, doncs?
—Sí. El 2022 també vam tenir una simultaneïtat dura, però ens hauríem de remuntar al 1994, que va ser un any dur.

—A què ho atribuïu?
—Queda clar que té a veure amb els factors que acaben portant a aquesta setmana tan dura. El primer, sense dubte, és meteorològic, atribuïble a l’emergència climàtica. Ja és la segona onada de calor aquest estiu. Després hi ha l’estat dels boscs, no tenim aprofitament, no estan gestionats i, a més, tenim la dificultat que cada cop hi ha menys terra cultivada, que és la que ens dóna oportunitats per a poder aturar els incendis i que no se’ns facin grans.

—La gestió dels boscs és al centre del debat públic. De qui és responsabilitat?
—Tenim més boscs que mai i més abandonats que mai. Per aconseguir que els incendis no se’ns facin grans i no siguin gaire destructius, hem d’aconseguir que els boscs no siguin tan grans com són i, per tant, cal tenir terreny agrícola ben gestionat, ben cultivat i llaurat i amb les condicions de prevenció que toquen. Si el bosc no és productiu i únicament la gestió s’ha de fer aportant-hi diners, això acaba esdevenint un problema. Si s’aconseguís de gestionar i no signifiqués un cost afegit, tant en l’àmbit econòmic com burocràtic, la situació no seria igual. Necessitem que hi hagi un canvi. Si no, ens anirem trobant incendis destructius que ens canviaran els paisatges que tenim avui. En el moment que els incendis surten de la capacitat d’extinció, fan piroconvecció, actuen amb violència, nosaltres hem d’aplicar moltes més mesures de contenció. Ara tenim boscs que responen més al clima que teníem abans de l’era industrial i, per tant, són boscs que no estan adaptats a la situació, al canvi climàtic d’avui.

—La clau és que la gestió sigui una cosa rendible, que hi hagi una activitat econòmica darrere.
—La qüestió és com es fa aquest canvi. Si es va fent aquesta substitució fruit de l’emergència climàtica de manera controlada, de mica en mica, preservant boscs nous, amb els boscs tradicionals nostres, o si realment es fa d’una manera abrupta, sobtada, violenta, com han patit en uns altres llocs del planeta, on han cremat incendis amb desenes o centenars de milers d’hectàrees, que, per sort, aquí no hem tingut encara. De moment, hem tingut sort de no haver tingut cap megaincendi. Però no temptem la sort. I un megaincendi, amb desenes de milers d’hectàrees o centenars de milers d’hectàrees, és una de les amenaces que tenim. Són incendis molt destructius que poden afectar grans àrees urbanitzades. En aquesta part, hi anem treballant.

—Què feu?
—En la gestió interna del bosc, no hi ha una solució ara mateix damunt la taula com a país. Els pagesos no guanyen terreny al bosc, més aviat al revés. Som en una situació de regressió, d’abandonar terres, no pas de recuperar-ne. Fruit dels incendis de l’any passat, el govern ens va preguntar als bombers què calia fer respecte de la prevenció d’incendis. I ara es treballa en dues grans àrees. Una, la protecció de la població, aconseguir que tothom tingui una franja perimetral ben gestionada. Aquí hi ha d’haver un esforç perquè totes les urbanitzacions tinguin aquesta protecció, que ara com ara no passa. I una altra és intentar d’evitar els megaincendis, que poden afectar més d’un massís. Hi ha un pla a set anys vista a tot el país perquè un incendi no pugui entrar en un altre massís, que els bombers tinguem capacitat d’extinció. És generar oportunitats perquè els bombers els puguem combatre. Es generen unes faixes molt grans, uns eixos de contenció, a vegades d’amplades fins a dos quilòmetres, on s’han de recuperar camps, bosc ben gestionat en l’interior… Si l’incendi arribés allà, perdria intensitat i ens donaria oportunitat per a combatre’l. Som pioners de gestionar els nostres massissos. No hem trobat la recepta per a gestionar el bosc internament, per a aconseguir que els pagesos s’arrelin i tornin a recuperar terres. Però sí que és molt bona notícia que, com a mínim en els megaincendis, en un termini raonable de set anys, puguem tenir-ho anticipat..

—Per tant, en el pitjor dels casos, l’incendi només cremaria un massís, i no hi hauria un efecte cadena.
—Exacte. L’any passat en parlàvem. Imagina’t un incendi que afecti el Pirineu i acabés cremant tot el Pre-pirineu de punta a punta. Això ja ha passat al món. Es prioritzen els massissos més poblats, per garantir la seguretat de les persones, que també és el primer dels objectius.

—En els darrers incendis us heu trobat dificultats amb cases i urbanitzacions disseminades. Martí Boada, gran expert en medi, deia: “Hem fet una cosa que és una barbaritat: construir dins els boscs”. Ho compartiu?
—Totalment. No tenim problemes en els pobles. Són compactes, és com una peça de pedra, amb terres al voltant treballades. El problema és quan l’incendi arriba a cases disseminades. No ho era quan arribava als masos d’abans. Hi havia aquest espai de conreu, llaurat segons l’època de l’any, tot estava pensat. Però, en canvi, les urbanitzacions s’han posat literalment dins el bosc. Hi ha pins que entren dins els jardins, hi ha una continuïtat que no saps què és bosc i què és jardí. Per nosaltres, defensar aquestes cases pot arribar a ser impossible.

—La pitjor situació sempre són els episodis de simultaneïtat. Ja us hi heu trobat més d’una vegada. Com actueu en aquests casos?
—El sistema de comandament, el SISCOM, és fonamental. No tan sols treballem amb aspectes de coordinació, que en emergències són molt importants, sinó que afegim una cosa que per a nosaltres és indispensable, que és el comandament. Això permet de marcar clarament quines són les prioritats, a quin incendi se li atribueixen més recursos. Necessitem una molt bona anàlisi, saber exactament quin és el potencial de l’incendi, quins són els riscos i què ens costarà les estratègies. Unifiquem els comandaments dels incendis en un d’únic. En un sistema més clàssic, passaria que en un primer incendi hi enviaries els recursos que reclamés el cap d’intervenció. En un segon incendi, hi acabaries abocant els recursos que quedarien. En un tercer o quart, acabaries col·lapsant. Aquest sistema, el vam incorporar en els episodis de simultaneïtat del 2022.

—En un incendi, hom pot tenir la temptació d’agafar el cotxe i fugir de casa pel seu compte. Vosaltres dieu que ens hem de quedar a casa. Per què és tan important, el confinament?
—És molt fàcil: perquè no hi ha perspectiva. Que ningú no faci una autoevacuació. Això és molt diferent d’una evacuació endreçada. En l’incendi d’Aiguamúrcia n’hem fet. Amb temps, coordinats amb els Mossos, amb acompanyament de Protecció Civil. La gent ha d’entendre que una autoevacuació, marxar sense saber ben bé on és l’incendi ni què passarà, és jugar a la ruleta russa. Hi ha dues receptes. Una, feu cas de les instruccions que us passen les autoritats. I dues, no feu una autoevacuació. Si no hi ha informació, confineu-vos. És la millor opció en una casa amb bons tancaments, de maons o pedra, tradicional. Si la casa és de fusta i al mig del bosc, malament. Si l’incendi t’agafa en un cotxe o caminant, molt probablement tindràs conseqüències fatals. A casa, si el pati el tens bé, endreçat, l’incendi arriba, impacta i passa de llarg. Pot ser que cremi alguna cosa al jardí, o alguna porta, però l’incendi continua i pots sortir.

—I l’evacuació en quin moment s’activa?
—Quan realment cal i sempre que hi ha prou temps per fer-ho ordenadament i en coordinació amb els Mossos d’Esquadra. Per exemple, quan hi ha un disseminat de cases dins el bosc i protegir-les no és fàcil ni segur. Si la urbanització és compacta, no pensem a evacuar, sempre és millor confinar. O enviem la gent de les primeres files de cases enrere.

—Hi ha cap norma homogènia entre els cossos quant a l’evacuació? A Trevillac, la setmana passada, els bombers nord-catalans van optar molt més per l’evacuació que no pas el confinament.
—Depèn molt de les tipologies constructives de les cases. Als Estats Units, a Califòrnia, hi ha incendis on tenen cases de fusta: allà no et pots confinar. Però aquí, a Catalunya, amb el tipus de construcció que tenim, és el més aconsellable. En general, a tot el Mediterrani.

—Per acabar, quina previsió feu de l’estiu?
—Anem molt dia a dia. No creiem gaire en aquests terminis que marquen en l’àmbit europeu i americà, que parlen a mitjà termini. No són gaire fiables. Sí que és molt fiable el seguiment diari. Avui hi haurà una entrada de ponent que també farà augmentar el risc demà. Sembla que pot haver-hi tempestes seques i veurem si deixen llamps, que és una complicació afegida. Segons com vagi demà, dijous i divendres, tindrem un cap de setmana més tranquil o amb una situació més difícil una altra vegada.